Exhumen les restes d'onze soldats i un metge republicans massacrats a la rereguarda

BarcelonaEntre el desembre del 1938 i el gener del 1939, en plena Batalla de l’Ebre, els sanitaris treballaven sense descans a la rereguarda. En un enclavament entre Bovera i Flix (Ribera d'Ebre), a la Casilla, hi havia un centre d’atenció mèdica on es feia el triatge dels ferits. En una petita caseta prop de la carretera s'oferien les primeres cures i s’establia qui podia guarir-se allà, i qui estava més greu havia d’anar fins al mas del Senyor, al terme municipal de Bovera (Garrigues), on hi havia un hospital de campanya.

Quan faltaven molt pocs dies per al final de la guerra, allà hi van morir molts soldats que feia mesos i mesos que intentaven aturar l'ofensiva rebel. A la Casilla, poca cosa van poder fer per salvar la pell els onze soldats i el metge que ara s’han localitzat a la fossa comuna. Tots estaven malferits quan van arribar els rebels i els van cosir a bales. A més dels traumatismes de les ferides, s’hi han localitzat nombroses bales que van impactar contra els soldats. Són les proves arqueològiques que corroboren el relat oral que explica que van ser sorpresos i afusellats. Entre els materials recuperats, destaquen una xeringa d’ús mèdic i una insígnia de la sanitat republicana, que pertanyia al metge que va ser assassinat juntament amb els seus pacients. “Alguns tenien ferides de bala al crani i a altres parts del cos. Tot indica que van ser executats”, assegura l’arqueòloga Izaskun Ambrosio. Els joves soldats anaven vestits i amb les botes posades quan els van enterrar un al costat de l’altre en aquest punt entre Bovera i Flix.

A pocs quilòmetres, al cementiri de Bovera, tan sols una làpida assenyala que allà hi havia una fossa. Es van atrevir a col·locar-la els familiars d’un jove soldat de Mollerussa, tot i el silenci imposat. En aquest tros de terra, on enterraven els soldats que morien a l’hospital del mas del Senyor, els arqueòlegs han localitzat les restes d'uns altres catorze homes que van ser enterrats sense roba i embolcallats amb llençols i mantes. A banda dels traumatismes, els soldats també mostren l’empremta dels tractaments mèdics. Els arqueòlegs han trobat amputacions, i un tub de drenatge a la zona abdominal d’un soldat. En un altre cas, li havien fet una trepanació del crani per intentar salvar-li la vida.

El mas del Senyor va ser un hospital militar que es va instal·lar en una masia –que encara existeix–, durant l’última setmana de la Batalla de l’Ebre. Va tenir una vida efímera. Els soldats estaven col·locats amb força cura a la fossa, un al costat de l’altre, i podrien correspondre als que apareixen en un document de la 15a brigada de l’exèrcit republicà que es conserva a l’Ajuntament de Bovera. Recull el nom de 15 soldats que s’haurien enterrat al cementiri. Si les famílies han donat una mostra d’ADN, hi ha moltes probabilitats que es puguin identificar.

En total, doncs, són 26 els soldats de l’exèrcit republicà enterrats a les fosses que la direcció general de Memòria Democràtica ha exhumat a Bovera. No es creu que hi hagi més soldats enterrats allà, i el següent pas serà fer les anàlisis d’ADN per intentar localitzar els seus familiars.

El terme municipal de Bovera va viure amb intensitat la Batalla de l’Ebre. S’hi van construir trinxeres i búnquers, i murs improvisats de pedra per defensar-se de les bales. Molts veïns van amagar-se en una cova, prop d’un mas a la serra de Matalescabres, quan el poble va passar a estar a primera línia de foc. No era cap secret que al cementiri de Bovera hi havia soldats enterrats. Durant dècades, els avis ho van explicar als fills i als nets, però no se sabia on era exactament. Només que era a tocar del mur, a la dreta de l’entrada del cementiri.