Cinema

"És hora de dinar, vols botifarra amb seques?" 25 anys de la primera pel·lícula porno en català

El Cerdanya Film Festival recorda el rodatge de 'Les eXXcursionistes calentes' amb una conferència a càrrec del seu director, Conrad Son

4 min
El director Conrad Son

GironaUn director de cinema per a adults marxa de vacances a les muntanyes de la Cerdanya i, pel camí, entre pastures, boscos i rius, es topa amb diverses excursionistes lleugeres de roba amb ganes de passar-ho bé. Aquest és l’argument impúdic de la pel·lícula Les eXXcursionistes calentes (1999), dirigida per Conrad Son, que enguany celebra 25 anys. Es tracta de la primera cinta pornogràfica doblada en català, feta amb la voluntat expressa de normalitzar l’ús de la llengua en el cinema X. Pel seu to pioner, divertit i provocador, la peça ràpidament es va convertir en tot un fenomen de culte en el tombant del segle XX al XXI –coincidint amb l’impàs del VHS al DVD–, amb més de 10.000 còpies comercialitzades en pocs anys. Aquest diumenge, el director recordarà les anècdotes més sucoses del rodatge i del projecte en una conferència a Puigcerdà, en el marc de la 15a edició del Cerdanya Film Festival, que comença aquest dijous.

Les eXXcursionistes calentes, entre les escenes més explícites i pujades de to, encadena múltiples diàlegs –més dels habituals en una pel·lícula d’aquestes característiques– amb un català correctíssim, escrits per fer gràcia però sense cap ànim de ridiculitzar ni fer befa de l'idioma; al contrari, es va gravar amb l’objectiu de reivindicar el sexe en català. "La pel·lícula estava farcida de frases divertides, incorporades amb naturalitat, d’una manera molt nostrada", explica Conrad Son, que afegeix "També teníem la intenció de demostrar que el català era igual de vàlid que qualsevol altra llengua en el cinema per a adults". I acaba "Vam tenir la sort que la idea va despertar molt d’interès als mitjans de comunicació. Va tenir molta repercussió i fins i tot el Govern de Catalunya, amb Josep-Lluís Carod-Rovira i Miquel Pueyo, va reaccionar d’una manera molt favorable".

El decàleg de frases mítiques de la pel·lícula que fins avui han fet fortuna és extensíssim: "Això són muntanyes i no les de Collserola!", "Això és un túnel i no el del Cadí!" o "És hora de dinar, vols botifarra amb seques? I de postres, mel i mató?" són algunes de les més sonades. La protagonista, a més, es deia Montserrat, en clara referència a la patrona de Catalunya, i el cotxe del director protagonista era el model real Mitsubishi Pajero. La pel·lícula es va rodar, tal com era freqüent en el gènere X de l'època, en anglès macarrònic sense sincronitzar la pista de so, ja que els actors i actrius venien de països molt diversos. Llavors es va doblar al català i, més tard, al castellà, italià, anglès, francès i alemany, intentant adaptar les bromes i referències a cada cultura.

"En la intimitat, tothom diu les coses en el seu idioma"

L’actriu i productora Evita de Luna, parella de Son des de fa 20 anys, no va participar en el rodatge de Les eXXcursionistes, però sí en la gira de xous, concerts i presentacions posteriors, en què ballava embolicada d’una senyera. "Igual que amb qualsevol altre gènere cinematogràfic, és vital tenir pel·lícules X en català, amb les seves expressions pròpies i la seva manera de dir les coses. No veig cap raó per la qual hagin de ser només en castellà o anglès", defensa De Luna. I sobre el prejudici que atribueix al català en el sexe un to burleta i poc seductor, argumenta: "En la intimitat, tothom fa les coses en el seu idioma matern, però, en canvi, quan s’exhibeixen i es diu en públic, hi ha gent que ho troba ridícul, però no hauria de ser així. Per això la pel·lícula del Conrad va impactar tant i va ajudar a la normalització".

Imatge del rodatge de 'Les eXXcursionistes calentes'
Coberta del vídeo de 'Les eXXcursionistes calentes'

Més enllà de l’ús de la llengua, la catalanor també fa acte de presència a la pel·lícula a través del paisatge i l’entorn, ja que en les imatges fàcilment s’identifica l’orografia dels Pirineus catalans i la serralada del Cadí. "Alguns amants del porno potser troben que hi ha massa diàlegs o paisatges, però vam prioritzar poder contextualitzar la història a través del paratge i l’idioma", explica Son. De fet, per raons evidents, no és gens habitual filmar una pel·lícula pornogràfica amb sexe explícit a l’exterior; la majoria es roden en estudis o interiors i, per això, les anècdotes amb els veïns de la comarca durant el rodatge són múltiples i simpàtiques: "Encara que fes fred, procuràvem rodar molt d’hora i vigilàvem perquè cap matrimoni amb canalla que sortís d’excursió a la muntanya es topés amb l’espectacle", recorda el director. I conclou "Com que portàvem un jeep, un dia va venir la Guàrdia Civil pensant-se que fèiem contraban, però quan veure el que fèiem van ser molt amables, es van quedar a ajudar i van tenir molt bon rotllo amb una actriu".

El Cerdanya Film Festival compleix 15 anys

El Cerdanya Film Festival, que se celebra fins a l’11 d’agost, arriba enguany a la seva 15a edició consolidat com a gran esdeveniment audiovisual transfronterer. El certamen programa un cartell ambiciós de fins a 160 curts i llargs, seleccionats entre les més de 2.500 pel·lícules rebudes a concurs, a més d'oferir mostres d’art visual de carrer i conferències o laboratoris per a professionals del sector. Els films que donaran el tret de sortida a l’edició d’enguany seran la pel·lícula Canigó 1883, dirigida per Albert Naudín i rodada parcialment a la comarca; el curtmetratge inèdit El llegat de l’egiptòleg, dirigit per Josep Padró, un homenatge al seu pare, egiptòleg d’arrels cerdanes, i Caída libre, produïda pel reconegut cineasta Juan Antonio Bayona, que comptarà amb l’assistència de la directora Laura Jou al col·loqui. D’entre tots els films que es projectaran en el recentment renovat Casino Ceretà de Puigcerdà també destaca Un lugar común, de Celia Giraldo; el film mexicà Memory, de Michel Franco; l’èxit Casa en flames, del director Dani de la Orden; Siempre nos quedará mañana, de Paola Cortellesi; la multipremiada Segundo Premio, d’Isaki Lacuesta, i la comèdia francesa Daaaaaalí!, de Quentin Dupieux, entre moltes altres propostes.

stats