L'alliberament de Laetitia Casta i la persecució política de Billie Holiday, estrenes de la setmana

'El horizonte'

Triangle d'amor rural amb Laetitia Casta

Amb la seva estructura de relat iniciàtic, l’ambientació en un entorn rural aixafat per una calor sufocant i la descripció d'una podridura (social, estructural) visible en imatges de pollastres asfixiats i vaques en descomposició, El horizonte podria haver sigut una mena de versió suïssa d'una novel·la gòtica meridional. Tanmateix, Delphine Lehericy s'allunya de l'univers entre màgic i grotesc de Truman Capote per acostar-se al realisme líric i sensual de l'André Techiné d’Els joncs salvatges. Com tot relat d'aprenentatge, el punt de vista és el d'un personatge entre la infància i l'edat adulta, el Gus, el fill petit d'un matrimoni (Laetitia Casta i Thivaut Evrard) que intenta salvar la seva granja, i la seva relació, durant l'estiu del 1976. Segueix llegint. Estrena als cinemes

'Los Estados Unidos contra Billie Holiday'

La persecució política a la gran dama del blues

El poeta jueu i comunista Abel Meeropol va escriure l'any 1937 Strange fruit, una peça que evoca els linxaments d'afroamericans com aquella “fruita estranya que penja dels arbres del Sud, sang a les fulles i sang a l'arrel, cossos negres gronxant-se a la brisa del sud...” I la interpretació de Billie Holiday la va fixar con una de les cançons més brutalment doloroses de la història. Quan comença Los Estados Unidos contra Billie Holiday, la cantant està sent entrevistada per a la ràdio, el típic recurs de guió per fer un repàs via flash-backs a la seva trajectòria i verbalitzar totes les idees que es volen transmetre. El locutor li pregunta per Strange fruit, el tema que ella popularitza, però també el que li porta problemes: massa explícit per a l'Amèrica racista d'aleshores. Segueix llegint. Estrena als cinemes

'Yo niña'

La tragèdia de tenir uns pares 'hippies'

Yo niña pertany a un subgènere no reglat que podríem anomenar “estralls d’haver tingut uns pares hippies”. Un retrat de personatges esguerrats per la ressaca de la revolució sexual que té encara més força quan està conduït per un autor o autora que passa comptes amb la seva biografia, com és el cas de l’opera prima de Natural Arpajou. Al film, la directora troba el seu alter ego en l'Harmonia (Huenu Paz Paredes, adequadíssima en l’equilibri entre innocència i ressentiment prematur), filla d’una parella que intenta establir-se en una cabana perduda en un bosc de la Patagònia, lluny de la ciutat i de les restriccions conformistes del capitalisme i la burgesia. Segueix llegint. Estrena als cinemes

'Un efecto óptico'

Atrapats en unes vacances a Nova York (o Burgos)

“És com si fóssim aquí però a la vegada no”, comenta Carmen Machi a Pepón Nieto durant les seves vacances en una Nova York inquietant que més aviat recorda Burgos “però una mica més gran”. En una altra escena de la pel·lícula Un efecto óptico, ja a la cartellera, la filla del matrimoni se sorprèn de la candidesa dels pares: “¿Però encara no us heu adonat que sou en una pel·lícula?” L'estranyesa i el qüestionament de la realitat són la constant d'aquest film desconcertant que dirigeix Juan Cavestany, franctirador de la comèdia d'autor i responsable d'obres inclassificables com Dispongo de barcos i Gente en sitios, a més de la sèrie de Movistar+ Vergüenza. Per Un efecto óptico li han plogut a Cavestany comparacions amb el surrealisme de José Luis Cuerda o els jocs narratius de Christopher Nolan. És lògic, si es té en compte que la història barreja ciència-ficció, loops temporals i el costumisme cañí d'un matrimoni de Burgos. Segueix llegint. Estrena als cinemes