Esplendor barroca amb Emmanuelle Haïm
Una de les millors directores franceses de l’actualitat dirigeix un programa amb Händel i Bach al Palau de la Música
Emmanuelle Haïm i Le Concert d’Astrée
- BCN Clàssics. Palau de la Música. 11 de desembre del 2024
Organista, clavecinista i pianista de formació, Emmanuelle Haïm és una de les millors directores franceses de l’actualitat. I el conjunt que dirigeix, Le Concert d’Astrée, un dels més estimulants en matèria de música barroca. Un encert, doncs, que BCN Clàssics obri nova temporada de concerts al Palau de la Música amb un binomi que funciona amb un engranatge de precisa rellotgeria.
El programa que obre la gira estatal de la formació no podia ser més engrescador, amb tres peces del gran barroc que no per més conegudes deixen de ser més valuoses: el Händel de les suites 1 i 2 de la coneguda com a Música aquàtica i la Música per als reials focs artificials, al costat del Johann Sebastian Bach de la suite orquestral número 3, que és molt més que la cèlebre “ària” que ocupa el segon moviment.
Afinació perfecta, bon treball d’accents i dinàmiques contrastades són en mans de Haïm i dels músics que té al davant garanties d’un èxit assegurat pel que fa a la qualitat i a la coherència del discurs. A tot plegat, cal afegir-hi el gest carismàtic de la directora i la implicació del conjunt instrumental. Una manera de fer música que denota ganes i voluntat de fer escoltar com a noves peces de repertori que coneixen fins i tot les pedres, però que davant dels faristols de Le Concert d’Astrée semblen acabades de sortir del forn.
L’entesa de gairebé 25 anys —Haïm va fundar el conjunt l’any 2000— es nota en la precisió de les entrades, en la sintonia entre els membres de la formació i en l’entusiasme davant de les partitures. Una cita sens dubte inapel·lable pel que fa a la qualitat de les intencions i dels resultats finals, amb un públic finalment rendit als peus de la formació francesa.
Sortint del Palau, la reflexió era inevitable: ja han passat molts anys, més de cinquanta, d’ençà de la recuperació definitiva del barroc. Però, malgrat tot, aquestes peces havien dormit el son dels justos durant més de 150 anys. I ara resulten clàssics indiscutibles, com si sempre haguessin estat entre nosaltres. Si us plau, que mai deixin d’estar en circulació, sobretot si es troben en mans d’artistes com Emmanuelle Haïm i els membres integrants de Le Concert d’Astrée.