15 anys en un món de llibres

PalmaAquest 2019 farà quinze anys que va obrir portes la llibreria Món de Llibres, de Manacor, primer en un local més petit i després en l’actual, sempre al carrer Major de la ciutat (el primer domicili va ser al número 18, ara és al 7). Ens avançam una mica a l’efemèride -l’aniversari serà al setembre- perquè ve de gust fer-ho: en aquests tres lustres, Món de Llibres s’ha convertit en una de les llibreries literàries més rellevants de Mallorca, i ho ha fet fora de Palma, la qual cosa en duplica el mèrit. És el mèrit de Fausto Puerto, l’home que un bon dia va decidir deixar de fer feina en el sector turístic i dedicar-se professionalment a allò que més l’apassiona, i que no és altra cosa que els llibres.

Fausto Puerto és un lector voraç però de cap manera compulsiu: assimila les lectures, les interioritza i les raona. És un lector conscient, i com a tal té les seves preferències, però no permet que els seus gustos personals interfereixin en el millor consell que pugui donar a cada client. Els clients de Món de Llibres, això sí, experimenten sovint un procés que els converteix primer en assidus i després en feligresos: quan s’estableix la sintonia entre un d’ells i el llibreter de plena confiança que és Fausto Puerto, i tots dos coincideixen a entusiasmar-se amb un mateix títol o un mateix autor, es produeix alguna cosa semblant a una comunió, aquell instant en què dues persones se senten millor gràcies al plaer de conversar sobre un llibre que els ha fet passar gust. Aquest, el plaer compartit de llegir, és el fonament d’un negoci (una llibreria també és un negoci) que podia semblar una temeritat i que, en canvi, ha tingut èxit gràcies a la feina ben feta del seu responsable (que és tot sol però no del tot: el suport de la seva família i de la seva dona, Catalina, són ingredients essencials de la fórmula Món de Llibres), en la seva tenacitat i en la seva absoluta confiança en els bons llibres. Amb els anys, Món de Llibres ha generat també un segell editorial propi amb el mateix nom, però Fausto Puerto ho té clar: “Jo som un llibreter”. Algú que troba la seva alegria en els ulls que fa el client feliç d’haver llegit un llibre recomanat amb encert.

-Quinze anys deuen voler dir que Món de Llibres era una bona idea.

-En realitat, la idea va sorgir d’una necessitat personal: jo era un comprador de llibres, però per comprar els llibres que volia havia de baixar fins a Palma. Vaig pensar que una llibreria de narrativa, assaig i poesia, que són els gèneres més presents a Món de Llibres, havia de ser factible a Manacor, i va ser quan vaig decidir deixar la feina que feia al turisme. Al cap i a la fi, Manacor és gran, i Palma, vulguis o no, està a una hora de camí, que per a un manacorí no és qualsevol cosa [riu]. A més, és cert que hi ve gent principalment de Manacor, però no només d’aquí. També tenim molts clients de tot el Llevant: Sant Llorenç, Artà, Son Servera...

-I de més enfora.

-I de més enfora, també!

-Una llibreria de lector, per tant.

-Sí, i afortunadament d’un tipus de lector molt fidel, que, una vegada que ha descobert la llibreria, en la majoria dels casos hi torna. En aquests anys, he fet molts d’amics entre els clients, però també entre els mateixos escriptors, els editors... A una llibreria, la gent no hi va emprenyada ni a cercar o a crear problemes. Tret d’excepcions, que sempre n’hi ha! Però, en general, la gent va a una llibreria a cercar coses que li agraden i, a més, hi va amb xerrera, amb ganes de conversar: entre els qui s’hi troben, amb mi mateix, amb qui sigui. I després, he procurat no treballar res que en pogués causar, de problemes: el llibre de text, per exemple. És cert que moltes llibreries viuen en bona part de la campanya de llibre de text, però això et pot dur fàcilment a trobar-te amb papàs i mamàs enfadats, i trob que no compensa. I, a més, a mi m’agrada molt fer vacances a l’estiu! I el llibre de text, com que és per al setembre, l’has de preparar durant l’estiu.

-Tothom elogia el teu bon ull a l’hora d’aconsellar llibres. Ets allò que alguns en diuen un llibreter prescriptor.

-És una cosa que sorgeix de manera quasi automàtica: si m’arriba, per exemple, un bon llibre sobre Rilke, i sé que hi ha un parell de clients, o uns quants, a qui els agrada Rilke, el primer que se m’acut és fer-los-ho saber, perquè sé que els interessarà. Ara bé, com funciona principalment això és a l’inrevés: els clients t’avisen dels llibres bons d’una manera fantàstica, venen i et posen al corrent del gran llibre o de l’obra mestra que tenim entre mans. I dic “tenim” perquè tot d’una jo cerc aquell llibre, el duc, el llegesc i després en parlam, el recomanam a altres, etc. Vull dir que s’estableix un quid pro quo entre els clients i el llibreter, i qui hi surt guanyant, de molt, és el llibreter.

-És el tipus d’atenció que és impossible trobar a les grans llibreries. Grans de superfície, vull dir, tipus les d’El Corte Inglés o les FNAC de Barcelona.

