Malin Byström: "A Escandinàvia tenim un repertori molt ric, malauradament poc conegut"

GironaLa fidelitat és un dels trets distintius de la Schubertíada de Vilabertran. Amb el pas dels anys, són molts els artistes que, aclamats una vegada i una altra pel públic de la Canònica, s'han convertit en noms habituals, quasi fixos, de la programació del festival empordanès de lieds. Però a cada edició, entre l'elenc de solistes que mai fallen, també hi ha lloc per a les descobertes i els debuts carregats d'expectació, com el de la soprano sueca Malin Byström (Helsingborg, 1973) que, acompanyada del pianista Magnus Svensson, cantarà per primera vegada a l'església vilabertranenca aquest dimecres. La cantant, amb una sòlida carrera operística als escenaris més prestigiosos de tot el món, oferirà un programa interessant i sorprenent, que transita des dels mestres de la mélodie francesa fins a les cançons dels compositors avantguardistes de principis del segle XX.

Com afronta el debut a la Schubertíada?

— L'òpera em pren gairebé tot el temps, no puc fer gaires recitals, així que em fa molta il·lusió haver trobat un forat per venir a aquest festival excepcional, acompanyada del meu amic Magnus Svensson. Com a cantant d'òpera he actuat per tot Europa, també a Madrid, però a Catalunya encara no, així que no estic segura que el públic sàpiga qui soc, però em sento molt honorada i emocionada i espero que els espectadors em donin una oportunitat i gaudeixin del concert.

El repertori que ha escollit proposa un viatge des de la frescor de Duparc o Fauré fins a les dissonàncies de Berg i Kurt Weill.

— Sí, per presentar-me a Vilabertran he escollit un repertori que m'encanta i que crec que dona una bona imatge de com soc com a artista. Començo amb les cançons de Fauré, que em són molt naturals, les conec des que era estudiant, i després Duparc, que és fantàstic i l'equilibri de les seves melodies s'adapta molt bé a la meva veu. També cantaré dues peces molt agradables de Pauline Viardot i Cécile Chaminade, perquè trobo important afegir compositores al programa.

Per al públic de Vilabertran, però, sobretot seran una novetat les quatre cançons del compositor Ture Rangström, poc interpretat fora de Suècia. Com és la seva música?

— És romàntica, preciosa i bonica. Per descomptat, volia presentar alguna peça sueca perquè a Escandinàvia tenim un repertori molt ric, malauradament poc conegut, i crec que les seves peces combinen molt bé Fauré i Duparc, perquè són més o menys del mateix període.

A partir de la seva experiència als escenaris, quina és la diferència entre l'òpera i un recital de lieds?

— Els recitals de lieds són alhora més difícils i més fàcils que l'òpera. És més difícil perquè en una nit potser has de cantar trenta cançons, cadascuna amb el seu text que explica una petita història, així que has d'utilitzar molts registres, matisos i colors íntims. Però, al mateix temps, és més fàcil perquè tens l'alegria de ser només tu i el pianista, de manera que pots ser molt més lliure i decidir moltes més coses que no pas quan participes en una producció d'òpera, on manen els directors.

Va començar la carrera operística amb personatges principalment mozartians. Cap a quins altres rols ha evolucionat amb el temps la seva veu?

— Mozart va servir per construir-me com a cantant i forjar la meva tècnica. Però, en un moment determinat, per a mi va ser alliberador poder-me obrir al gran repertori d'autors com Puccini, Verdi, Strauss i fins i tot Wagner, la meva veu ho necessitava per créixer i tenir un registre més ampli, mantenint la mateixa qualitat lírica. Ha estat un procés natural per a mi, és com si la veu em mostres el camí.

Recentment ha interpretat Tosca, Tannhäuser i fins i tot Wozzeck d'Alban Berg. Quins altres nous personatges li agradaria poder afrontar aviat?

— Somio amb cantar més Verdi, com Un ballo in maschera, Otello i Don Carlos, com també alguna òpera més de Wagner. Vull continuar sent curiosa, això manté jove la meva veu.

I potser podrem viure alguns d'aquests nous rols a Barcelona?

— Tant de bo, he parlat amb el Gran Teatre del Liceu per intentar-ho. Quadrar els calendaris és difícil, però m'encantaria.