Un excel·lent drama realista dirigit per Sílvia Munt: serà un èxit
Raquel Ferri i Ernest Villegas protagonitzen 'Les mans' a La Villarroel
- Autoria: Llàtzer Garcia
- Direcció: Sílvia Munt
- Intèrprets: Raquel Ferri i Ernest Villegas
Qui pot dir què és l’amor? Cal posar-li adjectius. I, així i tot, és ben bé que cada amor estableix les seves regles i el seu caminar. Com és l’amor de la Paula i l'Isaac, els protagonistes de Les mans? Un amor imperfecte, diu la directora Sílvia Munt. Però és que n'hi ha, d'amors perfectes? El dels protagonistes de Les mans és, en tot cas, un amor força passional lligat a una certa dependència emocional. I és que l’amor és dolç i és agre: alimenta i enverina.
L'Isaac i la Paula es van trobar en un rodatge de cinema i es van enamorar. Viuen junts des de fa tres anys en una casa als afores de la gran ciutat. Tenen un projecte en comú que és el que els ha unit fins ara: el debut de la Paula com a directora de cinema amb un guió que reflecteix la seva relació. Un guió i una relació marcats per la malaltia anímica d’ell, que serà el protagonista del film. Són als assajos. El rodatge començarà aviat. Ell pensa que la pel·lícula pot servir-li d’exorcisme dels seus problemes mentals. Però ella té por que li esguerri el seu debut i ha decidit prescindir d’ell.
El drama està servit. Apareixen les acusacions, els improperis, la ràbia, en aquest magnífic drama realista d’un Llàtzer Garcia (La pols, Sota la ciutat, Al final, les visions) que excel·leix en els diàlegs i en el desenvolupament dramàtic i amb dos fantàstics intèrprets sota l'atenta i acurada direcció de Sílvia Munt, que equilibra la contenció i l'excitació. Atenció a l’escena il·luminada només amb dues llanternes.
I no és fàcil. Sobretot quan l’escena és calenta i el crit s’imposa. I és difícil el crit entenedor. Raquel Ferri, que assumeix la part més volcànica de la relació, ho aconsegueix fins al punt que aplaudeixen el seu monòleg. Merescut. Carai, amb Raquel Ferri. Després de l'immens paper a El día del Watusi, ens regala una interpretació plena dels colors dels sentiments. Ernest Villegas, tot i ser l’ofès, controla el temperament i funciona com un intel·ligent espàrring. Tot és creïble. Hi ha química entre ells.
Les mans. Perquè l’amor camina agafat de la mà i després de la tempesta unes mans entrellaçades parlen l’un a l'altre. Serà un èxit. Molt recomanable.