Estimar, conèixer i projectar el llegat d'Antoni Tàpies

BarcelonaAntoni Tàpies (1923-2012) hauria fet cent anys aquest dimecres i, al mateix temps, la seva figura és molt viva: la vigència del seu llegat ha sigut una de les idees més repetides a l’acte institucional que ha donat el tret de sortida a l’Any Tàpies en la fundació de l’artista. La flamant directora de la institució, Imma Prieto, ha encetat la ronda de parlaments dels representants polítics sota el signe de “l’amistat” que Tàpies va cultivar al llarg de la seva vida, amarada d’amor i respecte. “El llegat de Tàpies és absolutament vigent i els seus valors més actuals que mai, potser fins i tot més que quan va néixer”, ha afirmat el president de la Fundació Antoni Tàpies, Ferran Rodés. 

La celebració del centenari va començar al matí amb portes obertes de la fundació i les actuacions de diversos artistes, com Laia Estruch, Mohamad Bitari, Laura Alcalà i Fito Conesa, que va fer noves lectures de vuit capítols de Memòria personal de Tàpies. Al vespre, la família Tàpies, encapçalada per la seva viuda, Teresa Barba, els seus fills Toni i Clara i els nets, ha estat acompanyada per molts representants del món de l’art català, com els directors del Museu Nacional d’Art de Catalunya (Pepe Serra), del Museu Picasso (Emmanuel Guigon), de la Fundació Joan Miró (Marko Daniel), del Macba (Elvira Dyangani Ose) i del CCCB (Judit Carrera). També, pel primer director artístic de la Fundació Antoni Tàpies, Manuel Borja-Villel, i l’exdirectora de La Panera, Glòria Picazo. I per una directora catalana, Mireia Massagué, que està al capdavant del centenari d'Eduardo Chillida des del Chillida Leku. També hi eren la presidenta de la Fundació Macba, Ainhoa Grandes; els presidents del MNAC i la Fundació Miró, Joan Oliveras i Sara Puig, respectivament; el president d'Òmnium Cultura i antic president de la fundació, Xavier Antich; galeristes com Emilio Álvarez, Patrícia de Muga i Carlos Duran, i crítics com Vicenç Altaió, Victòria Combalia i David G. Torres. 

Un artista fonamental i un pare

Després de Ferran Rodés ha intervingut el fill de l’artista, Toni Tàpies. Ha recordat el seu pare com un artista “fonamental en la història de l’art recent”. També ha reivindicat el seu ecologisme, el seu compromís amb els drets humans, la democràcia i la lluita per la pau. Així mateix, ha evocat el pare des d’un punt de vista íntim llegint un poema on representava la seva pèrdua amb la imatge d'una ala solitària, i ha explicat com el caliu del centenari pot ser l'altra ala que cal per volar. “El centenari servirà per posar l’obra de Tàpies al lloc que li pertoca i perquè les noves generacions l’apreciïn”, ha subratllat.

Per a la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, Antoni Tàpies va ser “un humanista que es va expressar amb el llenguatge de l’art”, i ha resumit el seu llegat en tres puntals: “l’humanisme i el compromís cívic i de país i la fundació”. Tot seguit, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha recordat que la societat té el “deure” de celebrar els seus grans creadors, el civisme de Tàpies i com va ser un home que va “estimar de debò”, i Teresa Barba va ser el seu gran amor i el seu “ancoratge”. Per acabar, el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha evocat Tàpies amb les paraules d’un escriptor de qui també se celebra el centenari, Jorge Semprún. Imma Prieto ha reblat els parlaments amb una cita de Ramon Llull, assegurant que no permetrà que Tàpies caigui en l’oblit: “L’amor neix del record, viu en la intel·ligència, i mor en l’oblit”.

Una segona part plena d'artistes

La inauguració del centenari ha tingut una segona part de caràcter més cultural amb un aforament més ampli. Així i tot, quan l'acte estava acabant, encara hi havia una cua llarguíssima per entrar a la fundació. Ha sigut en aquesta segona part on s'han pogut veure nombrosos artistes de diferents generacions com Antoni Llena, el fotògraf Antoni Bernad, l’escultor Pere Casanovas –que va fer realitat l'escultura de Tàpies Núvol i cadira–, Frederic Amat, Francesca Llopis, Martí Ansón, Lua Coderch, Joan Morey, Àngels Ribé, Daniel Garcia Andújar, Susy Gómez, Gonzalo Elvira i Rafel G. Bianchi. I l’arquitecte Juan Herreros, que va ser l’autor de la reforma de la fundació durant la seva etapa al costat d’Iñaki Ábalos.  

La segona part de la vetllada ha arrencat amb un parlament de Raimon, durant el qual ha recordat com havia quedat colpit per la lectura del llibre de Joan Fuster i per la pintura informalista, com va conèixer personalment Antoni Tàpies a través de l’editor Xavier Folch i com Tàpies li va regalar algunes portades “amb absoluta generositat”. Portades com la del disc Per destruir aquell qui l'ha desert i la del llibre Poemes i cançons. "Soc un amic que ha admirat molt i continua admirant tota l'obra d'Antoni Tàpies", ha subratllat Raimon.

Jordi Savall, en vídeo

Estava anunciada la participació del mestre Jordi Savall, a qui Tàpies va fer la portada del llibre disc Per la pau, però no ha pogut ser-hi perquè ha patit un accident que li dificulta la mobilitat. Per això, va enviar un vídeo amb el qual va reprendre la crida per la pau per la qual havia d'interpretar una peça de tradició jueva i una altra àrab. “Antoni Tàpies va arribar a dir que si el seu art no era útil a la societat, no pintaria –ha advertit Jordi Savall–. Jo penso el mateix. Crec que una de les claus que tenim avui en dia, un dels últims recursos que tenim, és que l’art sigui el vehicle per establir el diàleg entre les ànimes, entre les diferents cultures, perquè l’art ens arriba directament al cor”. Savall creu que l’art és ara necessari “més que mai”: “També necessitem que pari la guerra. Mai cap pau aconseguida per la violència ha sigut una pau definitiva. Expresso la meva solidaritat i empatia amb les víctimes, tant els ostatges i les víctimes d’Israel com les víctimes innocents que estan morint cada dia a Gaza”.

En comptes de Savall, el cantant barceloní Vignesh Melwani ha interpretat el Cant de la Sibil·la. Com estava previst, la cloenda ha anat a càrrec de la pianista i cantant Marina Herlop.