Un erudit modest, un intel·lectual únic

Traductor de Juan GoytisoloLa mort de Juan Goytisolo ha estat un gran xoc, tot i que sabia que feia mesos que estava molt malalt, fins al punt que, darrerament, ni tan sols hi havia pogut parlar per telèfon, cosa que fèiem sovint. La seva mort marca indiscutiblement el final d’una era en la vida intel·lectual espanyola. En Juan es va exiliar a París el 1956 i no va tornar mai a viure a Espanya, però, com a novel·lista i assagista, va continuar sent una veu única i original en el panorama literari espanyol. Posseïa un coneixement erudit i vastíssim de la literatura i la història, conformada per una visió molt crítica que havia forjat a través de les seves lectures i de la seva vida, políticament compromesa. Com a traductor seu, tan aviat li havia de consultar alguna paraula que procedia d’alguna diatriba pertanyent al vocabulari clerical medieval, com em tocava traduir les pàgines que m’enviava per fax des de Sarajevo, on havia anat per escriure sobre el setge, convidat per Susan Sontag.

El vaig conèixer l’any 1983, juntament amb Monique Lange, la seva dona, al pis on tots dos vivien al carrer Poissonière, a París. En aquella època jo estava preparant una edició de Campos de Níjar i, en assabentar-se que també volia traduir Coto vedado, el primer volum de la seva autobiografia, de seguida em va donar tot el seu suport. Va ser d’aquesta manera que va començar la meva carrera com a traductor literari. Més endavant, el 1991, mentre feia un documental sobre ell per al Canal 4, vaig conèixer Abdelhadi i l’altra branca de la família d’en Juan a Marràqueix, de la qual se sentia orgullós. Quan li vaig dir que havia començat a traduir literatura catalana, es va mostrar encantat, sobretot quan va saber que traduiria La plaça del Diamant i Incerta glòria, unes obres que ell mateix havia recomanat a Gallimard uns anys abans perquè les traduïssin al francès. Quan li vaig explicar que pensava traduir El quadern gris em va confessar que no l’havia llegit i, quan n’hi vaig enviar un exemplar en català, immediatament el va llegir i el va reconèixer com una obra mestra.

Una de les coses més divertides que recordo haver fet amb ell va ser una gira per promocionar la 'Carajicomedia' ('A cock-eyed comedy', en la meva traducció), una sàtira de l’Opus Dei en què en Juan també recuperava alguns passatges queer de la literatura espanyola. La gira ens va dur a Manchester, Leeds, Norwich i Londres, on vam fer lectures del llibre acompanyats de Chloe Poems, un famós poeta transvestit. En Juan estava encantat que la gira coincidís amb la santificació d’Escrivá de Balaguer. Juan Goytisolo era un home amable i modest, amb una esmolada agudesa intel·lectual i una gran sensibilitat estètica, i era també un home amb un gran sentit de l’humor.