Hi ha humanitat darrere els experiments farmacològics?

“Crec que la veritat només té una cara: la d’una violenta contradicció”. La cita de Georges Bataille que obre Fauna serveix per anunciar que el documental de Pau Faus es mourà entre els contrastos de dues realitats aparentment oposades, però que conviuen en cordial fricció en un entorn rural. D’una banda, la del pastor Valeriano, que pren consciència que la seva feina, immutable des de fa segles, s’acosta a la seva fi a causa de la malaltia que afecta les seves articulacions i, sobretot, al fet que no té cap hereu ni successor a qui transmetre l’ofici. De l’altra, la d’un laboratori farmacològic que fa experiments amb animals a la recerca, per exemple, d’una cura pel covid-19. La mirada de Faus (a qui vam conèixer amb Alcaldessa, un treball de caràcter més militant que seguia la primera campanya d’Ada Colau a l’alcaldia de Barcelona) compren la interdependència entre els dos pols que està filmant, tot i la manera antitètica de relacionar-se amb l’entorn: els animals que cria el pastor són els que després acaben essent venuts a les instal·lacions científiques.

Més meditatiu que didàctic, Fauna permet que les imatges es prenguin el seu temps per respirar, i a través de l’empatia amb què segueix la situació personal del Valeriano i la seva dona, sembla dir-nos que fins i tot quan una manera d’entendre la vida s’acaba, sempre podrem comptar amb l’afecte de les persones que s’estimen.