Fanny Tur: “No s’ha d’oblidar que l’Illenc forma part de la Conselleria”

PalmaFanny Tur (Sant Miquel de Balansat, 1961) acaba d’aterrar com a nova consellera de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes Balears. Arxivera de professió i llicenciada en Filosofia i Lletres per la Universitat de Còrdova, coneix bé el camp de la cultura perquè fa trenta anys que hi treballa. Els trasbalsos en aquesta àrea no la fan tremolar. Encara no ha anunciat el seu equip, l’està acabant de dissenyar i el farà públic la setmana que ve, però té clares les directrius que vol seguir per a la seva conselleria. S’ha traslladat a Palma per viure-hi, “no tinc altra cosa a fer que dormir i fer feina”. De moment és molt prudent en les seves respostes, agraeix la tasca feta fins ara per la Conselleria, però vol seguir el seu rumb.

Fareu canvis en l’organigrama de la Conselleria?

Més que canvis, el que he pensat fer és continuar els projectes i redefinir-ne algunes prioritats com ara el tema dels equipaments públics, els quals voldria dotar de més pressupost i millorar en la mesura que sigui possible. Evidentment no es podrà fer tot ni a la vegada. L’estructura en principi serà la mateixa, necessitam reforçar determinades àrees. He decidit renovar les direccions generals de Política Lingüística i Esports i Joventut perquè crec que estaven fent bona feina, amb bona velocitat de creuer tot i que a vegades les coses tarden a veure’s.

Confeccionareu el Pla de Cultura?

El Pla de Cultura és una de les meves prioritats. Està en fase de recollida de dades, a partir d’aquí veurem quan el podrem elaborar. És com la constitució de les polítiques culturals, que s’han de fer a mitjà i a llarg termini. Aquest pla ha d’establir que hi ha d’haver un enfocament social i transversal, dirigit principalment als ciutadans i en col·laboració amb altres entitats competents en matèria de cultura, com els consells insulars. Tinc clares quines són les competències en matèria de cultura dels consells.

Considerau que sou una consellera independent?

No som militant, però som compromesa. Tinc molt clar quin és el meu lloc, qui m’ha proposat i el suport dels grups que he tingut. No som militant, però això no em fa més lliure que un militant, la independència és una qüestió personal, no de carnet.

Què pensau fer amb l’Illenc?

L’Illenc continuarà existint perquè jurídicament existeix, però no oblidem que és un organisme que forma part de la Conselleria. Ara bé, crec que els seus estatuts s’han de revisar, no perquè estiguin malament sinó perquè són un instrument que redefineix el mapa de la Conselleria. Pens que ara que ha acabat el període d’al·legacions és el moment per revisar-los i, si s’ha de fer una nova exposició pública, es farà. Els estatuts, ja els coneixia i crec que s’han de fer amb la col·laboració dels consells perquè quan parlam de promoció cultural parlam de competències dels consells des de fa més de 20 anys. A les illes menors ho tenim clar; ara bé, a Mallorca, com que el Govern i el Consell estan territorialment tan a prop, potser ha quedat confús. Hi ha sectors en què s’ha fet molta feina i molt bona i crec que s’ha d’equilibrar a altres àrees també aquest suport institucional.

Quin paper tindrà l’Institut d’Estudis Baleàrics? Mantindreu el circuit TalentIB i la Fira B!?

L’IEB tenia una part molt important d’intercanvi entre illes i suport als estudis i treballs acadèmics que s’ha fet i s’està fent, però crec que és un òrgan que no pot quedar diluït dins l’Illenc. L’IEB és de les poques institucions que han aguantat al llarg dels anys i té la paraula ‘balear’, el vull reforçar i donar-li el paper que tenia, reconèixer-l’hi. El TalentIB, el mantindré, per descomptat, és un circuit que funciona molt bé, i la Fira B! enguany també està organitzada i es farà.

Com s’han de conjugar les relacions de la Conselleria amb l’Institut Ramon Llull?

Crec que han d’anar de la mà. He parlat amb el gerent del Llull, una institució que conec bé perquè en vaig ser directora adjunta, i és tan potent que ens n’hem d’aprofitar, és molt més fàcil anar pel món amb el Llull que sense. Per exemple a Bolonya -que ha estat un èxit- hem anat de la mà del Llull; si no hagués estat així, estic segura que l’èxit no hauria estat tan contundent. Vull que el delegat, Maicas, sigui l’interlocutor amb el Llull. No hi ha per què superposar-se, són dues institucions que han de fer feina plegades. Sempre hi ha hagut generositat en el Llull per treballar amb les illes, fins i tot quan no hi eren a dins.

Els projectes de Miquel Barceló i Toni Catany seran una realitat?

Jo no vinc a salvar ningú, però la Conselleria farà el que pugui per tirar endavant el projecte de màxima urgència, com el de Toni Catany. Hem estès la mà al Consell per fer realitat el Centre Internacional de Fotografia. I, de la Fundació de Miquel Barceló, n’he parlat amb el president Ensenyat i també hi ha una línia clara de col·laborar i fer-lo realitat.

Com veis el teixit cultural de les Balears?

Tenim un teixit d’equipament que crec que és potent. Ara bé, per un dèficit de finançament històric d’aquells equipaments que puguin garantir una perdurabilitat d’aquestes infraestructures, i una independència de les seves polítiques governi qui governi, són necessaris personal i pressupost. Tenim una manca de pressupost molt greu, hi ha equipaments, creadors i ciutadans que tenim l’obligació que formin part del teixit cultural. A més, crec que Cultura hauria de tenir un lloc emblemàtic i no un lloc gris com el d’ara, el Palma Arena. Una idea podria ser que la Conselleria es traslladàs a Can Oleo, però òbviament no puc fer una passa sense el consentiment de la UIB. Intent ser molt respectuosa amb les competències de cada institució.