Esther F. Carrodeguas: "Et repeteixen que ningú t'estimarà perquè ets grassa"

BarcelonaTota la vida de la dramaturga i actriu Esther F. Carrodeguas (Rianxo, 1979) ha estat marcada pel seu aspecte físic. "Vaig ser el típic nadó rodonet. Porto suportant molta violència des que vaig néixer", afirma l'artista. Durant la seva infantesa i adolescència, la mirada dels altres sobre el seu cos va determinar tot el que feia; o, més aviat, el que no li deixaven fer. "No podia anar amb patins perquè estava grassa, no podia portar roba ajustada perquè estava grassa i, esclar, tampoc podia menjar xocolata perquè estava grassa", enumera Carrodeguas. Al llarg dels anys va viure aquesta situació en silenci fins que un dia va posar-se a escriure, i la va transformar en un monòleg teatral en vers. L'espectacle, titulat Lo único que verdaderamente quise toda la vida es ser delgada, arriba el 22 de març a l'Ateneu Popular 9 Barris dins del festival Cítric després d'haver passat per Fira Tàrrega l'any passat i d'haver fet gira per l'Estat.

Carrodeguas va escriure l'obra fa anys com un exercici íntim. "Tenia molta ràbia i indignació per la violència social que suportava; tenia la necessitat de deixar-ho anar", diu l'artista. Tot el que explica al monòleg "és veritat" i ho ha viscut en primera persona. De petita volia ser ballarina, però el seu entorn la va condicionar perquè triés piano, donant-li a entendre que les ballarines no tenien el seu cos. També la van portar al nutricionista i li van inculcar que mai podria tenir una feina de cara al públic. "Tot allò va configurar la meva forma de ser i l’expectativa sobre la vida. No he tingut cap referent que li sobrin quilos. Fins i tot si vaig al Zara a demanar feina de dependenta, abans escolliran una dona prima que no pas a mi", subratlla.

"Un impacte fortíssim sobre l'autoestima"

En clau d'humor, el monòleg ressegueix aquestes experiències per posar de manifest els efectes de la grassofòbia sobre les persones que la pateixen. "Té un impacte fortíssim sobre l'autoestima. Et repeteixen que ningú t'estimarà perquè ets grassa, que les persones que t'atrauen sempre es fixaran en la gent que està més prima. Això, sobretot durant l'adolescència, és terrible", explica. Per exposar-ho a l'escenari, Carrodeguas s'envolta d'una pila d'envasos de menjar porqueria i s'acompanya d'un músic, Juanma LoDo. "La posada en escena s'inspira en les performances de spoken word i té una estètica molt trash. Combinem els versos amb efectes de so i una base de música electrònica sobre la qual vaig recitant", diu l'artista.

Des que va estrenar la peça el 2021 a Madrid, Carrodeguas ha vist com, en certa manera, tenia un efecte de presa de consciència sobre el públic. "M’he adonat que no soc jo que vaig ser incapaç de superar-ho, sinó que hi ha una violència social estructural i que totes hi passem. No són únicament els meus traumes, sinó també els de molta altra gent", afirma. La rebuda de l'obra també li ha donat esperança. "He guanyat eines de discurs. Ara puc reaccionar si em trobo amb situacions com les que vaig viure —explica—. També han canviat coses en el meu entorn. Ara hi ha més tacte i sensibilitat; intenten no utilitzar frases que saben que em molesten".