La paraula 'estelada', escollida com a neologisme de més èxit del 2014

Un grup de filòlegs de l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) han escollit aquesta paraula d'entre més de 200 propostes d'arreu del domini lingüístic català

Una estelada onejant / ACN
Ara
12/01/2015
2 min

BarcelonaLa paraula 'estelada' ha estat escollida com el neologisme de més èxit del 2014 en una iniciativa impulsada per l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Després de rebre més de 200 propostes de tot el domini lingüístic català -Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, el Rosselló, l’Alguer i Andorra-, la decisió final l’ha presa una comissió formada per 36 persones de la Secció Filològica de l’IEC i investigadors de l’Observatori de Neologia de la UPF.

En la línia de les iniciatives engegades per editorials com Chambers, Oxford o Merriam-Webster’s per a l’anglès, o Fundéu (Fundación del Español Urgente) per al castellà, el mes de desembre l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) van fer una crida oberta a participar en l’elecció de la paraula nova en català de l’any 2014.

El Diccionari de la llengua catalana recull 'estelada' amb la definició "conjunt dels estels del firmament" i també l’adjectiu estelat-ada, amb el significat de "ple d’estels" o "adornat amb un estel o més d’un" -d’on prové la bandera estelada-.

Per a seleccionar el neologisme de l’any s’han tingut en compte els criteris de freqüència i d’adequació, segons explica en una nota l'IEC.

A més d’estelada, s’han proposat uns 200 neologismes més: prefixats (extracomunitari, minifeina), sufixats (vistaire, untall), compostos patrimonials (feinaaddicte, cardaamic), compostos cultes (acroioga, triscaidefòbia), sintagmacions (vídeo de pantalla, full de ruta), conversions sintàctiques (corrupte-a com a substantiu), lexicalitzacions (escoleta), neologismes semàntics (ambient), acrònims que mostren la capacitat creativa de la llengua (taulèfon) i manlleus, adaptats o no, tant de l’anglès (lumbersexual, sexi) com del castellà (xulo-a, bolo) o, fins i tot, del xinès (tofu) i l’àrab (kebab).

stats