El fascinant univers dels faraons d'Egipte arriba a Palma
El CaixaForum Palma inaugura la mostra 'Faraó. Rei d'Egipte', gràcies a una col·laboració amb el British Museum
PalmaEl fascinant univers simbòlic dels faraons, des de la seva representació visual en l'art fins a la manera d'enterrar-los, és el que l'exposició Faraó. Rei d'Egipte del Caixaforum Palma explica als visitants de l'espai. Escultures diminutes, altres enormes i feixugues; papirs, objectes quotidians, armes. Fins a 137 peces completen aquesta mostra, que és una realitat gràcies a la col·laboració del British Museum, que guarda una de les col·leccions egípcies més importants del món.
Marie Vandenbeusch és la comissària de l'exposició i una de les conservadores del departament d'Egipte i Sudan del British Museum. Aquest dijous ha presentat el discurs que segueix aquest recorregut, que ocupa dos pisos del Caixaforum Palma i es divideix en nou seccions que detallen diferents àmbits de la vida, l'entorn i l'espai simbòlic dels faraons, considerats éssers divins i totpoderosos. Són aquestes: L'origen diví del faraó, Símbols de poder, Temples: els reis, els déus i la memòria, L'administració d'Egipte: funcionaris i govern, Guerra i diplomàcia, Estrangers al tron, Una vida eterna: la mort del faraó i Enterraments reials.
- A l’antic Egipte es retia culte a centenars de déus diferents i el faraó estava associat a cadascun d’ells de diferents maneres. Els mites antics expliquen com Egipte va ser governat per déus abans del primer faraó. L’últim governant diví va ser el déu amb cap de falcó Horus, de qui el faraó era considerat una encarnació. En morir, el faraó es transformava en el déu Osiris, pare d’Horus i senyor de l’inframon o món dels morts. Aleshores, el seu successor es convertia en el nou Horus a la terra. Els reis justificaven constantment el seu dret a regnar per la seva relació amb els déus: no només eren representants dels déus sinó també intermediaris entre els éssers humans i divins.
- Vestits esplèndids i joies elaborades distingien el faraó del poble i el seu poder quedava simbolitzat per una sèrie de corones diferents amb significats específics, així com per l’ureu (figura de cobra dreçada) al front. La doble corona, una combinació de la corona vermella del Baix Egipte i la corona blanca de l’Alt Egipte, indicava el control que el faraó exercia sobre el país unificat.
- Els temples egipcis tenien una zona sagrada, només accessible a un petit nombre de sacerdots i on es custodiava l’estàtua del déu principal del temple. Els temples eren essencials per a la relació entre el faraó i els déus. El faraó havia de realitzar les cerimònies religioses més importants, com ara el ritual diari de vestir i alimentar el déu i fer-li ofrenes. Cultivar el record dels governants precedents era un element molt important en la cultura egípcia. A alguns faraons se’ls venerava com a figures santes que podien intervenir en la vida quotidiana.
- Els palaus reials era on es desenvolupava la vida quotidiana de la família reial, però també s’hi feien rituals i cerimònies. Hi havia estances per als hostes oficials i visitants de l’estranger. A diferència dels temples, que eren de pedra, els palaus solien estar fets de tovot, motiu pel qual ben pocs han sobreviscut fins als nostres dies. Però les incrustacions de colors en rajoles i les pintures trobades en algunes restes ens mostren l’esplendor original d’aquests llocs. No s’han trobat massa peces de joieria i altres objectes quotidians als palaus; però, en canvi, sí que se n’han descobert molts a l’interior de les tombes reials.
- Segons el que se sap, els faraons tenien el suport d'un o dos visirs (màxims funcionaris del govern) que supervisaven la feina del escribes, sacerdots i administradors. Els alts funcionaris registraven la seva vida i actes més rellevants a les seves tombes, tot i que sovint exageraven. Del poble i la gent que ocupava llocs menys importants a l'administració se'n sap poca cosa.
- L'objectiu del faraó era defensar Egipte i construir un imperi. Era habitual ornamentar les façanes dels temples amb escenes del faraó lluitant, sovint victoriós. Hi ha una part poc documentada d'Egipte: sovint va ser envaït i estava immers en guerres civils. Més enllà de l'acció militar, Egipte es relacionava amb els veïns a través de la diplomàcia: regals i matrimonis polítics servien per mantenir la pau entre imperis.
- Egipte va patir invasions. En alguns períodes, potències estrangeres governaren el país. En tot cas, els reis estrangers van adoptar la iconografia i simbologia tradicionals dels faraons. Si bé van mantenir les creences religioses tradicionals, també van seguir adorant els seus propis déus als seus països d'origen.
- En morir, es creia que el faraó viatjava a l'inframon. Per això es decorava la tomba amb textos màgics i altres elements; al faró no li podia faltar res per fer el seu viatge. En arribar a l'altra vida, el faraó era assimilat amb el déu Osiris, senyor dels morts i de l'inframon, i un dels governants mítics d'Egipte abans de la creació de la humanitat. En la mort, també se l'associava a altres déus, com ara el déu solar Re que, igual que el sol, cada nit fa un viatge a través del món dels morts per renéixer dia rere dia.
- A les tombes reials, l'estructura de les quals ha anat canviant amb el temps, s'hi deixaven objectes i elements molt valuosos amb l'objectiu d'ajudar l'ànima del faraó en la seva nova vida al més enllà. Els sepulcres també es decoraven.
En destaquen diverses peces úniques: la figura del déu falcó Re-Haractes, un cap impressionant del faraó Tutmosis III de limolita verda, unes rajoles del palau de Ramesses III i un bust de marbre d’Alexandre el Gran. Les vitrines instal·lades a l'espai mostren també objectes menys habituals: les incrustacions de colors que es van fer servir per decorar el palau d’un faraó; les missives gravades en escriptura cuneïforme sobre tauletes d’argila que donen fe de la intensa activitat diplomàtica entre Egipte i Babilònia durant la Dinastia XVIII; l’arc de fusta d’un dels comandaments militars del faraó; un papir que deixa constància d’un judici per un robatori en un temple, o les imatges de governants nubis, grecs i romans que van actuar com a faraons.
Audiovisuals
Fins a tres peces audiovisuals acompanyen les peces de l'exposició. Dos vídeos i un interactiu. El primer dels vídeos presenta la geografia de l’antiga civilització egípcia; el segon, aprofundeix sobre l'evolució de les tombes reials a l'antic Egipte. L’interactiu Llista de reis representa una pedra tallada egípcia —en la realitat té una longitud de 5 metres—, amb incisions, i incompleta.
Els faraons van governar Egipte des del 3.000 a.C fins a la conquesta romana el 30 a.C. La transformació del país fou constant i, de fet, tal com han explicat Vandenbeusch i Margarita Pérez-Villegas, la directora del Caixaforum Palma, hi hagué faraons estrangers.