El feliç retrobament d’una formació de referència

Trio de Barcelona

PETIT PALAU DE LA MÚSICA | 22 DE NOVEMBRE

22 DE NOVEMBREEls capricis del calendari han fet coincidir aquesta setmana actuacions del Trio Ludwig i del Trio de Barcelona. Passat, present i futur units per la presència d’una de les formacions més notables entre l’actual efervescència de grups de cambra a casa nostra i el retorn d’un nom que va protagonitzar un capítol brillant en la història amb massa intermitències de la interpretació a Catalunya. Per reblar el clau, els dos trios compten en el seu si amb parelles de germans.

La celebració dels 50 anys de carrera de Gerard i Lluís Claret ha propiciat la reunió amb Albert Attenelle per recrear un Trio de Barcelona estretament lligat a l’aprenentatge melòman de molts aficionats que a la dècada dels 80 descobrien un món meravellós. És un detall que incrementa la càrrega sentimental del concert del Petit Palau, protagonitzat per dos dels grans cavalls de batalla del repertori. Conegut com a Arxiduc, el Trio op. 97 és l’aportació més cèlebre de Beethoven al gènere, una pàgina imponent que els Claret i Attenelle van abordar amb la serenor de l’experiència acumulada. El caràcter afirmatiu de les frases inicials del piano va tenir el just contrapunt en les més efusives entrades del violoncel i el violí, una bona síntesi del desenvolupament d’una lectura equilibrada a la qual només es poden retreure puntuals dureses al teclat que podien ofegar el discurs dels arcs.

Lirisme

Més encomiable encara es va mostrar la veterana formació en el Trio op. 49 de Mendelssohn (compositor d’un dels seus discos més aplaudits). Les turbulències romàntiques temperades per la construcció clàssica del primer moviment i el lirisme acaronador del temps lent van ser dos dels moments àlgids d’un concert que seria desitjable que no fos només un regal sense continuïtat per Santa Cecília.