‘4Carmen’ arriba al Santa Mònica: un espectacle entre l’òpera i el teatre musical

Barcelona“Ens hem preguntat quines són les fronteres de l’òpera i hem intentat fer un pas endavant en aquest gènere”, deia Marc Rosich sobre el nou espectacle operístic que dirigeix,'4Carmen' que es va estrenar el 5 d’agost al Festival Castell de Peralada, a l’Alt Empordà i que divendres 27 i dissabte 28 de novembre aterra a l'Arts Santa Mònica.

“Volíem fer un tipus d’òpera més fresca, que posés en dubte la seva estructura clàssica, ja que sovint es veu com una cosa molt culta i hermètica. Una òpera que mantingués la qualitat sense menystenir la teatralitat i l’interès, que fos un espectacle a l’abast de tothom”, diu Rosich, un dels joves directors i dramaturgs més reconeguts actualment en l’escena catalana. “Una òpera es pot realitzar de moltes maneres diferents i volíem demostrar que les fronteres són laxes -comenta-. Per crear 4Carmen ens hem inspirat en un tipus de muntatge que fan a Alemanya que es diu Musiktheater i que combina òpera i teatre musical”.

Aquesta òpera contemporània, produïda pel festival Òpera de Butxaca i Nova Creació, també ha volgut ser innovadora a l’hora d’abordar el personatge de Carmen, la bella gitana de temperament fort al voltant de la qual s’han construït mites molt diversos. Per aconseguir trobar una mirada particular d’aquesta figura, Rosich va reunir quatre dramaturgs i quatre compositors que, a partir d’un procés col·lectiu, han creat la peça. “Vam fer quatre parelles de dramaturg i un compositor i vam demanar a cadascuna que fes una peça sobre Carmen amb la seva pròpia versió del personatge”, diu Rosich, que explica que després van fer un treball de posada en escena conjunta per tal d’unir amb un mateix fil conductor les diverses parts.

Quatre mirades contraposades

El resultat és un espectacle format per quatre peces diferents sobre el mite de Carmen. Passió, mort i dolor, de Lucas Peire i Marc Artigau Passió, mort i dolor, és la peça central al voltant de la qual s’estructuren les altres, i mostra tres conferenciants que, abans que els micròfons s’encenguin, contraposen la seva visió sobre el personatge, tres versions que es corresponen amb les tres peces restants: Carmen aux enfers, de Misha Tangian i Helena Tornero Carmen aux enfers, que vol ser un homenatge a la Carmen de la novel·la original de Merimée, tot imaginant l’espectre de la protagonista a l’infern; Restaurant Carmen, de Carles Pedragosa i Jordi Oriol Restaurant Carmen, una reinvenció del mite de la protagonista de l’ opéra-comique de Bizet que agafa un to de comèdia bufa, i, finalment, Autòpsia, de Clara Peya i Marc Angelet Autòpsia, una revisió del mite des dels codis del gènere policíac en la qual un forense i un comissari analitzen el cadàver d’una dona que ha sigut assassinada.

Les quatre peces que formen 4Carmen són interpretades per cinc artistes: la soprano Marta García, el tenor Toni Viñals, el baríton Néstor Pindado i els instrumentistes Àlex Rodríguez (violoncel) i Alfredo Armero (piano). “El gran repte és que els cinc intèrprets de l’obra han de representar quatre peces molt contrastades i amb estils musicals també contrastats en només una hora i mitja que dura l’espectacle. Això vol dir que han de canviar de codi contínuament”, explica Rosich, que afegeix: “Però ens va semblar que era bona idea fer-ne quatre versions. Ja que posàvem en dubte els límits de l’òpera, ¿per què no, en comptes d’oferir una única resposta, n’oferíem quatre de diferents?”

Rosich comenta que amb 4Carmen han apostat per agafar artistes de diferents perfils, el contrari del que van fer en la seva anterior òpera, Dido. “Hem volgut jugar, posar els artistes en situació de risc per anar més enllà”, explica. Després de l’estrena a Peralada, l’espectacle, que combina el català i el castellà, es va representar, amb subtítols a l’alemany, a la Neuköllner Oper de Berlín el 7 de novembre, i es pot veure també a l’Arts Santa Mònica de Barcelona, els dies 27 i 28 de novembre.