Ernest Urtasun: "Fan més per la cultura catalana Mushkaa i Alizzz que alguns talibans de la llengua"
Ministre de Cultura i portaveu de Sumar
MadridA Ernest Urtasun (Barcelona, 1982) li ha canviat la vida de forma radical en pocs mesos. De ser eurodiputat a convertir-se en ministre de Cultura del govern de Pedro Sánchez i una peça fonamental de Sumar, la formació que està articulant Yolanda Díaz. Antitaurí declarat, els darrers dies ha estat criticat per haver entregat una medalla a la ramaderia Miura.
Si fa sis mesos li haguessin dit que donaria un premi a la ramaderia Miura s'ho hagués cregut?
— Són coses de la política, que va molt de pressa. Aquesta medalla, d'un total de 30, la va decidir l’equip anterior, tot i que m’ha tocat donar-les a mi. Jo ja he fet la meva proposta del 2023 i li asseguro que no hi haurà cap entitat que promogui la tortura animal, cosa que m’ha costat moltes crítiques aquí a Madrid.
En aquest acte vostè s'hi va sentir còmode?
— M'hi vaig sentir còmode pels premiats, entre els quals hi havia María Jiménez a títol pòstum i Karra Elejalde. Jo no l’hauria concedit a una entitat taurina, però la resta eren persones de la cultura.
No l’hauria concedit perquè considera que la tauromàquia no és cultura?
— Jo he sigut molt clar des de l’inici i sempre m’he manifestat contra la tortura animal, i ara hi ha una majoria de la societat espanyola que no hi està a favor. I per això una de les primeres decisions que vaig prendre és no donar cap medalla a cap entitat relacionada amb la tortura animal.
Li agradaria ser el ministre que acabés amb els toros?
— En tot el que siguin les meves competències, vetllaré perquè els drets dels animals siguin respectats i no promouré activitats que estiguin vinculades a la tortura animal.
Hi ha alguna cosa que tenia prevista i que no podrà fer perquè no hi haurà pressupostos aquest any a l’Estat?
— A mi el que em sap greu és que els pressupostos catalans no tiressin endavant perquè algú va posar com a línia vermella la construcció del casino més gran del sud d’Europa. I davant d’això els comuns van actuar amb molta coherència. En la situació de sequera actual, construir una infraestructura que havia de consumir tanta aigua com una població de 30.000 habitants era incoherent.
Però era tan important o era merament simbòlic, perquè als pressupostos no hi havia cap partida al respecte.
— És que estem definint un model de país. Ara toca apostar per l’economia verda i diversificada. Jo no entenc com algú pot pensar que el futur de l’economia passa pels macrocasinos.
I aquest tema compensa perdre més de 2.000 milions que haguessin anat per a altres coses com educació o salut?
— Qui posa la línia vermella del Hard Rock és el PSC. Em consta que hi va haver converses entre el departament d’Economia i els comuns per trobar una solució, i que es va parlar de recuperar la fiscalitat en matèria del joc al 55% i no al 10%, que al 10% només la té Macau. I qui ho va vetar va ser el PSC de Salvador Illa.
Vostè ha sigut una víctima col·lateral. També s’ha quedat sense pressupostos.
— Nosaltres no compartim el fet de no negociar els pressupostos de l’Estat, entre altres coses perquè no hem sentit ni a ERC ni a Junts dir que s’hi oposaven. Hi havia temps abans de les eleccions. És una decisió que va prendre el PSOE que no compartim. Nosaltres ho hauríem intentat.
Els comuns sempre feien d’argamassa entre el PSC i ERC per intentar fer tripartits. Però ara la decisió de tombar els comptes ha deixat tocada la seva relació amb tots dos...
— Nosaltres sempre defensem governs progressistes arreu. A l’Ajuntament de Barcelona amb molta fermesa i també a la Generalitat. Però ha de ser per fer polítiques d’esquerres. A nivell de l’Estat tenim l’acord més ambiciós, en termes socials i ambientals, que hi ha a la UE. I tirar endavant un macrocasino no forma part de cap política progressista.
Però el govern del PSOE ha donat llum verda a l’ampliació del port de València i vostès no han trencat el govern.
— Miri, jo crec que Catalunya ha d’obrir una nova etapa partint d’un gran acord de les esquerres que afronti la crisi climàtica, el repte digital i les desigualtats. No podem fer una majoria de govern ignorant la crisi climàtica.
Vostè veu el PSC en aquest acord?
— Veig un PSC que no acaba d’entendre els grans reptes ambientals i socials, ancorat en els anys 90. Però hi haurem de dialogar.
¿Entenc llavors que una línia vermella per investir Salvador Illa serà que s’aturi el Hard Rock?
— Les condicions de la investidura entendrà que les deixi a la Jéssica Albiach, però tothom sap que la papereta dels comuns voldrà dir majories de progrés i màxima ambició mediambiental.
Però buscaran que no es faci el Hard Rock?
— Buscarem que no es faci el Hard Rock, que no s’ampliï l’aeroport i que les renovables es despleguin més de pressa.
Quin és el seu resultat òptim per al 12-M?
— Crec que els comuns tindran un gran resultat; totes les enquestes preveuen un creixement del nostre espai polític. Els comuns han fet les coses molt bé en dos sentits: a l'hora de definir un model de país i a l'hora d’oferir solucions al conflicte polític. Semblava una entelèquia quan parlàvem d’indults o d’amnistia, i ara mateix soc membre d’un govern que està impulsant l’amnistia.
En aquesta via de solucions al programa dels comuns també es parla del referèndum, encara que no el considerin una prioritat...
