Extraordinari concert de l'OBC al Palau de la Música tocant l'espiritualitat finlandesa i catalana

OBC

Palau de la Música. 19 de febrer del 2022

Extraordinari concert (en tots els sentits) el de l’OBC aquest cap de setmana al Palau de la Música, i no pas a L’Auditori. I si bé és cert que The oceanides i la setena simfonia de Jean Sibelius demanen un espai molt més gran que no pas el de l’escenari modernista, el cert és que la proposta programàtica ha estat certament esplèndida. Sobretot per una primera part amb un rerefons innegablement espiritual, començant per l’exigent Oltra mar per a cor i orquestra de la compositora finlandesa Kaija Saariaho (amb intervenció estel·lar de l’Orfeó Català) i sobretot per l’estrena mundial de les Cinc pregàries de Bernat Vivancos, de la mà de Núria Rial.

Dirigia Anna-Maria Helsing, una artista suecofinlandesa que debutava a Barcelona. Ens agradaria molt que amb el temps no s’hagués de destacar que un concert era dirigit per una dona, o que hi havia presència femenina en la programació, però em temo que encara estem lluny d’aquesta desitjada normalitat. En tot cas, Helsing va demostrar interès, empatia i professionalitat en la direcció d’ambdues parts del concert i en una concertació precisa i detallista.

Saariaho és una compositora (afortunadament) prou coneguda per la seva obra orquestral i simfònica. I les textures impreses a Oltra mar demostren una vegada més el bon ofici d’aquesta finlandesa de transcendència internacional. D'altra banda, m’atreveixo a dir que Cinc pregàries de Vivancos és una de les obres més personals del compositor català i més d’acord amb el seu credo ètic, estètic i religiós. Especialment el magnífic i emotiu Pare nostre. Una peça que, amb la veu de Núria Rial, permet traspassar els límits de la creença - no creença per endinsar-se en una interpel·lació que ateny cotes d’espiritualitat insubornable, diàfana i desacomplexada.

Bon paper el de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), sense brillantor especial però sense esquerdes en el teixit conjunt. La bona tasca de Helsing es va fer notar, sobretot a les dues pàgines de Sibelius, molt lluïdes pel conjunt instrumental, si bé la primera part va estar presidida igualment per la qualitat de les diferents famílies de la formació.