L’escola del mestre que va prometre el mar
Una exposició al Museu Marítim recrea la classe on va ensenyar Antoni Benaiges, un mestre tarragoní assassinat pels franquistes el 1936 a Burgos. Abans de la guerra el professor havia assegurat als nens burgalesos que els duria a la platja
Una quarantena d’esclops reposen al costat d’una gran fotografia en blanc i negre. A la imatge s’hi veu un edifici de pedra amb tres finestres senzilles, una porta de fusta i un petit rètol per a visitants forans en què hi diu “Escuela de Bañuelos de Bureba”. No cal descalçar-se per entrar en aquesta escola, que als anys 30 acollia una vintena d’alumnes d’entre quatre i dotze anys. N’hi ha prou travessant la fotografia -que està impresa com si fos unes cortines- i obrir bé els ulls. El Museu Marítim ha recreat el centre educatiu on el mestre Antoni Benaiges (Montroig del Camp, 1903 - Villafranca Montes de Oca, 1936) va ensenyar durant dos anys abans que esclatés la Guerra Civil. L’exposició, que està coproduïda amb el Memorial Democràtic, es titula Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar i es pot visitar fins al 3 de març del 2019.
Benaiges va arribar a Bañuelos de Bureba carregat amb un gramòfon i una impremta mexicana. Era l’agost del 1934 i l’acabaven de destinar a un petit poble rural de Burgos de 320 habitants, sense carreteres, aigua corrent ni telèfon. Al seu càrrec tenia prop de 25 alumnes, tot i que el nombre d’estudiants variava, perquè molts pares preferien que els seus fills els ajudessin amb les feines del camp en comptes d’anar a classe. L’entorn era hostil i agrest, però Benaiges no va desistir: es va instal·lar a l’escola i va començar a treballar amb els estudiants a través de la tècnica Freinet, un mètode que posa els nens al centre de l’educació, potencia el contacte amb la natura i incentiva que els alumnes s’expressin a través d’uns quaderns que s’imprimien a la classe i que després s’intercanviaven amb altres escoles d’Espanya, però també d’Andorra, Cuba i Mèxic.
El mestre havia crescut entre paisatges marítims, una experiència que contrastava amb el territori àrid i feréstec de Burgos. Un dia del 1935 va prometre als seus alumnes que l’estiu següent els portaria a veure el mar. Mentre esperaven l’arribada de la calor, els va animar a imaginar i descriure l’oceà. “El mar será muy ancho y muy grande. Pero sobre todo muy hondo. El agua estará más caliente que la de los ríos. Y debe ser muy salada ”, escrivia Anita Ortiz en un d’aquells quaderns, que per primera vegada es poden fullejar i llegir tots en una sola exposició. Unes grans caragolines amb uns altaveus amagats permeten escoltar, en veu d’un grup de nens i nenes, les paraules d’aquells alumnes que desitjaven veure el mar. Benaiges, però, no va poder complir el somni promès: el 19 de juliol del 1936 el bàndol franquista va detenir-lo i el va assassinar el 25 de juliol, després de torturar-lo i humiliar-lo públicament.
Un museu de petxines
“Era una persona radiant, entusiasta i molt prolífica. Sabem què pensava gràcies a testimonis i articles que va escriure en revistes pedagògiques”, explica el comissari de l’exposició, Sergi Bernal, mentre assenyala les petxines i els caragols de mar que reprodueixen el museu escolar creat pel mestre i els alumnes. La història de Benaiges va quedar sepultada pel silenci fins al 2010, quan es va exhumar la fossa comuna de La Pedraja. Allà es van trobar les restes de 104 persones assassinades entre el juliol i l’octubre del 1936 pels feixistes. Una d’elles va ser Benaiges, que va morir després d’una forta repressió dels franquistes del poble. “El van agredir i van recollir signatures per fer-lo fora. Fins i tot van tirar pedres als nens”, diu el comissari.
Malgrat l’intens rebuig que va patir, el mestre va continuar ensenyant fins que els feixistes van arrestar-lo. “Una vegada mort, el van donar de baixa de l’escola acusant-lo d’antipatriòtic i antisocial i la seva història va quedar enterrada -explica Bernal-. Encara aquests últims anys, buscant alguns testimonis que van ser els seus alumnes, ens vam trobar que tenien por de parlar-ne perquè estaven convençuts que hi hauria represàlies”. Per poder treure Benaiges de l’oblit van ser fonamentals els quaderns escrits pels alumnes, que els franquistes van intentar cremar perquè els consideraven subversius. A través d’aquests materials, dels articles de premsa i de les experiències recollides a través dels testimonis, Bernal va començar a dibuixar la figura del mestre fa vuit anys. El 2012 va inaugurar una exposició fotogràfica titulada Desenterrant el silenci, que va desembocar en l’assaig El mestre que va prometre el mar (Blumen, 2013) i en el documental El retratista (2014).
Ara, a banda de l’exposició al Museu Marítim, acaba de publicar la novel·la Els vaig prometre el mar (Gregal), en què ficciona la vida de Benaiges. “La història és extrapolable a avui dia. Aquella repressió no queda lluny de la que pateixen alguns mestres ara”, lamenta Bernal. La mostra inaugurada avui pretén combatre l’oblit i, segons Bernal, “posar cara i ulls” a un passat ocultat per la dictadura. “Al cap i a la fi, pensem de la manera que pensem, tots hem tingut un bon mestre”, diu el comissari.