Queralt Lahoz: "Estimar-te a tu mateixa és important per poder fer coses grans"

PalmaLa catalana Queralt Lahoz fa temps que sembla haver acceptat i explorat un fet que és inherent a la seva música: les arrels són imprevisibles. Poden sorgir en qualsevol moment i de qualsevol lloc i els camins que són capaços de traçar depenen únicament dels límits que cadascú hi vulgui posar. Així ho demostrà a Pureza, l’àlbum amb què debutà ara fa dos anys, i així ho confirma a Alto Cielo, el seu darrer treball. Acabada de tornar de Menorca, on actuà el passat cap de setmana, en podrem tornar a gaudir en directe el pròxim 24 de juny a Consolació, a Sant Joan, en el marc de la programació de La Lluna En Vers, cicle organitzat per la Fundació Mallorca Literària. 

Alto Cielo són només quatre cançons però resumeixen totes les etapes d’una història d’amor: són, de fet, la història de l’amor. D’on us va sorgir la voluntat de condensar en 15 minuts tot això que de vegades dura setmanes, mesos i anys?

— Jo tenia moltes ganes de parlar de relacions intenses, d’aquelles que saps que no sortiran bé però per un motiu o un altre t’atreveixes a endinsar-t’hi i aprofundir en aquests sentiments. És un projecte molt autodescriptiu: jo soc molt així, tot i que sé que hi ha coses que no sortiran bé, les he de viure. La vida és només una, així que l’hem de viure, sempre que siguem conseqüents i responsables amb l’amor que donem. 

No tothom ho posa en pràctica, això.

— És clar que no, però jo em vaig adonar que volia parlar d’aquesta sensació, d’aquesta voluntat de ser tu la propietària de la teva vida i ser conscient que has vingut a la vida per a això. De vegades hi ha coses que et confirmen la teva presència en el món i a mi em va passar amb un xicot que vaig tenir. Em vaig enamorar profundament d’ell, però era molt possessiu. Tenia por que jo l’enganyés o que el deixés i quan vaig entrar al món de la música em va dir que no soportaria veure’m sobre l’escenari i saber que tothom m’estaria mirant en aquell moment, que això el feia sentir molt insegur. I jo vaig saber que preferia la música, que el deixaria a ell, va ser molt revelador. Són moments clau a la teva vida: si el món et posa en aquesta situació és perquè puguis decidir. Són moments que il·luminen. 

Des del punt de vista sonor ho heu convertit en una veu que és l’absoluta protagonista, però que està envoltada de tot tipus de detalls. Com ha estat, el procés de creació d’aquestes cançons?

— Jo volia fer una cosa amb molts detalls, molt delicada i alhora molt electrònica, i estic molt orgullosa d’haver-ho aconseguit. Que sigui tan delicat i tan ballable no és gens fàcil, has de mesurar molt bé molts elements, però ha estat un procés molt acurat i molt bonic. 

Dia 24 de juny a Consolació sereu part d’una nit d’arrel, paraula i música urbana… Tot això està sempre connectat en el vostre cas, no és així?

— Sí, desde l’inici del meu projecte he fet aquest tipus de connexions. M’agrada molt i, a més, considero que forma part del meu llenguatge, la mescla d’arrels i electrònica, són dues fonts i dues fórmules que ens han acompanyat al llarg de la nostra vida a tots aquells que hem crescut en els anys 2000. 

És que les vostres arrels són heterogènies i no són, en absolut, estàtiques. 

— Porto tota la vida escoltant coples i flamenc, perquè a casa nostra s’escoltava molta ràdio, i aquesta influència l’he tingut sempre molt present. Però després et fas adolescent i a l’institut escoltes pop i hip-hop i comences a viatjar en aquests sons i vols gratar en aquestes cultures per saber-ne més. I arriba un moment que comences a anar a discoteques i escoltes djs i productors, i a mi m’encantava anar a veure djs de house i tecno… He anat a festes on he al·lucinat amb la música i hi he vist gent boníssima. La música és el resultat de tot allò que valores i perceps. 

I ara mateix què escoltau, de què us nodriu?

— Escolto de tot, m’agrada molt descobrir gent nova. De fet, sempre que vaig a un festival i comparteixo cartell amb gent que no conec procur escoltar-los, com a mínim set o vuit cançons, i sempre que puc intento anar als concerts a veure’ls. M’agrada saber amb qui compartesc cartell i situar-los, conèixer la gent que conforma el panorama musical. 

Fa dos anys que vàreu presentar el vostre primer àlbum i no heu aturat de fer feina. És un moment clau a la vostra trajectòria, l’actual, un d’aquells que il·luminen, com dèieu abans?

— Sí, sí, sé cap on vaig i ho sé perquè escolto molt la meva intuïció, és molt important fer-ho. Jo tenc una intuïció molt forta i ara m’escolto molt a mi, els meus desitjos i els del meu equip. No oblido que he d’estar pendent del panorama, com et deia, i és molt guai poder nodrir-se de tantes coses que t’interessen. Al final, així és com pots evitar quedar ancorat, a mi m’agrada molt fer coses noves i redescobrir-me. I això només és possible quan t’escoltes a tu.

Així com ho deis, sembla fàcil i tot. 

— No ho és, no, i molt menys aenun món amb tantes influències i tanta gent que diu la seva. Per això, valoro tenir temps per a mi, temps per estar tota sola i cuidar-me. Estimar-te a tu mateixa és important per poder fer coses grans.