La Familia Ulises reviu, 50 anys després

CiutadellaEl pròxim mes de gener farà 50 anys de la mort de Marino Benejam Ferrer (Ciutadella, 1890 - Barcelona, 1975), un menorquí il·lustre que va entretenir amb els seus dibuixos i historietes la trista Espanya de la postguerra. En un país empobrit i deprimit per la confrontació recent, en una època sense mòbils, xarxes, internet, ni televisió, els personatges de TBO que va crear es convertiren gairebé en l’únic oci de la població fins ben entrada la dècada dels anys 50. I la Familia Ulises, que il·lustrà per primer cop el 1944, passà a representar el perfil de la societat espanyola per antonomàsia.

El Consell de Menorca ha pres nota de l’efemèride i ha reservat 20.000 euros per fer del 2025 l’Any Marino Benejam. Encara no se n’han concretat els actes, però ja se sap que s’hi invertiran també altres 18.000 euros en promoure un premi amb el nom del creador dels famosos personatges del TBO. D’aquesta manera, Marino Benejam s’afegirà al llistat d’altres reconeguts autors menorquins que ja donen nom a premis institucionals, com ara Josep Vivó, que apadrina el de glosa escrita; Francesc de Borja Moll, el de contes i llegendes, i Àngel Ruiz i Pablo, el de relat en menorquí.

Joan Elorduy, antic gestor cultural de les sales de Sa Nostra a Menorca, considera que “Marino Benejam era un ‘currant’. Segurament perquè estava mal pagat, arribava a emprar fins a quatre signatures diferents per donar forma a personatges que omplien quasi la meitat de les pàgines del TBO”, destaca. A més de la Familia Ulises, va ser el creador de Melitón Pérez i de l’explorador Eustaquio Morcillón i el negret Babalí. “Es donava una visió dels africans com a retardats, però també Gila basà anys després el seu humor en acudits de borratxos o mancs. Tot s’ha d’entendre en el context de la seva època”, observa. El mateix passà amb els set membres de la Familia Ulises, que “reflectien l’evolució que anava experimentant la classe mitjana espanyola. Com celebrava poder estrenar el primer cotxe, la primera rentadora… Mostrava una realitat de molta fam”. I no n’era l’únic. Un altre personatge de referència, el famós Carpanta (creat per José Escobar), “vivia davall un pont i apareixia constantment somiant amb un pollastre rostit”.

L’escriptor i expresident del Consell Científic de l’Institut Menorquí d’Estudis (IME), Miquel Àngel Limón, defineix Marino Benejam com “el Quixot de la premsa infantil, l’humil Cervantes del còmic espanyol”, i veu just que ara “retorni a la llum”. Per donar de bell nou rellevància a la seva trajectòria com a autor, ara ja totalment desconeguda per a la població, fins i tot quan es feien tirades setmanals de 350.000 exemplars dels TBO de la Familia Ulises. De fet, recorda, el seu traspàs a Barcelona, el 19 de gener de 1975, passà gairebé desapercebut entre la indiferència popular.

El dibuixant només passà la infantesa a Menorca. La inestabilitat de la incipient industrialització de la manufactura sabatera va fer emigrar la seva família, quan Marino Benejam tenia 7 anys. S’establiren a Barcelona i son pare feu de rellotger, ofici que volgué mostrar al fill que, no obstant això, ja evidenciava gran passió i manya per dibuixar.

Així que, de jove, es formà a l’Acadèmia de Belles Arts i començà a treure historietes breus com “Pocholo”, “Perra Gorda” o “Cigronet”, fins que el 1917 entrà al TBO per formar-ne part de la primera fornada de dibuixants. La revista l’acabava de fundar Joaquim Buïgas, net de l’arquitecte que havia dissenyat el Liceu i el monument a Colom. No va ser, però, fins dues dècades més tard que Benejam va engendrar el senyor Ulises Higueruelo i la seva peculiar família, una nissaga que protagonitzà les entregues setmanals de la revista fins a la seva mort.

En els seus darrers anys vida, una embòlia obligà Benejam a frenar la producció. Afectat per les seqüeles, els dibuixants Josep M. Blanco i Ramon Sabatés l’ajudaren a donar continuïtat a la famosa nissaga, que encara era el principal reclam de la revista. Un altre món estava a punt de néixer, amb la imminent mort del dictador i l’inici de la democràcia. I amb la recent revolució digital, que ens fa veure tan llunyana aquella etapa que ens entreteníem fullejant un còmic i no hi havia més que un telèfon a casa.

Dos carrers i una placa a Ciutadella

La seva ciutat natal, Ciutadella, ja ha retut diversos reconeixements a Benejam. L’Ajuntament li ha dedicat dos carrers, un a nom de l’autor i l’altre, amb el de la Familia Ulises, al nou mirador al Pla de Sant Joan des del barri de Dalt Sa Quintana. El 1991 també es col·locà una placa a la porta de la casa on va néixer, al carrer del Roser, on se’l destaca com a “creador de personatges inoblidables per al TBO”. L’exregidor de Cultura, Avel·lí Casasnovas, promogué també fa vint anys la construcció d’una escultura d’alumini a mida natural de tots els components de la Familia Ulises, però la figura, encarregada a l’artista Rafel Jofre per ubicar-se a la plaça dels Pins, no arribà a veure la llum per manca de pressupost municipal.

L’exposició que es farà l’any que ve seguirà a la que Sa Nostra va organitzar el 2002, poc després del 25 aniversari de la seva mort, amb el títol La mirada del ninotaire. Aquella mostra, que van fer possible els col·leccionistes Lluís Giralt i Francesc Regàs, recollí dibuixos originals de Benejam, edicions del TBO, publicacions en altres revistes i documents del dibuixant, que des de la seva casa de Barcelona va il·lustrar durant més de 40 anys les historietes de la Familia Ulises.