La família Cambó vol vendre un Botticelli inexportable

Barcelona'Retrat de Michele Marullo Tarcaniota', pintat per Botticelli el 1491 i propietat de la família Cambó des de 1929, va ser declarat Bé d’Interès Cultural (BIC) pel govern espanyol el 1988. És a dir, és una pintura inexportable. Tanmateix, la família Cambó la posarà a la venda del 3 al 6 d’octubre a la fira d’art Frieze Masters de Londres a través de la galeria britànica Trinity Fine Art. La pintura, l’últim Botticelli en mans privades, va ser taxada pel govern espanyol en 60 milions d’euros, i podrà ser exhibida a Londres gràcies a un permís d’exportació temporal concedit per la junta de qualificació, valoració i exportació de béns del patrimoni històric.

La condició de BIC fa que, en cas de venda, el nou propietari no pugui desvincular la pintura de l’estat espanyol, la qual cosa pot ser un obstacle per a compradors internacionals que no tinguin la intenció de mantenir l’obra a Espanya. També dificulta la compra especulativa. Tal com van assegurar ahir fonts del ministeri de Cultura, el 'Retrat de Michele Marullo Tarcaniota' “es pot oferir en venda, però el comprador haurà de ser conscient que la pintura no podrà desvincular-se d’Espanya mai i haurà de complir tots els requisits i garanties que la normativa exigeix als BIC”.

El 'Retrat de Michele Marullo Tarcaniota' va ser adquirit per Francesc Cambó (1876-1947) el 1929, just l’any que va néixer la seva filla Helena, que en morir el pare la va triar com a herència personal. Durant uns anys la pintura va ser a la casa de Cambó a la Via Laietana, i va ser l’única obra de Botticelli que no va cedir al Museu del Prado el 1941 dins del llegat de mestres italians del Quattrocento, que sí que incloïa altres peces del pintor florentí; concretament, tres escenes de la història de Nastagio degli Onesti.

El quadre és una de les joies de la col·lecció que gestiona la fundació creada per Helena Cambó i Ramon Guardans el 1999, però ha tingut poca exposició pública. En cap moment va formar part de les obres que la família Guardans-Cambó va donar al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Sí que es va poder veure al Museu del Prado entre el 2004 i el 2016, però la família va trencar l’acord de cessió amb la pinacoteca madrilenya.

Francesc Cambó considerava aquesta pintura “la perla” de la seva col·lecció i la decisió de cedir-la al Museu del Prado va provocar malestar al MNAC, ja que el director en aquell moment, Eduard Carbonell, l’havia sol·licitat en préstec per a la inauguració de la rehabilitació del Palau Nacional, malgrat que la família Guardans-Cambó no va descartar prestar-la quan el llegat del seu pare tingués un espai “estable i digne”, però no van estar contents amb el resultat.