Erri De Luca i la difícil recerca de la veritat

Quin és l’impossible del títol de la novel·la de l’escriptor italià Erri De Luca (publicada en català per Bromera)? Doncs la impossibilitat d’una trobada accidental en un agrest i isolat corriol de les Dolomites entre un vell exmembre d’un grup armat a la Itàlia del segle XX i un excompany i examic, un pentito que va denunciar els seus companys per salvar la pell. A aquesta impossibilitat s’agafa amb dents i ungles un jove jutge amb l’afany de demostrar que la mort del delator no va ser un accident sinó un homicidi premeditat.

Un interrogatori rere l’altre, el jutge crea un relat sense proves amb les interessades maneres jurídiques de les quals va fer gala entre nosaltres l’ínclit Llarena per aconseguir una confessió que ratifiqui el que és incapaç de provar. Un relat que, enfront de la manca de proves, s’aixeca sobre la negació de la casualitat i el mòbil d’un sentiment de venjança i que fa servir la presó provisional com a forma de pressió sobre l’acusat.

L’obra, sense ser autobiogràfica, connecta amb el perfil de l’autor, que va formar part de l’organització d’extrema esquerra Lotta Continua i del diari del mateix nom durant la seva joventut, i que és un gran aficionat al muntanyisme. Suma a la dialèctica de l’interrogatori uns monòlegs carregats de poesia del vell lluitador amb el seu amor. Lleialtat i traïció, individualisme i solidaritat, veritat i mentida, venjança i perdó, ideologia i possibilisme, Estat i individu es confronten en uns afilats diàlegs amb espurnes d’humor en què la llengua, el sentit real de les paraules, adquireixen enorme importància.

En un espai escènic auster puntejat per unes molt encertades i discretes projeccions i una direcció al servei de la paraula, l’esplèndid Lluís Soler és l’irreductible vell lluitador i Bernat Quintana, a qui no li aniria malament una mica d’agressivitat, el jutge obsedit amb guanyar la causa per sobre de qualsevol realitat. Proposta molt recomanable.