Heu vist l'espectacle més exitós de La Fura dels Baus?

BarcelonaL'ADN de La Fura dels Baus és la innovació i la transformació. Per això sorprèn (i és del tot insòlit en els 44 anys d'història de la companyia) que un dels seus espectacles porti catorze anys recorrent escenaris del món, i superi els 350.000 espectadors. Carmina Burana s'acaba de veure a Múrcia, ara estarà dues setmanes en cartell al Teatre Tívoli de Barcelona (del 9 al 21 de maig) i al cap d'una setmana la representaran a Buffalo (Estats Units). El secret? "La suma de Carl Orff, un dels compositors més importants del segle XX, amb una de les seves peces més populars i La Fura. Carl Orff volia que fos una cantata amb imatges fantàstiques. I La Fura en té tot un repertori!", diu Carlus Padrissa, un dels cinc directors de La Fura. L'espectacle gira entorn d'un cilindre de vuit metres on es projecten les imatges i hi actuen per "terra, mar i aire" cinquanta intèrprets entre cantants, ballarins, músics i cor. És una peça curta, ideal per introduir l'espectador en la lírica i "d'esperit primaveral", assegura el director, que ja l'ha vist tantes vegades que deixa la direcció en mans de Zamira Pasceri.

Padrissa és massa cul inquiet per a una gira tan llarga. Després de dècades dedicat a la direcció d'òperes i radicat al cor d'Europa, ara se centra en macroespectacles com el que té entre mans a la ciutat mexicana de Monterrey, on hi haurà mil universitaris de diferents llocs de Mèxic actuant i 60.000 espectadors. La Fura ha aconseguit "no ser una presó" per als cinc directors que avui signen amb aquesta firma, que tenen cadascú el seu camí creatiu però es reuneixen cada quinze dies a la seu de la fundació, Èpica, a Badalona, un espai de creació i producció on imparteixen tallers escènics centrats en tecnologia i ciència. Pep Gatell porta Èpica, Àlex Ollé és director operístic i resident al Liceu, Pera Tantinyà fa macroespectacles, com Miki Espuma, que també toca en concerts, i Carlus Padrissa dirigeix espectacles macro arreu del món, a més tenir entre cella i cella la nova Naumon, el vaixell de La Fura.

Sense zones de confort

Si La Fura ha anat renovant la seva estètica al llarg dels anys és gràcies a l'aplicació de les tecnologies domèstiques, des de la primera caixa de ritmes fins als telèfons mòbils, que apareixen fins i tot a Carmina Burana. "No hem trobat una ganga i ens hi hem quedat, perquè quan tens un producte, t'adorms. Hem creat zones de confort que els nostres imitadors han seguit i s'han fet milionaris, i, en canvi, nosaltres hem intentat reinventar-nos. Et repeteixes, lògicament, però almenys al darrere hi ha la idea de renovar-se", diu Padrissa, que recorda que van influir el Cirque du Soleil abans que fos una maquinària global i van fer debutar la Rosalía el 2016 davant de 100.000 persones en dos dies a Singapur.

Des que La Fura voltaven pel moianès amb un carro i un burro, els seus espectacles han buscat la immersivitat, l'experiència sensorial del públic, la plasticitat. "La immersivitat és Mediterrània. El Carnaval de Sitges o la Patum de Berga són espectacles immersius, on tu actues, et disfresses, t'il·lumines, hi ha risc i foc", diu Padrissa. I, a la vegada, el 1995 ja feien espectacles videoconferència amb públics situats en dos teatres diferents, com si pronostiquessin la pandèmia 25 anys abans. El següent pas són els espectacles fets amb artistes interactuant a distància. L'èxit de la marca de La Fura no els ha frenat les ganes de provar, al contrari: els és un coixí flonjo on caure. En el futur, Èpica conservarà la memòria de La Fura. "No ens enganyem, La Fura desapareixerà i algú potser ens recordarà", apunta Padrissa. Però en realitat deixaran un llegat important per a l'escena, que és el risc i la innovació, i l'ambició de pensar que des d'aquí es pot dialogar amb tot el món.