Les heroïnes de la novel·la negra, armades i carregades de raó

BarcelonaQuan l’escriptora nord-americana Bonnie Jo Campbell va crear Margo Crane, la jove heroïna d'Érase un río (Dirty Works) va imaginar un riu: "Cada vegada que pensava com reaccionaria davant allò que li passava, pensava en el riu, que és constant i pacient, però que sempre canvia". També va pensar en les aventures de Huckleberry Finn: "Té la mateix edat que la Margo, també viu al costat del riu, i tampoc té pares, però la diferència és que la Margo és una noia, i havia de ser realista, a prop hi ha homes i aquests homes abusen d’ella". L’argentina Dolores Reyes va crear la protagonista de Cometierra (Sigilo) després d’escoltar el final d’un text d’un taller d’escriptura: terra de cementiri. "La vaig veure, la nena se’m va materialitzar, prima, amb la pell del color de la canyella, i els cabells negres, asseguda en un cementiri, menjant terra", explica Reyes. Era una imatge tan potent que la volia plasmar en paraules i transmetre-la als altres tal com la veia ella. Després va venir el perquè menjava terra: "Ho feia perquè la terra està en contacte amb els cossos, tancava els ulls i veia el que passava amb aquests cossos, com si la seva memòria o la seva història hagués quedat impregnada a la terra", detalla l’autora argentina. La nena, a qui han matat la mare, té visions sobre els assassinats menjant la terra on els han colgat. Com la Margo, està molt sola, encara no ha arribat a l’edat adulta i és vulnerable. Tanmateix, les dues noies resisteixen: aquests adults depredadors que pul·lulen al seu costat no aconsegueixen engolir-les.

"La categoria de víctima és castrant"

Mónica Ojeda, nascuda a l’Equador, parla de víctimes que en algun moment també poden ser capaces d’exercir la violència a Mandíbula (Candaya). El relat d’Ojeda comença quan una professora de literatura segresta una de les estudiants de l’escola elitista de l’Opus on treballa. "Tendim a utilitzar la paraula víctima com a categoria, com si aquella persona ho fos per sempre; té un caràcter castrant, perquè en algun moment pots patir algun tipus de violència però també la pots exercir en d'altres –diu Ojeda–. En la literatura m’interessen els matisos que parlen de la condició humana, un bon pare pot ser un violador".

Les tres autores van participar al BCN Negra en una taula rodona, titulada Reina barriada, per parlar de violència de gènere, adolescència i sexualitat desacomplexada. Són tres veus diferents però tenen en comú que les seves heroïnes, dones que s’acostumen a etiquetar com a víctimes, perquè han estat agredides, en molts casos per adults molt més grans, tenen una identitat. No són tan sols un nom, un cos abandonat, sinó adolescents o dones carregades de matisos. A través d’una literatura i d’un llenguatge poètic, les tres escriptores s’acosten a totes elles sense prejudicis i, quan ho fan, s’emporten el lector que s’endinsa de ple en el seu món.

En les seves novel·les no hi ha crims sanguinaris ni policies turmentats. "Quan escric és l’únic moment a la vida que em sento valenta, perquè la vida real implica actuar sobre els altres, escrivint m’acosto a la pròpia foscor, als tabús –reflexiona Ojeda–. Esclar que és una fantasia pensar que escrivint controlaré allò que em fa por". Ojeda aborda sobretot els personatges adolescents: "És una etapa literàriament molt interessant perquè hi ha el despertar sexual, el terror al propi cos i al dels altres, és el moment de dissidència, i hi ha por, no només dels adolescents sinó també dels adults que volen creure que els seus nens són asexuats".

"La violència de gènere és una epidèmia a l'Argentina"

Reyes dedica el seu llibre a dues noies que van ser assassinades al seu districte i van ser enterrades al cementiri de Pablo Cuesta, el lloc on comença el seu relat. És un cementiri molt humil on hi ha moltes víctimes de feminicidis. "Recordo perfectament el primer feminicidi, jo tenia deu o onze anys, era a finals dels vuitanta, i un grup de fills del poder van matar María Soledad Morales, una noia molt jove d’un barri humil –explica Reyes–. Ara la violència de gènere és una epidèmia a l’Argentina i jo ho he incorporat a la literatura, és com un material obsessiu". L’autora argentina creu que és molt important que aquests assassinats no caiguin en l’oblit. "Ho hem d'explicar amb la nostra pròpia veu, perquè la justícia és patriarcal i els mitjans de comunicació també, sobretot quan fan titulars en què descriuen les dones assassinades com la fanàtica dels boliches [discoteques] o la noia que no va acabar la secundària. Tot plegat és un menyspreu absolut cap a elles i les seves famílies".

"Els abusadors són vampirs reals"

Les tres autores són extremadament empàtiques amb l’adolescència. "Són la força de la vida, les víctimes dels feminicidis són també els adolescents que es queden sols, perquè els maten la mare i tenen vides molt precàries; em semblava interessant reflectir com no s’enfonsen en la tristesa i la soledat, sinó que construeixen altres relacions, i com intenten construir un món allunyat de la violència dels adults", assegura Reyes. Bonnie Jo Campbell dona una habilitat especial a Margo, és una excel·lent tiradora. Amb el fusell pot defensar-se però també sobreviure caçant i pescant. Margo creix i viu en un entorn rural, el riu la tranquil·litza i li dona felicitat, hi neda i hi navega amb una barcassa. Saber disparar, però, és només una defensa superficial. Per a l’escriptora nord-americana, el gran talent de Margo, que és bonica, generosa i lliure, és no deixar que els abusadors li robin l'ànima. "Al meu país, la gent adora la innocència i la falsa innocència; quan hi ha un abús tothom se sorprèn, però això passa generació rere generació –argumenta Campbell–. Margo és com la natura, i és una persona sexual, que té curiositat. I és punyent que ho descobreixi a través d’un depredador; és un vampir, no necessitem inventar monstres xucla-sang, perquè ja ho són aquests homes que abusen de noies molt més joves". El que no volia l’escriptora nord-americana és que el lector veiés la Margo com una víctima, per això fa que el seu esperit lliure resisteixi.