Eusebio Poncela i Igor Yebra porten ‘El beso de la mujer araña’ al Teatre Goya
El muntatge, dirigit per Carlota Ferrer, presenta un viatge existencial amb dos personatges antagònics
BarcelonaLa novel·la El beso de la mujer araña, de l'argentí Manuel Puig, publicada el 1976, torna a Barcelona en forma d'espectacle. Carlota Ferrer dirigeix Eusebio Poncela i Igor Yerba, que es posen a la pell de dos personatges que reflexionen sobre què és ser un home i protagonitzen un viatge existencial d’alliberament des d’una cel·la d’una presó. Tam com recull l'ACN, els dos personatges antagònics es dirigeixen al públic després d’haver mort i mostren com s’acaben comprenent i respectant. Després de 10 mesos de gira, l’espectacle arriba aquest dimecres al Teatre Goya, on es podrà veure durant dues setmanes. Diego Sabanés s'ha encarregat de versionar ara la novel·la de Puig, que ja es va poder veure a l'escenari del Teatre Romea el 2005. En aquella ocasió la va dirigir Manuel Dueso.
La versió de Sabanés presenta un argument “més universal” que s’allunya del context històric llatinoamericà del qual parteix el volum. Segons Ferrer, la posada en escena compta amb la idea de “salvació” i “d’identificació d’uns personatges” que són a la presó per qüestions polítiques i d’identitat sexual. “Els dos personatges es troben als antípodes, però fan un viatge d’autoconeixement l’un a l’altre”, ha destacat la directora. Per a Eusebio Poncela, el muntatge té nou quadres que la directora ha “polit” perquè no sembli tant "sentimental" alhora que manté una “emoció”. “Tot concorda, té un fil conductor”, ha celebrat. Poncela ha assegurat que l’obra és una coreografia que “lluny de lligar-te et deixa anar”.
En una línia similar, el reconegut ballarí Igor Yebra ha explicat que a la funció la música, l’audiovisual, la paraula i els silencis “tenen una importància increïble”. “Tot i l’argument, que la gent no s’espanti perquè hi ha humor i rius molt. Això ajuda a rebaixar la tensió”, ha dit Yebra. El ballarí ha expressat el seu interès en fer un pas i fer l’obra de teatre i ha dit que el text sempre l’havia interessat molt i que treballar amb Ferrer i Poncela el va ajudar a decidir-se. Tot i tractar-se d’una obra de teatre de text amb tragèdia i comèdia, Yebra ha concretat que ofereix un número on balla.
Imaginació per escapar de la presó
El projecte, nascut durant la pandèmia, fa un paral·lelisme entre el fet d’estar confinat amb el d’estar empresonat perquè en els dos casos es necessita “imaginació” i “somiar”. Ferrer ha celebrat que l’obra utilitzi diferents llenguatges i eines per aconseguir que un personatge sedueixi l’altre. Els dos personatges “admirables” pateixen perquè han estat torturats perquè desisteixin i renunciïn dels seus objectius. “Però ells sempre voldran ser ells mateixos, fins a la mort”, ha avançat Poncela.
Molina és una dona en un cos d’home, tancat per seduir un menor. Per la seva banda, Valentín és un activista polític, que vol canviar el món, torturat durant els interrogatoris. Per escapar-se de la realitat, Molina evoca pel·lícules antigues, a través de les quals en un procés d’identificació amb els protagonistes i secundaris, reflexiona sobre la pròpia vida i la identitat política i sexual. Un combat interior amb moltes ferides obertes i una pantera que no deixa de rugir. L'obra presenta una història prohibida que treu a la llum la necessitat d’estimar l’ésser humà. Valentín i Molina durant la tancada són companys d’un viatge existencial, un viatge d’alliberament. Mentre a l’exterior regna la mort i la tortura, els personatges somien amb un món que aspira a la revolució.