— Com a ministre el que li puc dir és que la gran prioritat d’aquesta legislatura són la desjudicialització i l’amnistia, que encara no la tenim guanyada.
Però després es podria obrir el camp al referèndum?
— Com a ministre només li puc dir que la gran prioritat ara s’ha de situar aquí. I també en els avenços en la plurinacionalitat. Vull recordar que nosaltres vam ser els primers que vam proposar a l’estiu l’ús de les llengües cooficials al Congrés.
Què pot fer vostè com a ministre de Cultura per defensar el català en territoris on és atacat pels governs PP-Vox com el País Valencià o les Illes Balears?
— Ho estem seguint molt de prop. Acabo de ser a València per presentar l’Any Estellés perquè la Generalitat Valenciana s’ha negat a celebrar el centenari d’Estellés. Això és una forma d’atac a la llengua, al patrimoni cultural valencià. Estic en diàleg permanent amb les entitats per veure com podem treballar junts. El ministeri de Cultura defensa totes les llengües, començant per l’espanyola però també la resta, que estan en una situació de debilitat. Llegia una estadística en què només un de cada quatre joves a Catalunya fa servir el català en el seu dia a dia. Això em preocupa i per això he proposat a la consellera Garriga crear un equip de treball compartit per a la creació cultural en català. Deixi’m dir-li també que no he entès les crítiques a Mushkaa. Estan fent més per la cultura catalana Mushkaa i Alizzz que alguns talibans de la llengua.
Vostè creu que hi ha sectors catalans que, rere una suposada defensa de la correcció lingüística, estan fent la llengua menys atractiva per als joves?
— Jo crec que el català és de tothom. I la cultura catalana la fan Estopa, els Manel i Mushkaa. I jo crec que Mushkaa fa més per la cultura catalana que molts d’aquests que la critiquen. Vull manifestar tot el meu suport a aquestes persones, que són un orgull per a la cultura catalana.
Abans parlava de l’ús de les llengües al Congrés. Un altre repte seria quatrilingüitzar l’Estat?
— Espanya ha d’assumir la defensa d’aquestes llengües com si fossin pròpies. És cert que en els museus hem anat avançant i al Prado les explicacions ja estan en quatrilingüe. L’Institut Cervantes també està fent un esforç. I vull dir-li que hi ha llengües que no són oficials però tenen reconeixement estatutari, com l’aragonès o l’asturià, que també són riquesa lingüística i s’han de cuidar. Soc el primer ministre de Cultura que ha visitat l’Academia de la Llingua Asturiana.
La cultura s'ha convertit en un terreny de guerra ideològica?
— Hi ha un context polític a Europa que és l’auge de les forces reaccionàries que qüestionen els pilars del consens social i democràtic de la postguerra. I agafen la cultura com a vector. Però quan Vox ataca la cultura el que fa és atacar les llibertats fonamentals. La defensa de la cultura s’ha de convertir en defensa de la democràcia. Per això quan Vox ha intentat retirar la subvenció al Premi Miguel Hernández a Oriola he intervingut i he aconseguit que es reposi. Quan Vox ha anul·lat el Festival Periferias d’Osca estem parlant amb ajuntaments de la zona per veure com el podem recuperar...Aquesta batalla cultural és essencial, i hem creat una direcció general de drets culturals per fer el seguiment de tots aquests casos de censura.
Molts casos d’aquesta censura tenen a veure amb el relat que es difon sobre el franquisme.
— Estem a sobre d’aquestes lleis que estan aprovant on s'equipara el règim franquista amb la República. La solució és accelerar el desplegament de la llei de memòria democràtica.
Li agradaria que la comissaria de Via Laietana fos un memorial?
— Hem de recuperar espais de memòria, i això és una cosa que ha de decidir el ministeri de l’Interior. Però jo he conegut gent que va ser torturada a la Via Laietana pels germans Creix, com Miguel Núñez, una de les persones que més he admirat a la meva vida.
Al Congrés dels Diputats hi ha una sala que porta el nom de Manuel Fraga Iribarne.
— Això ho deixo a la presidenta Francina Armengol; tinc molta confiança que sabrà com resoldre-ho.
Quan es reobrirà el Museu Arqueològic de Tarragona?
— Estem fent les actuacions necessàries per obrir-lo tan aviat com sigui possible. No li puc donar una data encara però és un dels acords amb la consellera Garriga. Una cosa que estic fent és anar a totes les comunitats autònomes per tenir un mapa de tots els equipaments culturals, i un dels primers llocs on vaig anar és a Catalunya. Per cert, sorprenentment soc el primer ministre de Cultura que ha visitat físicament la conselleria.
Com està la Biblioteca Provincial de Barcelona?
— Està en marxa. La ubicació ja està i és un projecte que espero poder finalitzar durant el meu mandat.
Catalunya sempre ha reclamat que el ministeri augmenti les seves aportacions del ministeri al MNAC, al Macba, per igualar-se amb Madrid. Vostè n'augmentarà les aportacions?
— Soc el primer ministre que s’ha compromès amb el projecte d’ampliació del MNAC. Pel que fa a les contribucions, és lògic que es demani i és una cosa que estem estudiant.
Com veu el pols Madrid-Barcelona en l’àmbit cultural?
— Són dos grans pols culturals molt diversos. Em fa molta il·lusió dir que l’any que ve Barcelona acollirà la Conferència Mundial de la Unesco MondiaCult, que es fa cada tres anys i que portarà més de 150 ministres de Cultura de tot el món a la ciutat per debatre sobre cultura de la pau o l’IA. El 2025 situarem Barcelona com la gran capital del diàleg cultural internacional.