Arts escèniques

'TOC TOC', una comèdia sobre el trastorn obsessiu compulsiu

Dirigida per Esteve Ferrer i protagonitzada per Santi Ibáñez, Pep Cruz, Mercè Comes i Noël Olivé, l'obra de Laurent Baffie arriba el 29 d'agost al teatre Borràs

Ara
28/08/2012
2 min

BarcelonaEsteve Ferrer ha explicat aquest dimarts que el Trastorn Obsessiu Compulsiu (TOC) és una malaltia patida per més de 100 milions de persones al món diagnosticat, però s'ha mostrat segur que fora del diagnòstic n'hi ha 500 milions més. De fet, per a Ferrer el TOC és "una petita mania que desemboca en un estat ansiós i qui no té una mania?", ha preguntat, tot i que ha afegit que hi ha manies que no es poden controlar i et creen un problema.

Ha recalcat que el públic s'hi sent molt identificat, amb 'TOC TOC'. En els tres anys que porta fent l'obra com a director i actor a Madrid el director de l'espectacle s'ha trobat molta gent que li ha dit que les diferents escenes i situacions els recordava la seva vida personal. "Això fa que el que passa a l'escenari sigui un reflex del que passa baix i fa que la situació còmica ho sigui encara més perquè un s'hi sent identificat", ha afegit.

Ferrer també ha destacat "el gran treball dels actors. És un mecanisme de rellotgeria que necessita una disciplina escènica brutal i d'un gran ritme i metodologia i eficàcia que només es pot fer amb actors molt qualificats i molt talentosos".

Una versió amb la seva pròpia idiosincràsia

L'obra no és adoctrinant. Ferrer creu que el teatre ha de tenir un component de joc i és l'únic joc que queda en el qual l'única gratificació és la personal i la de passar-s'ho bé. "A partir d'aquest joc és quan es poden llançar algunes consignes perquè hi hagi una reflexió". L'objectiu, ha dit, és que la gent s'ho passi bé, però amb un transfons i és que s'ha de ser tolerant. "Tant els malalts de TOC com la professió mèdica ens han felicitat perquè per fi posem en valor una malaltia sense riure-se'n".

Respecte el muntatge a Madrid, més enllà de la llengua i dels actors, hi ha alguns canvis perquè "la idiosincràsia és diferent". "La manera de parlar, de comportar-se, el tipus de relació entre la societat catalana i madrilenya són diferents", ha dit. Tot i això, ha ressaltat que no hi ha un gran canvi. "La mania és la mateixa a Barcelona, a Madrid, a Granada, a Argentina, a Xile i a tots els llocs on el muntatge s'està fent".

stats