Un llibre revela els orígens eròtics de l'himne nacional de Catalunya

BarcelonaA principis del segle XVII era força popular Els tres segadors i la dama, una cançó que descrivia com joves ufanosos baixaven de les muntanyes per segar els camps, i la mestressa, impressionada per la visió de la seva 'falç', enviava la criada per acordar una cita.

Els joves segadors eren força optimistes o fatxendes, pel que fa a la seva potència viril: quan la mestressa els preguntava "quantes garbes n'heu lligades", ells contestaven que "trenta-vuit o trenta-nou, i a la raia de coranta!". La mestressa volia més, i el segador li responia que ja "li'n donarem aliment: cop d'ous i botifarra". Aquesta cançó força pujada de to és l'origen de l'himne nacional de Catalunya.

Ho defensa i n'aporta proves el músic i professor d'etnomusicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, Jaume Ayats, al llibre De cançó eròtica a himne nacional (Avenç).

Com va acabar aquesta cançó eròtica convertint-se en un crit de guerra?

Poc després de la revolta del set de juny, diada del Corpus de 1640, es va escriure una balada que narrava els abusos i rapinyes de les tropes castellanes a Catalunya. Era una balada de propaganda política que animava els pagesos a aixecar-se en armes. El qui va fer la cançó es va apropiar de la melodia de l'altra versió força més pacífica, perquè era molt popular i, per tant, fàcil de memoritzar i de difondre.

A finals del segle XIX el jove músic Francesc Alió va ajuntar la lletra més bèl·lica, que cantava la mare del poeta català Jacint Verdaguer, amb la cançó eròtica que li va ensenyar el canonge vigatà Jaume Collell. Més tard l'anarquista Emili Guanyavents escriuria la lletra actual i l'himne es difondria arreu del territori. Clar que l'himne nacional també coneixeria la censura, l'exili, el silenci i la clandestinitat.

La versió de la cançó que podeu escoltar en aquesta pàgina és interpretada per la coral La Nova Euterpe, integrada pel mateix Ayats com a baríton, el tenor Xavier Solà (que és el secretari general del departament de Cultura), el també tenor Sebastià Bardolet i el baix Manel Marsó.

Podeu llegir més a l'ARA PREMIUM.