L’escola on canten les cançons de Pau Riba com si fossin dels Tyets

Sant Esteve de Guialbes (Pla de l'Estany)Abans de començar el curs, els alumnes de l'escola pública de Sant Esteve de Guialbes (Pla de l'Estany) no sabien qui era Pau Riba i desconeixien les seves cançons. Ara, però, a l'hora del pati, a casa, als passadissos o a l'aula, taral·legen les seves lletres extravagants i no es poden treure del cap la cantarella compassada de les melodies. És així perquè, durant el primer trimestre, el centenar de nens i nenes del centre, des d'infantil fins a sisè de primària, han participat en l'obra Pau Riba, el musical, estrenada el passat divendres 15 de desembre al teatre de Vilafreser amb un èxit rotund. És un espectacle de creació pròpia amb música en directe, concebut pels mestres amb l'ajuda de les famílies, que reivindica l'obra i el llegat de l'autor de Dioptria, que va morir el març del 2022.

"A l'obra represento l'ànima d'en Pau, que es va trobant amb personatges amics seus que apareixen a les cançons, com el pirata o els revolucionaris, i els fa canviar la seva visió sobre el món", diu la Júlia, d'11 anys, protagonista de l'espectacle. I afegeix: "La seva música és bastant estrafolària, però les cançons m'han agradat molt i he vist vídeos i entrevistes per inspirar-me en la seva manera d'actuar". Sobre la particularitat de les tonades de Riba, l'Aram, de 8 anys, comenta: "Són divertides, amb la meva classe cantem El xiclet del temps i, com que el meu pare forma part de la banda que ens acompanya en directe, la practico molt i la puc sentir sempre que vull a casa". Les lletres són poètiques i rebuscades, però alhora suggerents, i les metàfores deixen camp per córrer a la imaginació: "Com pot ser que una abella s'endugui els nostres pensaments?", pregunta un alumne d'infantil, a propòsit de la cançó Mel, de l'àlbum Jo, la donya i el gripau (1971).

Dos músics que tocaven amb Riba porten el fill a l'escola

Des de fa deu anys, a l'escola de Sant Esteve de Guialbes, per Nadal, en comptes de pastorets o pessebres vivents, preparen un musical. Primer feien adaptacions d'obres que ja existien, com El rei lleó, Coco o El petit príncep, fins que l'any passat els mestres van decidir que, després de l'experiència acumulada, era el moment d'aventurar-se a crear-ne un de propi. A l'hora de decidir la temàtica, Pau Riba feia poc que havia mort. Va ser un comiat molt sentit perquè dos dels músics que habitualment formaven part de la seva banda, Anna Tobias (baixista) i Noè Escolà (vents), porten el fill a l'escola. Per això van decidir dedicar el nou espectacle a l'esperit lliure i iconoclasta del músic: "Ens feia por o respecte veure com respondrien els alumnes en el moment de dir-ho, perquè no sabien qui era, però ara estan motivadíssims i et parlen de Pau Riba com si fossin els Tyets", explica Anna Pérez, professora de música i cap d'estudis del centre. I conclou: "Ens han donat una lliçó demostrant que els prejudicis els tenim nosaltres".

Durant l'estiu, l'equip de mestres va treballar amb Tobias i Escolà una pluja d'idees per escollir cançons que els nens poguessin entendre i seguir-ne la mètrica fàcilment. El procés creatiu també ha comptat amb l'ajuda d'altres pares i mares de l'escola, com Marc Comadran, que és filòleg i s'ha implicat en el guió, Elvira Prado Fabregat, responsable de la dramatúrgia, o un grup de familiars aficionats a la música que han completat l'agrupació d'instruments que acompanya els temes en viu.

La història narra el viatge de Pau Riba pels diferents mons i universos de les cançons, cadascuna assignada a una classe, com L'home estàtic, que a l'obra és una persona enganxada al mòbil, o La Marramua, un pirata que guarda les paraules que més li agraden. Al final tots els alumnes canten junts Donya Mixeires, sobre la Mercè que quan està contenta somriu i pica de mans.

Projectes al voltant de Pau Riba

A les classes de Sant Esteve de Guialbes treballen per projectes i Pau Riba és l'eix central d'aquest curs. Les cançons del musical s'han assajat a l'àrea de música, però la figura del cantant, així com qualsevol altra temàtica que rodegi la seva obra, impregnen totes les matèries de manera transversal. Va donar la benvinguda al curs la Cançó 7a en colors, del disc Dioptria (1970), plena de motius naturals i colors; i a partir d'aquí, cada classe va concebre un mapa conceptual sobretot el que podrien tractar durant el curs. "A partir de Pau Riba, hem començat a tirar enrere en la història, des de les guerres contemporànies fins a la revolució industrial i la Il·lustració; o hem explorat la part d'emocions i sentiments a plàstica", explica la Júlia. La classe de l'Aram, per exemple, del primer cicle de primària, s'encarrega de cuidar l'hort, i aquests mesos ha treballat les estacions de l'any a partir de les estrofes del músic.