Eugènia Balcells conjura el poder de totes les dones a Can Framis

BarcelonaTot i que és una artista consagrada i una pionera del cinema experimental i de l’audiovisual català, Eugènia Balcells (Barcelona, 1943) és cara de veure a la cartellera d’exposicions. En els últims anys ha tingut diversos moments de visibilitat: va ser l’artista convidada del festival Llum BCN i va participar en l'exposició amb la qual el Macba va lluir la donació de la col·lecció Tous. Ara en torna a tenir, i amb més força, amb l’exposició que li dedica el Museu Can Framis de la Fundació Vila Casas fins al 22 de gener. “Encara no coneixem Eugènia Balcells com la seva trajectòria es mereix”, afirma el director artístic de la Fundació Vila Casas, Àlex Susanna. “Espero que aquesta exposició serveixi d’estímul perquè algun dia alguna institució li dediqui una gran retrospectiva”, afegeix.

La mostra es titula Ella, una i altra vegada, és a dir, un clam feminista: “El títol de l’exposició neix per dir que des del començament dels temps ha existit ella, però ho ha hagut d’anar recordant una vegada i una altra perquè la història l’ha anat negant”, diu la comissària de la mostra, la filòsofa Lali Bosch, amb qui Balcells col·labora des de fa uns trenta anys. 

L'exposició inclou set peces des dels anys setanta, i l’última, la magnífica videoinstal·lació immersiva Becoming [Esdevenir] (2022), està protagonitzada per la dona de la qual parla Bosch. Aquest personatge femení, interpretat per la desapareguda Gemma Sin, lluita contra els elements fins que s’hi fusiona i es va “reinventant” una vegada i una altra, com diu la comissària. Així mateix, Becoming, que té música de que té música de Barbara Held, representa la volada a la qual arriba Balcells quan desplega les seves recerques científiques sobre la visió i el color amb les seves inquietuds espirituals i humanístiques. “La física quàntica està validant totes les visions intuïtives de la humanitat de fa milers d’anys”, diu Balcells, que va rebre la visita d'Antoni Vila Casas al seu estudi durant els preparatius de la mostra. “Tots tenim el nostre espectre masculí i el nostre espectre femení, tots estem embolicats amb aquest subjecte femení que ens permet la continuïtat de la nostra espècie –subratlla Bosch–. Una vegada i una altra ens tocarà tornar-nos a preguntar qui soc?, d’on vinc?, on vull arribar?, quines possibilitats tinc?, com puc aconseguir-ho? I sempre s’ha de fer en contacte íntim amb els altres, perquè sols no es pot fer”.

Admiradora de Marguerite Duras i Patti Smith

La presentació de la mostra ha tingut un aire de performance, perquè Eugènia Balcells portava l’abric de plàstic transparent amb postals de dones que admira que va fer als anys 90. Entre aquestes dones hi ha l’escriptora Marguerite Duras, la pintora Frida Kahlo, la cantant Patti Smith, l’actriu Elizabeth Taylor i la modista Coco Chanel, per citar-ne algunes de les més populars. “Porto en mi totes les dones, les conegudes, les no conegudes, les joves, les velles, les sàvies, les que no saben gaire… totes les porto amb honra i amb gran agraïment…”, diu l’artista en el text d’aquesta obra. Eugènia Balcells també apareix en una altra de les obres exposades, un autoretrat en vídeo que es va fer a Nova York quan va anar-hi el 2018 per vendre l’antiga fàbrica siderúrgica a Brooklyn on tenia l’estudi i poder comprar una finca a l’Empordà per instal·lar-hi la seva fundació. La particularitat d’aquest autoretrat és que Balcells apareix envoltada del seu entorn, no és una imatge narcisista com les de les selfies. 

Les primeres obres de la mostra recorden que Balcells va fer diversos treballs amb aires pop i al mateix temps carregats de crítica feminista: es pot veure per primera vegada en format vídeo Fin, una obra composta per un recull de típics finals feliços de fotonovel·les. “L’Eugènia té la virtut de desconcertar-nos, i aquest Fin és el començament d’una història que mai coneixerem a la fotonovel·la, però sí en aquesta exposició, perquè els personatges anònims de la fotonovel·la, en el cinema de Hollywood seran actors i actrius que els convertiran en estereotips”, diu Bosch. L’obra que es pot veure a continuació, Re-Prise (1977-1991), està feta amb fotogrames de pel·lícules que Balcells comprava dins de capsetes al Mercat de Sant Antoni, classificats per diferents tipologies com els personatges masculins, els femenins i les parelles. “Es tractava d’observar quins són els prototips que fem servir per construir les nostres identitats”, diu l’artista. 

Una altra de les obres amb les quals Balcells va combatre els estereotips relacionats amb les dones és el vídeo de dos canals Going through languages [Travessant llenguatges] (1981): al de l’esquerra es poden veure imatges de la gala de Miss Univers d’aquell mateix any i al de la dreta, imatges quotidianes de dues dones a casa seva, la poeta Nani Benegas i l’antropòloga Martha Moia. “En aquesta part la càmera dansa amb la realitat, perquè busco el que no sé, no tinc cap missatge, no busco alguna cosa que sé per donar-la al públic, m’interessa que em sorprenguin”, conclou Balcells.