"El fanatisme és la putrefacció de les idees"

BarcelonaBarcelona, estiu del 1936. A partir d'un doble crim -un germà marista i un nen-, Alzamora fragmenta l'acció de 'Crim de sang' (premi Sant Jordi 2011) en diverses línies argumentals: la investigació del comissari Gregori Muñoz; l'estratègia que els germans maristes s'empesquen per poder arribar sans i estalvis a França –i evitar que els anarquistes els matin; i el convent de les caputxines de Sarrià, on les monges amaguen, per ordre del capitost de la FAI Manuel Escorza, el bisbe de Barcelona, Gabriel Perrugoría. Alzamora ha fet un esforç de contenció -"la novel·la hauria pogut ser molt més sanguinària", reconeix- i ha procurat carregar únicament contra els fanatismes: "El comissari Muñoz està envoltat de personatges que creuen cegament en alguna cosa -maristes i revolucionaris-, i això el desborda. El fanatisme és la putrefacció de les idees".

Podeu llegir les reflexions de l'autor, en conversa amb Jordi Nopca, a l'ARA PREMIUM