TEATRE

Excel·lent humor negre

'Instruccions per enterrar un pare' és una obra d'humor negre que funciona de meravella

'Instruccions per enterrar un pare'
Santi Fondevila
04/03/2020
2 min

'Instruccions per enterrar un pare'

'Instruccions per enterrar un pare'

Sala Flyhard. 27 de febrer

Vam conèixer el teatre de Carmen Marfà i Yago Alonso no fa ni dos anys a la Sala Flyhard amb Ovelles (aviat es reposarà a la Sala Villarroel), una comèdia familiar al voltant d’una insòlita herència habitada per personatges amb conflictes molt propers. En la seva nova comèdia tornen al tema de la mort amb personatges molt reals, però amb un fort afegit d’humor negre que funciona de meravella.

Al Toni se li ha mort el pare. Caldrà enterrar-lo, doncs. Però qui paga el funeral? La funeràries tenen preus fixos i, com sap tothom que ha passat pel tràngol, no són una despesa barata. El seu compte corrent està sota mínims i el banc li nega qualsevol crèdit perquè ja està molt endeutat. Què fa? I com ho fa? La seva filla de poc més de vint anys suggereix donar el cos a la ciència, però això no quadra gens ni mica amb el desig de la viuda, que vol un bon funeral per al seu marit amb tota la parentela. A grans problemes, grans solucions. El Toni assumirà que ell mateix pot muntar tota la parafernàlia de l’enterrament. O no? Toca provar-ho i solucionar un a un els consecutius problemes.

La comèdia es manté en els dos primers actes en un equilibri entre l’humor i el sentiment i és en el tercer on agafa molta volada cap a un humor negre imbatible. Com ja demostraven en l’anterior text, els dos joves dramaturgs tenen la mà trencada vestint els personatges i les seves circumstàncies amb informacions concises i precises, així dotant de ritme i teatralitat les situacions sense grans escarafalls, fins al punt de fer visibles els personatges que no apareixen, com ara els parents de Sòria o la mare de la noia i el seu nou marit.

Marfà i Alonso dirigeixen la seva peça i els tres intèrprets amb molt d’encert. Tant Eduard Buch com Sara Diego saben jugar les seves cartes, però sens dubte és la presència anímica i física de la viuda de Teresa Vallicrosa la que marca el magnífic to de la comèdia. No se la perdin.

stats