Els escriptors de les Illes multipliquen les traduccions al català

PalmaEl llibre del dessassossec, de Fernando Pessoa, amb traducció de Gabriel de la S. T. Sampol i Nicolau Dols; Auguris d’innocència, de Patti Smith, amb traducció de Laia Malo; Les ones, de Virginia Woolf, amb traducció de Maria Antònia Oliver… Són moltes les obres que ens han arribat en llengua catalana gràcies a la feina d’escriptors de les Illes Balears que compaginen la tasca autoral amb la traducció de l’obra d’altres autors. La nòmina és llarga i inclou escriptors com Miquel Àngel Llauger, Pere Gomila, Carme Cloquells, Albert Herranz o Arnau Pons, qui ha traduït, entre d’altres, la poesia de Paul Celan. I alguns autors, de fet, la consideren una part imprescindible de la seva feina com a escriptors.

“La traducció s’ha incrementat en els darrers anys, també per part dels escriptors. Hi ha tota una fornada d’autors joves, com Pau Vadell o Lucia Pietrelli, que han tingut clar que era important tant per a ells com per a la nostra literatura”. Ho diu Lluís Servera, poeta, traductor i responsable de la revista Superna, publicació dedicada a la traducció que està a punt d’arribar al dotzè número, un exemplar dedicat a un escriptor que també va fer una important tasca com a traductor, Miquel Costa i Llobera, de qui el 2022 es va commemorar el centenari de la defunció. “En tot cas, no hem d’oblidar que la traducció és una tasca complexa: hi has de dedicar moltes hores, t’has d’amarar bé de l’autor i de la seva obra abans de poder-lo traduir”, puntualitza Servera. El temps és, precisament, un dels elements a tenir en compte a l’hora de diferenciar la feina d’un escriptor que es dedica a traduir de la d’un traductor.

“Jo soc professor, tenc una feina; per tant, em puc permetre traduir allò que em fa ganes i fer-ho al meu ritme. En canvi, la feina d’un traductor té unes dates límit. I no sempre està prou reconeguda o ben remunerada: no ho estava quan jo vaig començar, als anys 90. És cert, però, que cada vegada tenen més visibilitat: no literàriament, perquè un traductor ha de ser invisible al text, sinó fora. Els noms dels traductors han de sortir a la portada, com ja fan moltes editorials, i se n’ha de fer referència a les ressenyes”. Són paraules de l’escriptor i poeta Gabriel de la S. T. Sampol, qui, entre d’altres, ha traduït del portuguès José Saramago o Clarice Lispector.

I és que gràcies a la influència del professor emèrit de la Universitat de les Illes Balears (UIB) Perfecto Cuadrado, són moltes les portes d’accés a la literatura portuguesa que s’han obert a través de les traduccions fetes per autors balears com Ponç Pons, que té clar quina és la traducció de què se sent més orgullós: l’antologia poètica de Sophia de Mello. “Va ser la primera antologia que es va publicar en català d’aquesta poeta portuguesa, una de les millors que he llegit mai. La vaig traduir com un acte d’amor, d’admiració i de justícia.” Aquest volum va ser publicat per l’editorial Lleonard Muntaner, la responsable de la qual, Maria Muntaner, reconeix que ha augmentat el nombre de traduccions en els darrers temps. “N’hi ha hagut més en els darrers vuit o deu anys, és un peix que es mossega la coa: com més en proposes més te n’arriben”. Sobre la doble faceta dels escriptors que també tradueixen, Muntaner opina que “la sensibilitat d’un escriptor pot ajudar a l’hora de traduir, tot i que hi ha perfils que només es dediquen a la traducció i són extraordinaris”.

Són escriptors

De fet, per a l’escriptor Jaume C. Pons Alorda, tota persona que tradueix ha de ser considerada escriptora. “Baldament no hagin publicat mai cap original seu, les seves traduccions demostren que ells també escriuen. Pens en gent com Anna Casassas, Ferran Ràfols o Dolors Udina. I, de fet, no ho som, tots els escriptors, traductors del nostre llenguatge mental al llenguatge escrit?”. Enguany veuran la llum tres traduccions signades per Pons Alorda: La campana d’Iris Murdoch, una antologia de contes divertits d’Edgar Allan Poe i Cançons d’innocència i experiència de William Blake. “La traducció ha servit per universalitzar la cultura catalana. No hem de tenir enveja de cap altra cultura del món pel que fa a les traduccions: les primeres d’autors com Dant, Nietzsche o Whitman van ser, precisament, al català. I ara mateix vivim un bon moment en aquesta matèria”, afirma Pons Alorda.

