S’Estanc Vell, el vi i la cuina de cals padrins

M’ho havien dit desenes de vegades: “Has d’anar, hem d’anar a S’Estanc Vell, a Vilafranca”. Amics i coneguts en són devots. I ho són -això em deien- perquè s’hi menja bé, perquè s’hi beu igual de bé o millor, perquè s’hi està com a casa i perquè així t’hi fan sentir en Pere i família. A la fi, puc transmetre la recomanació i que vagi per endavant: Anau-hi.

En Pere és Pere Garí Ferriol, vilafranquer, que ja de nin es mirava la casa del carrer de Palma, sempre tancada, des que l’estanc del poble s’havia mogut a l’edifici del costat. En Pere és una institució a Vilafranca de Bonany i voltants, que és el que solen ser aquells que, de ben joves, han ocupat l’estratègic lloc darrere una barra de copes i han compartit les converses d’altes hores. Encara ara, només entrar a S’Estanc Vell, trob uns amics vilafranquers a la barra que s’hi reuneixen abans de sopar. Bona cosa, un restaurant que és també un lloc per al veïnatge. I bon bot el que va fer en Pere, el dia de Sant Jordi farà 14 anys, dels bars de copes a donar bona teca i conrear un celler de vins, la majoria dels quals naturals, biodinàmics, d’aquí i de fora, per als més exigents.

Però passem a la taula. El mateix Pere ens diu què se’ns ofereix. Als migdies hi ha menú, m’adverteixen que convé reservar i ho crec. I dels diumenges, em diuen que els variats no me’ls puc perdre. La carta és curta, però tot fa gola: croquetes, llom amb col, mussaca, calamars farcits, pop amb ceba, magret amb salsa de magranes, bacallà al forn... Tot és més que bo, i més que això encara he de dir que, menjant el llom amb col, se’m desperta el record dels dinars de cals padrins. És talment. Abans de partir, mir el llibre de visites. L’inaugura un escrit d’Oriol Junqueras, de 2005. Bon gust, el del líder republicà.u

CARRER DE PALMA, 29 (VILAFRANCA DE BONANY)