El fantàstic viatge de ‘Llengua amb tàperes’

PalmaA qui se li ocorre sortir al carrer a cercar tàperes en plena apocalipsi zombi per preparar el típic plat mallorquí que també duu llengua de porc? Idò a la protagonista del curtmetratge Llengua amb tàperes, escrit i dirigit per David Mataró (Treufoc, Correnties de sa Dragonera, Hotel Bellavista...). Aquesta premissa, còmica i que combina cinema de gènere i un cert costumisme mallorquí, agrada tant al públic que és seguidor del gènere com al que no hi ha tingut mai interès: “Crec que la manera que tenen els personatges d’expressar-se i la història, que descol·loca al principi fa riure després, és agradable per a un públic molt ampli”, diu el director de l’audiovisual.

El curtmetratge, protagonitzat per Aina Cortés i Toni de los Ángeles, agrada al públic, però també als festivals. El títol, que primer fou una peça curta al Teatre de Barra presentada l’any 2013 –per cert, guanyadora d’aquella edició– es va estrenar l’octubre a l’Evolution Film Festival, i va alçar-se com a millor curtmetratge balear. Allò va ser l’inici d’una aventura “de fantasia”: la cinta ha passat pel 18è festival de cinema de terror i gore d’Alacant (els Weekend Horror Awards), el CineCulpaple de Vila-real, el Fantasporto (Portugal), i molts més. Va guanyar el premi a Millor curtmetratge de parla catalana del festival internacional de curtmetratges Santiago Arizon 2020-2021, conegut com El Sac. Fa unes setmanes va passar pel Festival Internacional de Cinema de Menorca, i divendres l’equip de Llengua amb tàperes va anunciar que el curt forma part de la selecció del Fantasia Film Festival del Canadà –per on han passat Marc Hamill, Kevin Bacon, Guillermo del Toro i Robert Pattinson–, considerat el festival de cinema de gènere més destacat d’Amèrica del Nord. 

També participarà en el 27è Festival Ibérico de Cinema (Badajoz). I aquestes només són algunes mencions: el curt ja acumula més de 25 seleccions estatals i internacionals. És una producció de CEF Produccions, coproduïda per IB3 amb el suport de l’Institut d’Estudis Baleàrics i Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell de Mallorca i Mallorca Film Comission. 

Una bogeria

“Per a mi, el premi és que la pel·lícula es mogui. Un curtmetratge de gènere no sol tenir lloc a festivals que no siguin per a aquest tipus concret de producte. Llengua amb tàperes té alguna cosa que fa que interessi i enganxi el públic”, diu el director, que es mostra incrèdul tot el temps. “És una bogeria el que està passant amb el curt. Té un punt localista, és en català, el títol és una cosa molt concreta... No ho entenc”, apunta, tot recordant que tot això va venir per una curolla seva. 

Igualment, el film planteja diferents maneres d’enfrontar una apocalipsi zombi, una pandèmia de morts vivents, i va arribar en un moment, el 2020, en què reflexions d’aquest tipus generaven cert interès. I encara ara, perquè el coronavirus continua aquí.

Sense espòilers: Llengua amb tàperes és una comèdia existencial de gènere en què una catalinera i un cambrer discuteixen de quina manera convé més enfrontar-se a una situació tan irreversible com una invasió zombi. 

Després d’haver guanyat el certamen del Teatre de Barra l’any 2013, a Mataró li havia quedat l’espineta de dur el guió a la pantalla. “A mi sempre m’ha encantat el cinema de gènere, jo també volia fer-ne”, assegura. No va ser fins l’any 2019 que el director va aconseguir ajuntar forces, gent i il·lusió per fer el guió. Fins a 50 persones, entre equip tècnic i artístic, varen participar en la realització de Llengua amb tàperes. “Varen ser tres dies a Son Tous intensíssims. Vàrem rodar de nit, i la caracterització dels que fan de zombis implicava moltes hores de feina. Els protagonistes fa molts anys que fan l’obra i ho tenen molt per mà, així que aquesta va ser la part més senzilla, tot i que hi ha alguns canvis en el guió del curtmetratge”, diu el director.

L’aventura audiovisual que va arrancar l’any 2019, però, es va veure afectada per l’esclat de la pandèmia de coronavirus. “Teníem uns altres plans. Estrenar abans, per exemple. El fet és que el guió parla d’estar tancats, de no poder sortir a fora, de control... Parla una mica de tot el que hem passat aquest darrer any i mig”, manifesta Mataró, sorprès per aquestes coincidències. “D’alguna manera, ara encara té més sentit”, considera l’autor. 

No fa ni un any que el viatge de Llengua amb tàperes ha començat, però ja es comencen a veure els fruits de la feina feta. Tot són alegries quan no s’espera molt. “Està essent fantàstic, aquest viatge. No ens ho esperàvem”, confessa Mataró. Que vagi fent maletes: que la pròxima aturada és el Fantasia Film Festival del Canadà.