La poeta i escriptora Nora Albert coincideix en aquesta anàlisi: “Les traduccions són una mostra de la vitalitat d’una llengua i ara mateix se’n publiquen moltes en català: la llengua vibra amb cadascuna d’elles”. L’eivissenca s’ha centrat, sobretot, en l’obra de dones que no havien estat traduïdes abans al català, i el llistat, diu, és llarg. “Que sigui la primera vegada que es tradueixen en confirma la invisibilitat, traduir-les és l’única manera d’assolir un cànon plural, real i autèntic”, opina. Amb algunes d’elles reconeix que hi ha establert una relació d’amistat: “Es crea una intimitat personal quan tradueixes, però també serveix per establir llaços socials, és un camí d’anada i tornada entre persones, literatures i cultures”, explica. La pròxima traducció de Nora Albert que veurà la llum serà L’altra veritat: diari d’una diferent, un text escrit per Alda Merini durant la seva estada en una clínica psiquiàtrica.

L’italià, l’anglès i el francès són algunes de les llengües de què més traduccions es publiquen, tot i que els escriptors de les Illes també tradueixen d’idiomes com el suec, l’alemany i el rus. Aquest darrer és l’original d’algunes de les que ha publicat l’escriptora Laia Malo, qui opina que no hi ha idiomes fàcils o difícils a l’hora de traduir. “N’hi ha que s’adapten més o menys a la llengua de destinació. Ara bé, sempre dic que, com molts traductors literaris, jo traduesc per aprendre altres llengües: traduir és la manera més profunda de llegir”.

1. Què li aporta a un escriptor traduir?

Laia Malo: Traduir aporta riquesa a la meva escriptura, i riquesa vol dir vocabulari, estructures sintàctiques, temes… Una varietat que l’escriptor agraeix, ja que sovint es troba entre els mateixos temes o idees.

Ponç Pons: Bàsicament significa coneixement i domini de l’altra llengua però també de la pròpia. He fet servir la traducció en èpoques de sequera, a la recerca d’inspiració, per continuar vivint la meva passió literària.

Gabriel de la S. T. Sampol: Sempre dic que traduir permet a un autor apropiar-se de les obres que li agradaria haver escrit, que hi ha un cert component d’enveja. De fet, jo no escric novel·la o ficció però sí que en traduesc. D’altra banda, la traducció permet veure-li les butzes a un text.

Jaume C. Pons Alorda: Un escriptor ha d’escriure, sigui a partir de la pròpia necessitat o de l’escriptura d’altres. I traslladar d’un codi lingüístic a un altre et permet llegir profundament: la traducció és una escola d’escriptura.

Nora Albert: Traduir t’aporta coneixement, ets una mena de portadora que estableix ponts entre les cultures. Quan tradueixes hi ha una actitud afegida, de saber escoltar: és un acte d’atenció, d’alteritat i d’hospitalitat cap a l’altre.

2. Quines diferències hi ha entre escriure i traduir?

L. M.: La responsabilitat que et genera treballar sobre el text d’un altre. L’exigència, la concentració i la dedicació són superiors, també les inseguretats. Treballes sobre el pensament i la paraula d’un altre, i quan escrius tens clar què vols dir i com. 

P. P.: Hi ha una implicació total i absoluta quan parlam de literatura. Ara bé, traduir és un acte d’amor, respecte i admiració cap a la persona que traduesc i té un component ètic: no puc fallar a l’autor. 

G. S.: Quan tradueixes ja tens una cosa que has de dir i que has de dir d’aquella manera determinada… També és cert que quan escrius d’alguna manera tradueixes allò que tens dins el cap, però com que no ho podem comparar amb l’original, sembla que ja ha sortit així. 

J. C. P.: No not diferència en res del que faig. No separ l‘escriptura poètica de la narrativa, la tasca de traductor de la d’editor, els comentaris a xarxes o podcasts… És tot orgànic, coherent, integral; és una manera de fer i, sobretot, una manera de ser.

N. A.: Quan escric no és una obra determinada: ve a través dels anys i surt quan surt. Quan traduesc hi ha una voluntat de transmetre l’obra d’una altra persona sense perdre l’aroma de la llengua original. 

3. Quin llibre o autor teniu pendent de traduir?

L. M.: Quan vaig començar a traduir deia que m’encantaria traduir els contes de Dostoievski… Però per a això ja tenim en Miquel Cabal, que crec que se’n sortirà més bé!

P. P.: No tenc pendent traduir-la perquè ho he fet ja, però és tan bona que tenc pendent d’arribar a traduir-la com m’agradaria: Le cimetière marin, el Cementeri marí, de Paul Valéry.

G. S.: Els sonets de Luís de Camoes.

J. C. P.: M’agradaria traduir Els reconeixements, de William Gaddis, una novel·la de més de mil pàgines que hem de tenir en català.

N. A.: Tenc moltes autores pendents de traduir… Potser et diria Amelia Rosselli, molt ben valorada dins la literatura italiana.