El feixisme no és cap 'Fake': Rafel Gallego apel·la a polítics i periodistes en la seva darrera obra de teatre

Palma"Bolsonaro, Abascal, Trump, Le Pen... Tots diuen autèntiques barbaritats que surten als mitjans sense contrastar-se", diu Rafel Gallego. El dramaturg i periodista es mostra preocupat per la poca preocupació que veu envers les fake news, i aboca aquest malestar en la seva darrera obra de teatre, Fake. El muntatge, dirigit per Sergio Baos i protagonitzat per Marga López, Santi Celaya i Maria Bauçà, s'ha estrenat aquest divendres a Andratx. Diumenge, 21 de novembre, es podrà veure a Manacor, i arribarà a l'Auditori d'Alcúdia dia 26. Fake és el resultat d'un desencís, i amb aquesta peça pretén fer una crida a la societat, el sector de la informació i l’esfera política. "Cal tenir ull crític. Em sembla que vivim en un cert presentisme -diu mentre cita Valentí Puig- que romp la cadena de la història. Aquesta reivindicació de l'aquí i l'ara provoca una situació perfecta per a l'aparició de discursos feixistes", adverteix. "Llegesc els diaris, hi pos distància, i m'espanta el que s'hi diu. Fa por", lamenta. La idea de plantar cara al feixisme i als discursos d'odi ha estat, també, una raó per fer aquesta obra.

El text que presenta s'ha treballat de manera conjunta amb l'equip de l'obra, que compta amb l'estrena com a escenògraf de l'artista Joan Aguiló. No obstant això, inclou cert bagatge filosòfic. Gallego cita Wittgenstein, Hegel, Bauman. Però assegura que el resultat no és gens dens, "sinó que ha quedat una obra de teatre comercial". Fake és la història d'una política progressista, na Laura. Té ambició, però Gallego parla dels obstacles que es troba pel camí, de la corrupció, de les estructures que es resisteixen als canvis i del feixisme. Durant l'hora i mitja (i escaig) que dura Fake, el públic és testimoni de què li passa a na Laura durant, aproximadament, un any i mig de la seva vida en diferents àmbits: personal, polític, empresarial, social. Sobre l'actitud d'alguns polítics davant els discursos d'odi, Gallego lamenta que alguns "es posin de perfil" i d'altres "pactin amb ells".

Teatre contestatari

Ara ja no, però el dramaturg ha estat a primera fila del periodisme. Si bé parla de la falta de rèpliques davant segons quines declaracions, també coneix quina és la situació en què fan feina els companys: "És un sector precari, i això és la base del drama de la professió. També crec que els mitjans són empreses que, si bé abans tenien certs principis, ara cada vegada estan més diluïts. Malgrat tot, els periodistes no poden oblidar que han de cercar la veritat", reclama. A més, comenta que "la societat no passa pel seu millor moment ètic i de valors. Esper que no faci falta que segons qui arribi al poder per adonar-nos de la gravetat de la situació".

Sembla impossible, però Gallego diu que no vol semblar "apocalíptic". Veu llum, diu, percep algunes escletxes: "La reacció d'Europa a la crisi sanitària m'ha semblat molt positiva. I crec que hi ha un activisme latent en diferents fronts que també dona esperança", apunta.

Amb aquesta peça, el dramaturg continua apostant per un teatre que revisa els problemes de la societat. Des de la repressió, amb Amarg i Llop -que també reivindica el feminisme-, a la lluita de les cambreres de pisos a Kelly -també feminista-, entre d'altres. "Intent remoure la gent. No entenc les expressions artístiques si no són contestatàries i provocadores". Fake ha nascut per reivindicar la necessitat de cercar i explicar la veritat envers la manipulació mediàtica, les mentides i els discursos d’odi, un clar afany de remoure consciències i posar damunt la taula debats actuals.