Els Premis Nacionals 2021, entre la història viva i la promesa global

BarcelonaEl moment en què Maria Carme Dalmau, amb 91 anys, arrepenjada al bracet del seu fill Rafael, pujava a l’escenari per rebre el Premi Nacional de Cultura va ser inevitablement emocionant. Tot i que és una figura poc coneguda per al gran públic, Dalmau és història viva de l’edició. Va fundar el 1959, amb el seu pare, Rafael Dalmau Editor, una casa que va ser far i referent no només en la defensa persistent de la cultura i la llengua catalanes en ple franquisme, sinó en la divulgació històrica i patrimonial a través d’obres com la mítica col·lecció Episodis de la Història. Va ser una pionera: el 1978 era l’única dona en la fundació de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana.

“Vaig néixer entre llibres”, ens recordava ahir. Els seus avis ja eren enquadernadors de protocols notarials i quan ella sortia de l’escola anava darrere el taulell de la Llibreria Dalmau. Després va administrar l’editorial familiar i ahir encara recordava a l’ARA quan l’historiador Ferran Soldevila va anar a veure el seu pare amb la idea que “els catalans llegissin un article d’història almenys una vegada al mes”. Maria Carme Dalmau va ser qui va viatjar a Madrid per obtenir els permisos per iniciar una col·lecció de llibres d’història de Catalunya breus, econòmics i populars que 61 anys després està activa amb 350 títols. La setmana del confinament Dalmau encara es va presentar a l'editorial per veure com anava tot.        

Sentir Dalmau dedicant el premi “a les persones que treballen per la cultura catalana” va ser emocionant, tot i que ahir es va viure l’entrega dels Premis Nacionals de Cultura més breu, funcional i poc solemne que es recorden, en un petit auditori del recinte històric de l’Hospital de Sant Pau, amb la presència gairebé exclusiva de la premsa i sense cap tipus de representació institucional per als principals guardons de l’àmbit cultural. La nova consellera de Cultura, Natàlia Garriga, farà una recepció als guardonats l’1 de juny, i el Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA), que és qui atorga els premis, s’encarregarà de visibilitzar els cinc creadors seleccionats al llarg de l’any –un format renovat de premis que la pandèmia no ha permès desplegar–. La presidenta del CoNCA, Vinyet Panyella, va reivindicar la sortida de la precarietat de la cultura amb més garanties fiscals i socials, més recursos econòmics, una governança desburocratitzada i suport al món associatiu.

Comadira, a ple rendiment

L’altra personalitat guardonada per la seva trajectòria va ser el poeta Narcís Comadira (Girona, 1942), col·laborador de l’ARA. L'autor va celebrar que “es recordin de tota una vida dedicada a la creació” i va detallar la seva vasta i selecta producció: una vintena de poemaris, deu obres de teatre, diversos llibres d’assaig i prosa i traduccions de l’italià, entre les quals va destacar Leopardi. Això a part de la creació pictòrica. “Un amic meu deia que els premis no es busquen, no es rebutgen i no se celebren. Però jo els celebro”, confessava a l’ARA. Comadira ha viscut una pandèmia plena d’efervescència creativa: “He treballat més que mai, a part d’anar a comprar, cuinar i llegir”. L’artista té enllestit un llibre de poemes sobre les passions, la felicitat i l’octubre del 2017, Els moviments humans, que es publicarà el dia que faci 80 anys, el gener que ve, i ha enllestit uns 200 dibuixos de petit format.

Dos noms a seguir

Els altres dos guardons van ser més inesperats, per a creadores molt més joves. Una és la tecnoartista Mónica Rikic (Barcelona, 1986), que treballa a nivell internacional en la intersecció entre art, ciència i tecnologia. L’artista electrònica, que ha fet instal·lacions interactives i robòtiques que reflexionen sobre l'art i l’impacte de la tecnologia, va exposar que “els videojocs poden ser eines potents per a la transformació social i que sense la ciència-ficció no existirien les tres lleis de la robòtica presents en la legislació europea”. “El pensament creatiu és la via que ens permet explorar el que és desconegut sense esperar una resposta per a tot”, va dir.

L'artista més jove que el CoNCA va reconèixer és la fotoperiodista Maria Contreras Coll (Barcelona, 1991), que treballa en mitjans internacionals com el New York Times i el National Geographic i que està duent a terme una recerca sobre com la dona està canviant la religió a Occident. Abans havia indagat sobre els tabús de la regla al Nepal. Contreras va recordar que només del 10% al 15% de fotoperiodistes són dones per fer evident el biaix de “com s'han explicat les històries fins ara i qui les ha explicat”.

Seguint el criteri del CoNCA d’equilibri de territori, gènere, trajectòria i disciplines, el cinquè guardó va recaure en el festival Dansàneu, que celebra 30 anys redefinit com un espai de trobada entre la creació innovadora, la cultura d’arrel tradicional i el patrimoni natural. Van recollir el premi Ferran Rella i Rut Martínez, que va pronunciar una de les frases de la jornada: “Només amb la cultura i per la cultura val la pena transitar en l’ara i l’aquí”.