L'Estudi Zero crea un 'collage' brossià en el seu nou espectacle

PalmaAls cent anys del naixement de Joan Brossa, l'Estudi Zero Teatre estrena un espectacle basat en la seva poesia escènica. A partir de les peces 'RRRPRRR!' i amb fragments d'altres peces emblemàtiques de la seva obra, la companyia ha construït un “collage” brossià en què set actors i actrius interpreten més de 60 personatges en una trentena d'escenes. Per fer-ho, han agafat extractes de la seva antologia, sobretot obres dels anys quaranta als setanta, però també algun fragment dels noranta, amb un accent especial a la vesant més surrealista o dadaista de la seva obra.

“L'obra de Brossa s'adapta molt bé a la nostra línia i manera de fer teatre”, ha afirmat Pere Mestre, director de la companyia, en la presentació de l'obra. “Brossa era molt amant del 'fregolisme', en què un únic actor interpreta molts de papers en una mateixa obra, i nosaltres hem fet un fregolisme col·lectiu”, ha afegit.

En la funció, hi ha 'striptease', 'clown', arlequins, màgia, bromes, números musicals surrealistes... “No hi ha un argument, encara que de vegada ho paregui”, ha explicat Mestre. Així, han optat per aquest format seguint l'estil de Brossa: “la seva poesia juga amb la paraula fora de sentit, les paraules tenen sentit per com sonen, fora de la sintaxi”. L'obra també vol transmetre la part crítica i combativa de l'autor, “que era republicà, independentista, i es revoltava contra qualsevol sistema d'opressió”.

Trenta-cinc anys de teatre

L'estrena d'aquesta obra coincideix amb el 35è aniversari de la companyia i del teatre Sans, que es va inaugurar el 27 de març del 1984, coincidint amb el Dia mundial del teatre. L'espai, que havia estat el Casino Republicà, va ser expropiat pel franquisme, que el va destinar al Cercle d'Obrers Catòlics. “Es calcula que als anys vint del segle passat ja hi va haver interpretacions teatrals”, ha explicat Mestre.

Ells varen inaugurar l'espai, l'any 1984, amb obres com 'La cantant calba'. El 1989, la cooperativa comprà l'edifici a la família republicana a la qual havia estat retornat després de la dictadura: “eren molt aficionats a les arts i ens varen posar moltes facilitats”. No és, però, fins a 1992 en què es va decorar com un cafè teatre. El 1999, es va fer la rehabilitació integral de l'edifici.

“Quan la companyia va començar a caminar no hi havia formacions, escoles i molt pocs espais on poder fer representacions”, ha contat Pepa Ramon, membre fundadora de la cooperativa. “En aquell moment hi havia molta precarietat, érem molt pocs i molt autodidàctics”, ha detallat Mestre. Per aquest motiu, l'any 1993 començaren l'escola de la companyia, per la qual han passat -asseguren- els millors actors i actrius de l'Illa.

Ramon i Mestre asseguren que el que més troben a faltar d'aquella època era el Festival Internacional de Teatre que organitzava l'Ajuntament de Palma durant els anys vuitanta, i que portava les millors companyies del món a la ciutat durant quinze dies: “això ens donava la oportunitat de veure les seves obres de prop i conèixer-los”.

Asseguren que la falta d'inversió en els últims anys ha fet que “el teatre s'endarrereixi vint anys”. Sobretot, l'impacte dels anys més durs de la crisi: “una època molt crua que vàrem passar amb una economia de resistència”, ha assegurat Mestre, qui creu que, tot i així, hi ha molts motius per celebrar el teatre: “no podem deixar de brindar per la part bona de la realitat, i és que encara tenim espectadors, alumnes i obres per oferir”.

Des dels seus inicis, la companyia ha fet més de 50 obres de teatre, en destaquen èxits que estigueren en cartell durant mesos com: 'La cantant calba' (1985), 'Vol en picat dins de la sala' (1992) i 'La família Sants' (1997), que ha estat representada en més de 200 ocasions.