-Impossible, i tant, perquè el seu és un altre model de negoci, gairebé diria que un altre món, i no hi té res a veure. Fa poc va venir una persona cercant un llibre que no tenia i em va demanar en quants dies l’hi podia aconseguir. Quan li vaig dir que entre tres i quatre, em va fer: “Bah! A Amazon, en dos dies me l’envien a ca meva”. D’acord, jo amb això no puc competir, ni ho vull fer. Però jo et cridaré quan arribi el llibre, te’n recomanaré d’altres, podràs venir aquí i prendre un cafè i estar calentet, escoltar jazz, xerrar amb més gent... I si és per rapidesa, pots mirar els llibres que hi ha i triar-ne un en menys d’un minut!

-Sempre música de jazz?

-Nooo! Molt de jazz i clàssica, és cert, però aquí, tret de reggaeton, es pot dir que hi sona de tot. Gent com Nick Cave, Johnny Cash... Els bons!

-A Món de Llibres també s’hi acullen concerts.

-Sí, i exposicions d’art, i moltes presentacions de llibres, lectures, etc. El primer local era massa reduït, de manera que vaig cercar aquest, on som ara, a posta, per tenir cabuda i poder fer aquests actes, que han estat una de les maneres de superar la crisi i adaptar-se als nous temps. És una manera d’obrir la llibreria a persones que tal vegada no l’haurien coneguda i que després ja tornen per venir a cercar un llibre. Una manera de fidelitzar públic.

-Màrius Serra, per exemple, em comentava un dia que, quan ve a Mallorca, sempre cerca un moment per passar per Món de Llibres.

-Sí, hi ha vingut diverses vegades a presentar els seus llibres. Amb el temps ha passat per aquí un munt de gent: en Màrius mateix, Sergi Pàmies, Elmer Mendoza, Jaume Vallcorba (que al cel sia), Jacobo Siruela, Maria del Mar Bonet... Una gentada. Un dia memorable va ser quan Toni Gomila va fer una primera lectura en petit comitè d’ Acorar. Era la primera vegada que la llegia en públic, i encara no n’era la versió definitiva. Va convidar un grupet de persones i ens la va llegir... Bé, tu hi eres! Ens va encantar a tots, i jo li vaig dir que volia publicar-la.

-Exacte, Acorar ha estat un dels best-sellers de Món de Llibres com a editorial.

-I tant! És cert que, per a un segell tan petit, n’hem tingut qualcuns, de best-sellers : Acorar, de Toni Gomila, molt clarament, i és important, perquè no és habitual que un text teatral es vengui tant, encara que l’obra sigui un èxit als escenaris. Tampoc és gens freqüent que es vengui molt un llibre de poesia, i ha estat el cas de Kalàixnikov, de Maria Sevilla. Mentre el llop encara aleni, de Jaume Pons, també es va vendre molt, i ara hi ha la novel·la d’Àngels Fitó, que va guanyar el premi Ciutat de Manacor, Divines mutacions, que també es ven molt bé.

-L’editorial, la vares posar en marxa per publicar els premis Ciutat de Manacor, no?

-No, va ser per publicar un projecte que encara va néixer a la llibreria antiga: es tractava d’una antologia dels escriptors manacorins en actiu que es va dir Mosaic de lletres. Va sortir aquest llibre i vaig estar dos o tres anys sense editar res més, fins que l’Ajuntament de Manacor em va proposar editar els premis. Això va ser l’any 2011, i aleshores sí que em vaig decidir a publicar més coses, a més dels premis. Actualment, el catàleg de l’editorial ja té 35 títols, i ara està a punt de sortir una obra magna, el Corpus de fraseologia de les Illes Balears, de Bàrbara Sagrera. És un recull de dites, frases fetes i expressions característiques dels parlars nostres. Moltes ja no s’usen, però encara les hem sentides, i és un gust tenir-les totes aplegades en un sol volum. L’autora les ha reunides fent un buidatge de l’Alcover-Moll i de les Rondalles, i també consultant altres fonts. Són més de 800 pàgines amb els índexs corresponents, i ha duit una feinada: a l’autora, però també a mi!

-I també trauràs un nou llibre del gran Gabriel Bertotti.

-Exacte, el Margen cínico, que és un recull de textos seus sobre cinema. Ja vàrem publicar el Margen crítico, que era sobre literatura, i més endavant, tancant la trilogia, farem el Margen sónico, sobre música. Gabriel Bertotti és un fanàtic d’aquestes tres coses: literatura, cinema i música, i sap elevar-les a una dimensió mítica. M’agrada molt editar, però si m’he de definir, som un llibreter. Tenc la sort que he convertit el meu hobby, el meu plaer, en la meva feina, que és la de llibreter. I editar és un hobby dins el hobby que ja tenc, un altre plaer afegit.

-Això que dius es veu en com planteges la llibreria: tens les novetats, però no descuides mai el fons.

-Les novetats són a les taules, que és el primer que mira la gent. Però després hi ha les prestatgeries, que moltes vegades es desaprofiten. I vaig decidir aprofitar-les de tal manera que, qui es decideixi a mirar-les, hi pugui trobar coses realment bones. Hi ha un fons de llibres que a mi m’han agradat molt o que directament són obres mestres de la literatura. Els prestatges, els mira només segons quin tipus de lector, i aquest lector es mereix trobar llibres que el sorprenguin, que segurament no s’espera i que el faran feliç.