Europa descobreix Antonio de la Torre: l'actor protagonitza un violent 'thriller' belga

BarcelonaQuè fa Antonio de la Torre de protagonista d'un thriller belga filmat en francès? “Això m'agradaria saber a mi...”, diu mig de broma l'actor malagueny, el més nominat (catorze vegades) de la història dels Goya. A Entre la vida y la muerte, De la Torre es retroba amb el gènere policíac –l'ha freqüentat en films de Rodrigo Sorogoyen i Alberto Rodríguez– per interpretar un solitari conductor de metro de Brussel·les que un dia veu com es llença al davant del seu tren un noi que després sabrem que era el seu propi fill, implicat en un robatori que va acabar malament. La investigació que es farà aleshores per esbrinar els culpables de la mort del noi ens revela, primer, que hi ha molt més del que sembla en el conductor, i també que De la Torre és una bèstia interpretativa de primer ordre, fins i tot quan actua en francès.

El culpable del debut internacional de l'actor és Giordano Gederlini, guionista i director francès fill de dos professors xilens exiliats durant la dictadura de Pinochet. Gederlini, que va escriure el guió del recent –i força aclamat– thriller social Els miserables, va viure uns anys a Barcelona i es declara fan del cinema negre espanyol dels últims anys. “Les pel·lícules de Rodrigo Sorogoyen [Que Dios nos perdone,El reino] són el que em fa voler dirigir Entre la vida y la muerte, i també el que em porta a Antonio de la Torre”, explica. L'actor va rebre amb bons ulls el paper que li oferia Gederlini, un personatge torturat i amarat de melancolia silenciosa, perfecte antiheroi del noir. L'únic problema era, esclar, que no parlava francès. Per sort, el seu personatge tenia molta acció i poc diàleg, però així i tot va estudiar dos mesos amb una coach i cada matí sortia a córrer dues hores mentre escoltava la ràdio francesa.

“Mig equip de rodatge parlava en francès, l'altra meitat en flamenc, i l'Antonio i jo érem els únics que parlàvem en espanyol”, recorda el director. Per De la Torre, tanmateix, la situació tenia una part positiva: “El fet de no dominar l'idioma i sentir-me perdut, fora del grup, ja m'anava bé per al personatge que feia, que també se sent desubicat a Brussel·les, tens i fora de lloc”. Però l'actor es va anar trobant més còmode i va acabar fent en francès una escena que Gederlini li havia escrit en espanyol. “De no parlar ni una paraula vaig acabar xampurrejant el francès –diu–. A veure, no entraré a LinkedIn i posaré “s'ofereix actor que parla francès”, perquè tinc accent, però si apareix un paper en què encaixi, m'encantaria repetir”.

Olivier Gourmet, un privilegi

Entre la vida y la muerte, que arriba aquest dijous als cinemes, té una part de producció catalana i, de fet, les escenes del metro es van rodar a Barcelona perquè el metro de Brussel·les va denegar el permís. La pel·lícula podria fer descobrir al públic internacional la intensitat i precisió d'un intèrpret ja consagrat a casa nostra però encara desconegut a Europa. “És la meva esperança, que ara li ploguin els papers i convertir-me en el descobridor europeu de l'Antonio”, diu mig seriosament Gederlini, que ha envoltat De la Torre d'altres intèrprets coneguts com la Marine Vacth dels films de François Ozon i un dels actors fetitxe dels germans Dardenne, Olivier Gourmet. Per a un fan dels directors belgues com De la Torre, esclar, va ser un privilegi. “La meva gran preocupació al rodatge era que se'm notés la devoció absoluta que sento per ell”, confessa l'actor, que es va haver d'empassar l'admiració per estomacar Gourmet en una baralla a cop de punys que tenen.

Un dels trets interessants de la pel·lícula és precisament el tractament de la violència, representada a través d'un realisme pertorbador en lluites cos a cos més brutes de l'habitual. “En cada lluita hi ha una història –diu Gederlini–. En la de l'Antonio i l'Olivier és la de dos paios de 50 anys que no volen barallar-se en un terrat, de nit i sota la pluja. No són Jason Bourne, no maten la gent amb un dit. Estan cansats i tenen por. I en una baralla, la por és una emoció que m'interessa”. De la Torre, per cert, va filmar ell mateix totes les escenes d'acció. “La persona més avorrida del rodatge va ser el seu doble d'acció”, diu el director. “Em vaig sentir bé i vaig anar fent”, explica l'actor. “La clau és tenir un bon coordinador d'acció i que els actors no estiguin tensos, perquè això és una coreografia de dos, una dansa, i si algú falla pots prendre mal. Jo he viscut algun moment terrible en aquest sentit, però per respecte a l'altre actor no vull dir quin”.