'Esponja': la festa musical de Magalí Sare (i el jazz com a filosofia)

PalmaImprevisible és potser una paraula gastada per definir projectes musicals, especialment en aquests darrers temps, quan la hibridació de gèneres està tant a l'ordre del dia. Però és aquest el mot que més escau a Esponja (2022), el segon disc de la cantautora Magalí Sare, de Cerdanyola del Vallès. El presentarà en format quartet a Mallorca dissabte, 27 d'agost, en el marc del festival la Lluna en Vers de la Fundació Mallorca Literària. L'actuació serà a la Casa Llorenç Villalonga de Binissalem (a les 21 h).

El primer disc de Sare, Cançons d'amor i dimonis, va veure la llum el 2018, just quan va acabar els estudis de música. Pel camí entre un disc i l'altre, però, Sare ha firmat projectes tan especials com A boy & a girl (Microscopi, 2020), el disc a duo amb el guitarrista manacorí Sebastià Gris; i també Fang i núvols, juntament amb el contrabaixista Manel Fortià, un àlbum del 2020. Tots aquests projectes revelen el caràcter arriscat, delicat, curiós i experimental de la cantautora, que amb aquest Esponja desmembra i presenta en forma de cançons bocins de la seva personalitat, o millor dit: va descobrint (al públic, i també a ella mateixa) moments, etapes, processos i espais que han estat clau en el desenvolupament de la seva personalitat.

Obre Esponja, que té 16 temes (alguns no són cançons, són interludis), la cançó 'Hola', una manera de presentar la intencionalitat de l'àlbum, de donar una benvingda, d'obrir les portes. "És un disc molt confessional. Tots els temes del disc, excepte un que no és meu, sinó del meu germà Gerard, estan escrits en primera persona. És el resultat d'anys d'escriure en llibretes, a les notes del mòbil... Fa temps que escric poesia, prenc apunts de somnis que he tingut, em faig preguntes i les responc. És com un teràpia", diu.

Com que les lletres són el resultat d'anys d'escriptura, fa mal dir quan va néixer el disc. "És com si fes molts d'anys que s'estava cuinant", apunta l'autora. Ara bé, la música va sortir de cop. "La música es va fer el 2021. Vaig treballar amb un piano de paret, i és bastant diferent de com ho havia fet anteriorment, amb un teclat i uns cascs. Treballar amb el piano em va inspirar molt i la música va sortir en dos mesos", rememora Sare. El productor ha estat Pau Brugada, amb qui, quan van començar a treballar, no sabien quin so tindria el disc: "Sabíem que seria eclèctic, i així ha sortit. Cada tema té una sonoritat diferent, hi ha molts gèneres: música brasilera, algunes cançons més d'estil pop britànic, un bolerito... Tot això ho he absorbit estudiant jazz. Entenc el jazz com una filosofia, no com un estil que demana blues i swing. M'agrada agafar els temes i donar-los una volta, fer més ràpida una balada, un tema llatí portar-lo a un altre lloc. Considero el jazz una manera de jugar amb la música".

Per aquesta mescla d'estils, de ritmes i de melodies, Sare diu que Esponja, que també simbolitza tot el que ha anat absorbint durant tota la vida, és la seva "festa musical". Canta, recita, rapeja. És una festa, també, emocional: "Fent-lo he rigut tant com he plorat".

Salvador Sobral i Las Migas

Hi ha una cançó que no havia d'entrar al disc i que havia de sortir abans, durant el confinament, com un single. És la el tema 'Sempre vens assim', que canta amb el músic portuguès Salvador Sobral (qui, per cert, serà a Binissalem aquest dissabte amb Sare). Els mallorquins que escoltin aquesta cançó no podran evitar arrufar les celles: una glosa en portuguès? "Quan vaig fer aquest tema feia un mes que havia anat a les festes de Sant Antoni de Manacor i em vaig obssessionar amb la glosa. El compàs és diferent, però sí, els mallorquins ho podran reconèixer fàcilment", diu Sare. La lletra està feta a partir de versos de Fernando Pessoa.

El disc Esponja inclou una altra col·laboració: la de Las Migas. Sare tenia ganes de flirtejar amb el flamenc i, quan Las Migas li van demanar de fer alguna cosa juntes per Instagram, sense pensar-s'ho dues vegades les va convidar a formar part de l'àlbum. "Estava temptejant amb l’harmonia flamenca i no sabia com fer-ho. Treballar amb elles va ser una manera de tenir un abric. El flamenc té molta arrel, molta identitat, i hi ha un corrent purista molt fort. També hi ha un corrent més de fusió, però fer-ne alguna cosa fa respecte. Amb elles em sentia segura".

La cantautora confessa que, en un primer moment, mostrar-te tant "fa impressió", però assegura que aquesta por ve de la part "més egocèntrica d'un mateix": "Ens posem en el pitjor: què pensaran de mi? Continuaré agradant a la gent que em segueix?". Al final, diu, el que fa falta és no sentir-se més especial que els altres: "Si penses que no estàs dient res que sigui tan especial, o tan diferent, ho dus tot millor. Som tots éssers humans i ens passen les mateixes coses, sempre salvant les distàncies de classe social o lloc d'origen. És cert que hi ha moltes realitats. Però és necessari no sentir-se millor que ningú".