Com explicar a un ‘palmesano’ que ser de poble no és ser foraviler

PalmaSi amb el nom de ciutadans s’anomenaven antigament els habitants de Palma (altrament anomenada Ciutat) amb el nom de pagesos es coneixien els habitants de la Part Forana, amb independència del seu ofici. A la Mallorca d’ara, sense murades que separin ruralia d’urbanitat, amb el sòl rústic ple de bolets residencials i amb una mobilitat que fa de l’illa un tot continu urbà, perviuen en la mentalitat col·lectiva les etiquetes diferenciades de ‘ser de poble’ o ‘ser palmesano’. A qui, essent d’un poble de la Part Forana, no li ha passat mai que un palmesano –dit així, en castellà, amb la intenció burlesca que té aquesta connotació per referir-se a persones criades a Palma i desconeixedores de la realitat més enllà de la via de cintura– li hagi demanat de quin poble de foravila era? Segurament, la persona en qüestió, sigui del poble que sigui, haurà quedat un poc astorada, perquè, clar, a foravila no hi ha pobles. Aquest és el motiu pel qual al camp se li diu ‘foravila’.

Foravila i foraviler. De manera tradicional, a Mallorca, es coneix com a ‘foravila’ el camp, allò que està fora del nucli urbà, però que alhora és un espai humanitzat, conrat. És a dir, les penyes del Puig Major no són foravila. Allò és muntanya. Antigament, un foraviler era una persona que no habitava a l’interior d’un poble, sinó que vivia en una finca o caseta i, per extensió, feia feina de pagès. Els foravilers d’ara no es guanyen la vida necessàriament fent de pagès. A causa de la urbanització del camp, els foravilers actuals –si ens atenim a allò que són les persones que no viuen dins un nucli urbà– també poden ser els habitants dels xalets amb piscina que han proliferat en sòl rústic.

Fora poble i externs. Si parlam de persones que són de fora poble, no ens referim a persones que visquin al camp, sinó que són persones nascudes o que habiten a un poble diferent del nostre. “Al Much de Sineu, no només hi van els sineuers, també hi va molta de gent de fora poble”. Així mateix, ens podem referir a la gent de fora poble com a ‘externs’. “El teu padrí coneixia una gentada de per tot Mallorca. Quan es va morir, al funeral, hi va venir molta de gent externa”. ‘Extern’ també s’utilitza per referir-se a persones que no són properes a la família o casa. “Quan només som els de ca nostra, en dinar, utilitzam torcaboques de paper, però quan ve gent externa, treim els torcaboques de roba i les estovalles bones”.

Part Forana, partforaner i ciutadà. En època medieval s’anomenava ‘Part Forana’ al conjunt de pobles i viles d’arreu de Mallorca, en contraposició a ‘Ciutat’, principal nucli de població, envoltat de murades. L’origen de la denominació ‘Part Forana’ és perquè feia referència a tot allò que quedava fora de la murada. És a dir, es tracta d’un terme creat pels ciutadans per referir-se a tot allò que no és ciutadà. Altre temps, és difícil que els habitants dels pobles s’anomenassin a ells mateixos ‘partforaners’, perquè aquesta és una etiqueta posada per algú extern a la comunitat. A més, la Part Forana és i era diversa, i la gent no s’identificava amb un sentiment de pertinença a una suposada comunitat homogènia. Cadascú es presentava com a manacorí, campaner, inquer, algaidí, fornalutxenc… En tot cas, existia la distinció de ser del pla o de la muntanya. D'altra banda, fins fa relativament poc, el terme ‘ciutadà’ no s’entenia com allò de ‘membre d’una comunitat política, amb drets i deures’, sinó que senzillament feia referència a ‘habitant de Ciutat’, és a dir, ‘palmesà’.

Part Forana a la premsa. Probablement quan més fortuna ha fet l’expressió ‘Part Forana’ hagi estat en època recent, perquè totes les redaccions dels mitjans de comunicació de Mallorca tenen la secció de ‘Part Forana’, en què s’informa de l’actualitat dels municipis diferents del de Palma. A les redaccions dels diaris, ràdios o teles, es coneix amb el nom de ‘partforaners’ aquells professionals de la comunicació que es dediquen a cobrir aquestes informacions, en contraposició a aquells redactors especialitzats a informar de l’actualitat del Govern, el Consell de Mallorca o l’Ajuntament de Palma, administracions totes elles amb seu a Ciutat.