‘Fast & Furious 9’: un altre menú XXL d’acció impossible
Els superherois del túning de cotxes s’enfronten ara a amenaces planetàries
‘Fast & Furious 9’
Direcció: Justin Lin. Guió: Daniel Casey i Justin Lin, a partir d'una història d’Alfredo Botello. 145 min. Estats Units (2020). Amb Vin Diesel, Michelle Rodriguez, Jordana Brewster i Tyrese Gibson. Estrena als cinemes el 2 de juliol.
Fa vint anys que The Fast and the Furious (A tot gas) es va estrenar als cinemes. Era una pel·lícula de malalts del túning de cotxes que corrien curses urbanes il·legals amb bòlids trucats mentre s’implicaven en negocis tèrbols. Segurament, la majoria de cinèfils haurien pronosticat que el film generaria algunes continuacions d’èxit declinant, adreçades a un públic progressivament reduït. En canvi, s’ha convertit en un fenomen internacional que ja compta amb nou entregues (dues de les quals han superat els 1.000 milions de dòlars de recaptació), un spin-off i una sèrie de dibuixos animats.
L’odissea de Dom Toretto (interpretat per Vin Diesel) i companyia ha patit alts i baixos com la vida dels seus personatges, que han passat per la presó i s’han recuperat de les corresponents caigudes en desgràcia. Als tres primers films es van canviar els realitzadors, els tons i fins i tot els gèneres cinematogràfics. Els (anti)herois apareixien, desapareixen i retornaven. Amb la quarta pel·lícula es va començar a estabilitzar el rumb: es van cremar milions i milions de dòlars fins que la saga, iniciada amb un thriller d’infiltració policial amb curses automobilístiques rodades de manera tradicional, va mutar en un gran espectacle del Hollywood digitalíssim. En una mena de versió ravalera (cada cop menys) i esquitxada de greix i oli de motor (cada cop menys, també) de Missió: Impossible.
Amb el pas dels anys, aquesta colla de lladres de cotxes, policies de lleialtats oscil·lants, apostadors i hackers ha esdevingut una mena d’informal equip d’operacions encobertes d’abast mundial. L’amplíssima família Toretto, tant la biològica com l’escollida, ha passat de robar camions a perseguir terroristes dotats d’armament d’alta tecnologia. I a sobreviure en escenes d’acció esbojarrada, delirant i impossible, esquitxades d’humor i alhora marcades per l’estranya solemnitat del seu líder.
El cel (no) és el límit
A Fast & Furious 8 (2017) els automòbils dels protagonistes eren envestits per un submarí nuclear rus que emergia d’un paisatge gelat. La lògica circense obligava a superar-ho amb nous jocs malabars d’imatges creades per ordinador. Així que a la novena pel·lícula, que s'estrena aquest divendres, tenim caces supersònics i una visita (en cotxe, per descomptat) a l’espai. Els mateixos autors fan broma sobre aquesta escalada sensacionalista amb referències a la bondiana Moonraker (que acaba en una estació espacial) o amb l’escena en què un dels protagonistes té una revelació: són invencibles. Perquè els reis de les curses il·legals s’han convertit en espies amb els dos peus en les convencions de la narrativa superheroica protagonitzada per personatges sense habilitats especials. Encara que no emprin disfresses com Batman ni tinguin el superpoder de ser rics.
L’escapada espacial evidencia que el realitzador Justin Lin i el seu equip han avançat en una cursa sense frens les darreres entregues de la saga Bond, contingudes i sòbries en comparació. Si la batalla del blockbuster contemporani es juga en l’àmbit de l’acció eixordadora, amb excepcions com Un lloc tranquil, Fast & Furious competeix amb Missió: Impossible per la distinció d’oferir els espectacles més sorollosos de l’actualitat cinematogràfica (amb el permís de franquícies obertament fantàstiques com les de Transformers o l’Univers Marvel).
Amb tot, els responsables proven de distingir la nova obra de les anteriors amb un inici que mostra la joventut del protagonista i ens prepara per a una nova trama de terrorisme i problemes familiars. Els conflictes humans, però, encaixen de manera problemàtica en el plantejament cada cop més artificiós d’aquesta saga construïda per acumulació. El desig de preservar un grup de creixent de personatges contrasta amb l’hiperlideratge exercit pel patriarca forçut encarnat per Diesel. I els intents de mantenir un cert caliu emocional friccionen amb la inflació d’escenes monumentals i inversemblants. Perquè Fast & Furious 9 és un espai segur de celebració lúdica, una atracció de risc fingit com les col·lisions que tenen lloc en uns autos de xoc, on el drama té poca cabuda.
