Es Baluard reinterpreta l'Atles català per combatre l'eurocentrisme
L'exposició 'Sense rumb' aplega obra pròpia i privada per comparar el món en temps de Cresques Abraham amb l'època contemporània
PalmaL'Atles català del cartògraf mallorquí Cresques Abraham és el punt de partida que ha utilitzat Agustín Pérez Rubio per redefinir la col·lecció del museu amb l'objectiu de combatre el passat colonial i eurocentrista. Sense Rumb. Confrontar la Imago Mundi aplega obra pròpia de la col·lecció i peces provinents de fons particulars, que, en paraules del comissari, té per objectiu "interpel·lar la nostra manera de mirar, narrar i representar, partint de com els geògrafs medievals varen plasmar el món conegut aleshores".
Una edició facsímil de l'Atles català conservat a la Biblioteca Nacional d'Espanya dona la benvinguda a l'exposició que es distribueix en quatre sales sota els títols de Trascendir el gir copernicà, Desmantellant el gir lingüístic: la història invisible, El llegat colonial en la contemporaneïtat i El futur del passat: quan la conseqüència es fa causa. "Els cartògrafs d'aquell temps varen representar el món segons les parts que aleshores se'n coneixien, i basta fixar-nos en les persones que avui som aquí presents per veure qui és dipositari d'aquella herència. Quantes persones amb ascendència africana hi ha en aquesta sala?", es preguntava el comissari Pérez Rubio a l'acte de presentació de l'exposició, per concloure que "les persones que sempre hem tingut uns determinats priviligis són aquelles que encara continuam tenint-los".
Sense rumb. Confrontar la Imago Mundi s'inaugura aquest dijous i aplega obres d'Ignasi Aballí, Kader Attia, Miguel Ángel Campano, Richard Long, Joan Miró o Joaquín Sorolla, mentre molts altres. Per la directora del museu, Imma Prieto, "aquest projecte suposa una fita per al museu, perquè després de molts de tràmits hem aconseguit dur el facsímil de l'atles de Cresques de la Biblioteca Nacional". "L'interès no és només en el document de fa 1.300 anys en ell mateix, sinó també en la capacitat dels cartògrafs mallorquins per interpertar el món a partir d'una multitud d'identitats i de cultures", ha manifestat Prieto davant la còpia de l'Atles català.