Guirao qüestiona a Borràs "en què es gasten" els diners en Cultura

LleidaLa consellera de Cultura, Laura Borràs, ha reclamat al ministre de Cultura, José Guirao, que el govern espanyol "compleixi els compromisos que té en infraestructures culturals". Borràs ha denunciat la retallada de finançament dels equipaments culturals en els últims anys: "Sembla que ja ens han donat la independència cultural amb una retirada flagrant del pressupost per a aquests equipaments: la voldríem completa. Mentre no sigui així, demanarem que compleixin amb la seva part". "Encara que ara ho volen corregir amb vista als pressupostos, sabem que el que hi queda reflectit, i el nivell de compliment final de totes aquestes promeses no ens permet ser-hi molt favorables", ha denunciat la consellera.

La resposta de Guirao no ha sigut pas més tèbia. "En tens més que jo. S'ha de saber en què es gasta", ha insinuat. L'estira-i-arronsa ha tingut lloc en ocasió de l'inici de les obres del Museu Jaume Morera de Lleida, on tots dos han tornat a coincidir aquest dilluns després dels Premis Gaudí.

Tot i així, el ministre s'ha mostrat confiat en establir una bona relació entre les dues institucions i ha citat el nou Museu d'Art de Lleida com "un magnífic exemple del que ha de ser la convivència i el fruit del diàleg institucional". També ha subratllat que des del govern espanyol s'ha establert un diàleg institucional "respectuós i sa" i espera que sigui fructífer perquè "els ciutadans visquin millor, tinguin millors serveis i accés a la cultura i puguin expressar-se amb total llibertat dins la diversitat que conformen les societats contemporànies".

José Guirao treu pit de les inversions de l'Estat a Catalunya

Al llarg de la seva intervenció, Guirao també ha posat en relleu les inversions culturals de l'Estat a Catalunya, que augmenten un 4,8%: ha recordat que el govern espanyol assumirà un 23% del cost de les obres del Museu d'Art de Lleida (1,08 milions d'euros, provinents de l'1,5% cultural). També ha dit que el ministeri, a través de l'Institut del Patrimoni Cultural d'Espanya, invertirà 400.000 euros entre el 2019 i el 2020 en restaurar les cobertes del claustre de la Seu Vella, i que des de l'any 2009 ha invertit 1,2 milions en la conservació dels absis de Montcada i Colom i el campanar, entre altres elements. Malgrat tot, el ministre ha anunciat que fins al 2023 no presentaran la candidatura del turó de la Seu Vella de Lleida com a patrimoni de la UNESCO.

Segons el ministre, la principal dificultat per aconseguir el reconeixement de la UNESCO està en el fet que Europa és el continent amb més declaracions, que la majoria les té en la categoria de conjunt monumental i que en els últims anys la Unesco s'ha obert a cultures diferents. Tot i això, Guirao considera que el turó de la Seu Vella de Lleida reuneix tots els valors necessaris per optar al reconeixement però que cal presentar un expedient "impecable" que compti també amb la implicació de tota la ciutat. Per a Borràs, el problema és que la candidatura hagi de passar per Madrid. La consellera de Cultura ha reivindicat que Catalunya "vol i necessita la sobirania patrimonial completa, que ara no és possible per la doble dificultat econòmica i legal".

En l'àmbit català, Guirao ha dit que el ministeri aportarà 2,5 milions més al Liceu, fins a arribar als 10,36 milions, 400.000 euros més al Mercat de les Flors –un 6,5% més– i per primera vegada farà una aportació al Festival de Sitges, de 125.000 euros. A més, també ha recordat els 2,6 milions d'euros que Catalunya rebrà de l'Estat a través de l'1,5% cultural.

Sobre els ajuts al cinema català i el conflicte de Sixena

José Guirao supedita els ajuts al cinema en català sol·licitats per la presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola, durant la cerimònia dels premis Gaudí, a l'aprovació dels pressupostos. Guirao ha explicat que els pressupostos del 2019 incorporen un augment de 20 milions d'euros destinats a la cinematografia però que només podran ser una realitat si els comptes tiren endavant. Aquests diners possibilitarien que l'antic 'fondillo', eliminat l'any 2012, es converteixi en un veritable fons i donar suport així al cinema en català, gallec i euskera, però "la seva aprovació depèn dels partits catalans", ha recordat.

Pel que fa als litigis sobre les obres d'art de Sixena, Guirao ha dit que, en general, no li agrada "arribar als tribunals". "L'important és el patrimoni i el primer que hem de fer és conservar-lo, però a veure què diuen els jutges", ha conclòs.

El futur Museu d'Art de Lleida, un equipament flexible

El nou equipament resoldrà, definitivament, la problemàtica històrica de provisionalitat de totes les ubicacions que ha tingut el Museu des de la seva creació -l’antic Mercat de Sant Lluís (1917-1934); l’antic Hospital de Santa Maria (1934-1938 i 1959-1969); l’edifici del Roser (1975-2007), i l’edifici del Casino-, així com la precarietat de les instal·lacions. El museu no ha disposat mai d’un edifici propi tot i que té uan col·lecció de prop de 4.000 objectes, bàsicament art modern i contemporani.

El cost total del projecte és previst en 4,7 milions d’euros, dels quals el Departament de Cultura aporta 1 milió d’euros i l’Ajuntament de Lleida un total de 3,7 milions.

El futur Museu d'Art de Lleida tindrà una museografia flexible, modular, neutra i plenament accessible. La planta baixa estarà pensada com una plaça pública i enllaçarà amb la rambla de Ferran. Incorporarà zona de recepció de visitants, botiga i espais d'interpretació dels continguts del museu. L'última planta de l'edifici, la cinquena, acollirà una sala d'actes polivalent i una aula didàctica. Comptarà també amb una terrassa-mirador amb vistes a la Seu Vella.

Bona part de les reserves del museu, que s'ubicaran a la quarta planta, seran visitables. Es tracta d'una innovació museogràfica que vol superar els límits dels espais físics dels museus i facilitar al màxim l'accés a la col·lecció. La planta dedicada a les reserves es complementarà amb un altre espai a la planta baixa, només per a ús dels professionals del museu, que funcionarà com a taller bàsic de conservació i punt de recepció dels béns que ingressin a l'equipament.