Una escultura per homenatjar els metges que van combatre el covid: "Amunt i endavant!"

BarcelonaLa pandèmia del covid va portar els metges i els altres professionals de la salut a uns límits extrems. "No hi ha cap metge viu que s'hagués enfrontat a una situació com aquesta, perquè per a l'última pandèmia, la de la grip espanyola, ens hem de remuntar al 1918", afirma el president del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB), Jaume Padrós. Ho explica a propòsit de la inauguració aquest dijous d'una escultura a l'exterior de la seu del col·legi, obra de l'artista Joan-Pere Viladecans, per deixar testimoni de l'entrega del personal sanitari, i per homenatjar-los. "En les pandèmies es posa a prova tot un sistema, tot un país, tota una societat, i sobretot els valors de la població. Va haver-hi molts companys que van emmalaltir, alguns van tenir seqüeles i alguns altres van morir. La pandèmia va fer que els valors de la professió, com la vocació, l'esperit de servei i la permeabilitat, emergissin al màxim", subratlla Padrós.

L'obra porta per títol Nus i és la primera escultura pública de Viladecans. Com indica el mateix títol, està protagonitzada per un nus enmig d’una corda que es converteix en una sageta i apunta cap a l’infinit. "El nus és el símbol de tots els actors que van sofrir la pandèmia: metges i professionals sanitaris en general, teixit social, pacients... Tots units en una mateixa lluita i compromís. Un nus com un puny tancat i solidari", afirma Joan-Pere Viladecans. I el fet que la corda es transformi en una fletxa que assenyala el cel representa "la voluntat de tota una ciutadania per transcendir la tragèdia".

El blauet característic de Viladecans

"Em va sorprendre una mica que em fessin l'encàrrec i em va omplir de goig que creguessin que com a pintor pogués fer l'escultura, i al mateix temps de neguit, però em va animar poder treballar amb total llibertat, perquè no em van posar cap condicionament", recorda Viladecans sobre l'origen de l'escultura. Nus fa dos metres i mig d'alçada i està feta amb resina i una ànima d'acer. La punta de la fletxa està pintada amb el blauet característic de Viladecans. "Sobretot no vaig voler fer una escultura dramàtica ni tràgica, sinó una crida a anar amunt i endavant!", diu Viladecans. "D'una banda, l'escultura és molt clara i molt conceptual i, de l'altra, és molt interpretable", afegeix, perquè a la base de l'escultura hi ha unes formes abstractes, també blaves, que tant poden recordar uns bacteris o uns virus com unes onades.

Abans d'aquesta escultura, Viladecans havia fet uns poemes visuals als primers anys 70 amb assemblatges d'objectes quotidians. La imatge del nus al mig d'una corda la va fer servir en un altre encàrrec protagonitzat per la unió: el cartell de la candidatura dels castells a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco. Precisament la seva obra es caracteritza sovint per una forta vocació pública, que s'ha pogut veure en treballs d'escales diferents com les il·lustracions del llibre de bibliòfil Catalunya. Història d'una nació (Editorial Base), la donació al Parlament de Catalunya de sis quadres de la sèrie Patrimoni i memòria i el gran mural que va fer per al Teatre-Auditori de Viladecans. "L'art públic vol dir estar exposat als ulls de tothom sense cap condicionament pel que fa a l'espai. Tant quan pinto com quan escric, com ara que he fet una escultura pública, són branques del mateix tronc expressiu", conclou Viladecans.