Després d’‘Alcarràs’, qui guanyarà ara l’Ós d’Or de la Berlinale?
La mexicana ‘Tótem’ i l'alemanya ‘Afire’ són les dues grans favorites de la competició oficial del festival
Enviat especial a BerlínEl relleu d'Alcarràs com a guanyadora del Festival de Berlín es coneixerà aquest dissabte quan el jurat presidit per Kristen Stewart –i que integra, entre d'altres cineastes, Carla Simón– anunciï l'Ós d'Or de l'actual edició. I atenent a les 19 pel·lícules vistes en la competició, el guardó pot ser que torni a ser per a una directora. La gran favorita en les travesses és Tótem, de la mexicana Lila Avilés, que segueix els preparatius de la festa d'aniversari d'un home jove malalt terminal a través dels ulls de la seva filla de set anys, que contempla amb desconcert el comportament dels seus familiars durant una jornada intensa i caòtica. La directora desplega una coreografia fascinant que captura la vida de la família, amb moments de comèdia quasi esbojarrada i d'altres de gran emoció perquè el que s'està celebrant no és en realitat un aniversari, sinó un comiat. Obra precisa, madura i amb més d'una connexió amb Estiu 1993, seria un excel·lent Ós d'Or.
Al palmarès tampoc faltarà segurament Afire, de Christian Petzold, el director alemany més interessant de l'última dècada. Cultivador del melodrama sofisticat i excels en títols com Barbara, Phoenix o En trànsit, Petzold fa un sorprenent gir a la comèdia a Afire sobre un escriptor insegur i egocèntric que s'escapa uns dies amb un amic per treballar en la seva novel·la però que no para de distreure's amb la tercera ocupant de la casa on s'allotja, una venedora de gelats. Com en una pel·lícula estiuenca d'Éric Rohmer, els personatges xerren, passegen i s'equivoquen, sobretot el protagonista, que sembla sortit d'una comèdia de Judd Apatow. I tot és lleuger i divertit fins que deixa de ser-ho en un tram final sublim que ens recorda l'altura de Petzold com a director.
Entre la crítica s'intueix també la presència al palmarès de la coproducció catalana 20.000 espècies d'abelles, potser en un premi d'interpretació per a la jove Sofia Otero. Un altre film aplaudit de la competició és el drama romàntic Past lives, de Celine Song; tot apunta que s'endurà algun premi important. I si el palmarès vol premiar la radicalitat –amb Kristen Stewart i Radu Jude al jurat no seria d'estranyar–, la candidata més evident és l'hermètica Music, d'Angela Schanelec, però dues opcions més assenyades serien el notable melodrama xinès The shadowless tower i, sobretot, l'entranyable reunió familiar dels Garrel, Le grand chariot, dirigida pel veterà Philippe Garrel i protagonitzada pels seus fills Louis, Lena i Esther.