Estopa: "Això és com fer el Giro, la Vuelta i el Tour la mateixa temporada"

Barcelona60.000 persones esperen que comenci el concert d'Estopa, aquest dimecres a l'Estadi Olímpic Lluís Companys a les 21 h. És el cim d'una gira multitudinària que celebra el 25è aniversari del primer àlbum dels germans David i Jose Muñoz, Estopa (1999), i alhora la publicació del disc Estopía (Sony, 2024). El Jose atén l'ARA per telèfon 48 hores abans del concert a Barcelona.

Com estàs?

— Doncs mira, m'enxampes amb la llibreta a la mà revisant invitacions... Això és pitjor que un casament. Estem en dèficit d'entrades respecte de les peticions que tenim.

Bé, ja era el que us esperàveu, no?

— La veritat és que no, perquè pensava que qui no hagi trucat ja no crec que truqui, però...

A banda d'això, quines sensacions tens? La gira ha anat avançant i arriba el gran concert de Barcelona després d'altres grans moments en estadis de ciutats com Sevilla i Madrid.

— Dins aquesta gira multitudinària a tot arreu, els concerts a Sevilla, Madrid i Barcelona són les tres etapes reines. Fent el símil amb el ciclisme, diem que és com fer el Giro, la Vuelta i el Tour la mateixa temporada. Són concerts en què et poses una mica més nerviós del que és habitual. A sobre, amb l'afegit de tocar a Barcelona, que tens 800.000 convidats, toques a casa i també el gravarem. Intentem mantenir la calma, però fa unes nits que ens està costant dormir. Et fiques al llit i el cap s'activa, i comences a pensar en tot de coses que han de passar durant el concert.

I com us aïlleu d'això?

— Doncs intentem fer esport per amansir la fera. No hi ha més opció. Per exemple, en l'experiència més semblant a aquesta que hem tingut, els concerts a Sevilla i Madrid, també ens va passar el mateix: ens costava dormir, hi havia nervis, però recordo que va ser cantar la primera cançó i ens va passar i vam entrar en el territori de la seguretat i la relaxació. Però fins que l'àrbitre no fa el xiulet inicial, no hi ha calma.

Tocant davant de tantíssima gent heu descobert coses noves de les cançons?

— És que l'altra por que teníem era que, havent-hi aquesta gentada, la gent estaria parlant entre ells, que passaria de nosaltres. I la veritat és que hem vist que hi ha una comunió increïble amb el públic, tothom canta les cançons des de la primera cançó fins a l'última. Es retroalimenta aquesta energia i la gent ho viu no com un concert més, sinó com un esdeveniment fora del normal. I veus que hi ha gent de 15, 20, 30 i de 50 anys, i que les cançons no tenen edat. Això està molt bé.

L'últim cop que vam parlar, em va comentar el teu germà David que estàveu treballant amb Cube.bz, l'estudi que ha dissenyat espais escènics i lumínics per a Rosalía, Maria Arnal & Marcel Bagés, Rigoberta Bandini…

— Sí, amb Cube.bz i amb Nueveojos. I estem encantats amb el resultat; ens han fet pujar a un altre nivell l'espectacle, tant visualment com escenogràficament. Ens ajuda molt que el xou tingui una altra presència. Hi ha elements que sorprenen força, com el Seat Panda, que va ser idea del Gabi i de la María [Gabriel Paré Lezcano i María de la Cambra, de Cube.bz], que són uns cracs. Han fet moltes coses de dansa i d'altres músiques, però també tenen un esperit rumber i de revetlla que ens ha encantat.

I Nueveojos han treballat amb Albert Pla.

— Sí, és que vam veure allò de La diferencia i Miedo d'Albert Pla, i ens va encantar tant que vam dir: qui ha fet això? I va ser quan ens vam posar en contacte amb ells. Aquest any hi ha hagut diferents referents a l'hora de fer el concert, un és Albert Pla, pel que fa als elements escenogràfics i les pantalles. I quan vam anar a veure Coldplay a l'Estadi Olímpic, ens vam quedar amb el tema de les polseretes. I vam dir: hem de fer l'esforç i intentar portar-ho. I quan acaben els concerts, el meu germà i jo sempre diem que això dels concerts als estadis amb polseretes crea addicció.

Un cop heu fet la Vuelta, el Giro i el Tour, repetireu, oi?

— Crec que sí, que intentarem allargar-ho en el temps el màxim possible.

I us veieu amb capacitat per continuar fent estadis així de grossos?

— Doncs sí. Ara celebrem el 25è aniversari i potser el següent disc sortirà al 30è aniversari. Aleshores, fer-ho d'aniversari en aniversari és com crear l'esdeveniment de l'aniversari. La veritat és que per als tres concerts en estadis de la gira, els de Sevilla, Madrid i Barcelona, les entrades es van vendre en un dia. Podíem haver-ne fet més: de fet, els promotors ens deien de fer-ne un altre, que no parés la màquina de vendre entrades. I vam dir: calma, que hem passat molts nervis per omplir-ne un. Anem pas a pas. Ja arribaran més anys per fer uns altres estadis.

El concert de Barcelona tindrà coses molt diferents pel que fa a repertori respecte a Madrid i Sevilla?

— No. Hi ha gent que en els moments importants tendeix a fer canvis a l'espectacle: portar una secció de cordes, una secció de metalls, no sé quants convidats. Però crec que en aquests concerts tan importants el que cal és reduir al mínim les provatures. Has de fer el que has estat fent durant tota la gira, el que saps segur que sortirà bé. I els experiments, amb gasosa. Hem de fer allò que tenim clar, jugar a les coses que hem estat jugant tota la temporada, a un 4-3-3 de llibre.