"És quan et poses una careta que et sents lliure"

PalmaEsborranys de la crònica i altres poemes de Narcís Cànem és el títol sencer del darrer poemari que Miquel Cardell (Llucmajor, 1958) acaba de publicar amb Lleonard Muntaner i que, en paraules de l'autor, suposa "la cara B" de la seva obra. "Aquests poemes que he volgut arreplegar suposen una espècie de dietari, perquè són fets al llarg dels darrers trenta anys de la meva vida. Perquè veiessin la llum he hagut de negociar amb el poeta que sempre he volgut ser", comenta el llucmajorer, mentre seu a la taula d'un cafè xinès del carrer d'Aragó de Palma, just davall el seu antic lloc de feina, la redacció de Ràdio Nacional d'Espanya.

"En el moment de la seva escriptura, els vaig signar amb el nom del meu alter ego, Narcís Cànem. Aquest nom vol ser una màscara, perquè, contràriament al que molts pensen, les caretes fan les persones lliures. Això bé ho saben aquells que qualque vegada s'han posat una careta de dimoni. El nom de Narcís Cànem, a mi, mi m'ha donat llibertat en relació amb la meva poesia", explica el periodista, qui fa dos anys que gaudeix de la seva jubilació i ve a Palma "tan poc com sigui possible".

Caminar de matinada, abans de la sortida del sol, pel camí de Galdent li ha proporcionat el temps necessari per reflexionar sobre la idoneïtat de la publicació d'aquests esborranys. "Jo dic que els meus poemes són un dietari, per la temàtica i també per la forma. Són heptasíl·labs, talment com fan els glosadors. Aquestes creacions poètiques es vinculen amb la meva persona i em fan pensar en mon pare, creador ocasional, qui escrivia poesies per a ocasions especials, per a noces d'amics i per a les comunions dels seus fills. I era jo qui, de nin, les recitava dret damunt una cadira, enmig de la celebració".

A Esborranys de la crònica, la temàtica personal es mescla amb la llucmajorera. Així, hi apareixen referències a les germanes Cremades, les besàvies, fermances, les sirenes de migdies llunyans... Una imatge poètica, aquesta darrera, que fa referència al so que cridava els sabaters al tall. "Tota la vida mon pare va ser comptable d'una fàbrica de sabates. Va morir jove, aleshores jo només tenia 25 anys i, clar, això et marca", diu el Premi Ciutat de Palma Josep M. Llompart de poesia 2011.

Fa cinc anys que el poeta i periodista va superar un càncer de ronyó i una operació, després de la qual hagué de estar intubat durant dies. "La malaltia i el procés de curació no hi són presents, en aquest dietari poètic, però sí que hi ha un poema que vaig fer en el moment del diagnòstic, i que crec que va ser premonitori

(Midnight riders)

Despenem dòlars de plata

a l'eco d'una cançó

que ens permet imaginar

intubats, cecs de morfina

dins el llit d'un hospital

que la vida continua.

Al moment d'escriure aquests versos no sabia que al cap d'un temps hi estaria, intubat. Record el deliri d'aquells dies com si fos una realitat i allò que no em fuig del cap és la sensació d'ofec en el moment de la intubació".

Tot i que Cardell ha dedicat dècades d'ofici a la ràdio, assegura que ara escolta poc aquest mitjà. "A moltes emissores hi predomina un humor madrileny, que no és del meu gust. Per això m'estim més escoltar música. Les meves dues darreres adquisicions han estat discos d'Stuart Miller Band i de Marala, però en anar a caminar pels camins de foravila de Llucmajor, m'estim més escoltar el camp, que té la seva pròpia música".

El claustre de Sant Bonaventura de Llucmajor acull aquest dijous dia 26 de gener, a les 19 h, la presentació d'Esborranys de la crònica. A Palma, la presentació serà dijous 2 de febrer, a les 19 h, a la llibreria Quart Creixent.