L'espectacle sensorial més sorprenent per veure en família

BanyolesL'espectacle s'ha acabat, però n'hi ha que volen repetir. "Vull tornar a la cabina del gegant!", exclama un nen que s'ha passat tota l'estona bocabadat, mentre els pares l'empenyen cap a fora. Els petits s'ho han passat pipa, però els grans també. "És una de les obres de teatre més boniques que he vist", comenta una altra espectadora a la seva acompanyant, just després d'una de les funcions fetes a Banyoles. An-Ki, de Cia. Ortiga, és una peça teatral que trenca amb les convencions del gènere, juga amb els sentits dels espectadors i els capbussa en un univers fet de vaixells que s'emporten els arbres i d'una nena, l'Adja, que intenta salvar-los. El públic hi entra a través d'una carpa que la companyia va instal·lar a la Factoria d'Arts Escèniques de Banyoles a principis de març i que es desplegarà a Igualada del 30 de març al 2 d'abril dins de la Mostra, la fira d'espectacles infantils i juvenils.

Una de les particularitats d'An-Ki és la capacitat immersiva de la peça: els espectadors no són testimonis passius de la història sinó que en formen part, trepitgen els escenaris, en senten les olors, en toquen els objectes i executen accions perquè la trama avanci. "Per parlar de la desconnexió de la humanitat amb la natura havíem de fer viure una experiència que toqués l’emoció i aconseguir que el públic, en certa manera, formés part també de la història. L’única manera que vam veure que era possible de portar-ho a la pràctica era que el públic hi posés el cos i fes un recorregut on participés en la història amb tots els sentits", expliquen Íngrid Codina i Guillem Geronès, autors i directors d'An-Ki.

Cia. Ortiga, que va debutar el 2016 amb Kumulunimbu, treballa amb titelles i teatre d'objectes en espais de petit format: cada funció d'An-Ki només admet una vintena d'espectadors per facilitar la proximitat amb els intèrprets i la recepció de la història, que a vegades s'explica mitjançant miniatures. "Ens agrada fer servir els titelles com a protagonistes i aquest llenguatge més oníric com un recurs per poder explicar a la mainada realitats del nostre món. Fent servir les metàfores propiciem un llenguatge comú per parlar d’aquests temes", assenyalen els creadors.

Sobre An-Ki hi planen qüestions com el canvi climàtic, la responsabilitat individual i col·lectiva i les desigualtats de poder, però sense moralismes. "Vam estar gairebé mig any documentant-nos per tractar la realitat mediambiental i les conseqüències que està comportant per a les persones d’una manera profunda", afegeixen. Les ganes del públic de quedar-se a la carpa i comentar l'espectacle una vegada ha acabat és el millor indicador que els ha sortit bé.