Com educa els fills, una mare feminista?

BarcelonaCom educa els fills, una mare feminista? Els pot posar al centre de tot? Com els pot transmetre que tenen dret a viure en un món igualitari, que poden exigir, insistir, reclamar, indignar-se? Com els pot donar a entendre que tenen dret a ser lliures, a pensar per ells mateixos, a prendre les seves pròpies decisions? Com pot ensenyar a la seva filla a bregar amb la por a ser assetjada pel carrer quan camina sola? A qüestionar un món que moltes vegades s'explica des del patriarcat? Viure des del feminisme no és senzill, perquè implica una crisi constant, amb un mateix però també amb el sistema i amb el món en què es viu. Els dilemes es poden multiplicar amb la maternitat. "Mai vaig voler convertir la meva filla en res en particular, no hi ha discursos, no hi ha consignes, no hi ha principis a respectar a qualsevol preu", diu Martine Delvaux (Quebec, 1968). Novel·lista, assagista i professora de literatura a la Universitat del Quebec, Delvaux és una reconeguda feminista que firma El mundo es tuyo (Firmamento), una carta a la seva filla, que ara té 16 anys, i en què reflexiona sobre la maternitat i com, sovint, es menysté l'adolescència de les noies.

Parla a la seva filla i del dret a viure en un món amb plena igualtat. "El dia en què no necessitem el feminisme, aquest dia viurem en una lògica humanista. El mateix pot dir-se del moviment antiracista o en contra de l'homofòbia, el mateix pot dir-se de totes les lluites que s'oposin a les desigualtats i a la discriminació. El feminisme és un pas obligat. Negar-se a reconèixer això i declinar autoanomenar-se feminista és un gest d'enorme covardia", diu Delvaux.

Analitzar i qüestionar

L'escriptora i activista explica que no vol donar lliçons i que no s'ha dedicat mai a inculcar consignes a la seva filla. "He intentat sempre evitar les categories, ni tan sols categoritzar-la a ella com a nena, però això ho ha après a fora. Per més que jo eviti tant com pugui classificar, vivim en el món en què vivim". Delvaux mai ha dit a la seva filla com havia de vestir-se, però a l'institut sí que li van voler posar límits: "En aquest cas era l'adult, qui tenia un problema, perquè li va dir a la meva filla que el seu cos de dona tenia un problema. Jo vaig escriure als diaris, vaig lluitar amb els estudiants, vaig estar amb ells, els vaig escoltar i vaig fer costat a la meva filla".

Com a mare o pare, no pots salvar els teus fills de tot, però sí donar-los recursos i eines perquè pensin per si mateixos, siguin lliures o no caminin segons les pautes que maquen els altres: "El que fem amb la meva filla és parlar, analitzar les coses, qüestionar-nos-les. Ella és capaç de desmuntar titulars i sèries, però a la vegada passar-s'ho bé mirant-les. No es tracta de no deixar que els fills mirin l'ordinador, sinó d'ensenyar-los com llegir el que es diu als mitjans i a les xarxes socials, de la mateixa manera que els ensenyem a llegir llibres". L'activista i professora és molt crítica amb com el món tracta les adolescents: "Vivim en un món misogin. Quan les dones són adultes se les infantilitza i quan són adolescents se les sexualitza, no es respecten ni les seves idees ni els seus desitjos, se les devalua sistemàticament. El feminisme ha fet una gran feina i les coses són més fàcils, però encara es considera que el desig i l'opinió dels homes són superiors. Ells no han de lluitar, es dona per fet que tenen aquesta autoritat; les noies, en canvi, no".

Delvaux era reticent a parlar de la seva filla. Als seus llibres es mostra a ella mateixa, però amb la filla hi havia un cert pudor, per protegir-la. Però un dia li van preguntar per la maternitat en un premi i va escriure una peça sobre la seva filla adolescent. Li va demanar permís per publicar-ho i va decidir escriure sobre feminisme en forma de carta d'amor. "Hi ha molts estereotips sobre feminisme, sobre com d'enfadades estan les feministes. I tenen dret a estar-ho: els homes continuen assassinant dones cada dia al món. Però hi ha també amor i una gran complexitat d'idees i emocions", diu l'autora.

Delvaux no ha volgut transmetre mai por a la seva filla, però ella també ha après, fora de casa, que al metro la poden assetjar. "L'únic que puc fer és estar al seu costat, acompanyar-la no només ara sinó també quan tingui més de 18 anys, i ajudar-la tant com pugui", diu. Alba Alfageme, que publica Quan cridem els nostres noms (Univers), diu que té més dubtes de com educar el seu fill que no la seva filla: "Em representa un repte més important, però el que jo vull que tingui molt clar el meu fill és que, si al final és heterosexual i està amb una noia, que estigui segur al 100% que el que facin ho desitgi tothom. Jo no parlo de consentiment, perquè té una unidireccionalitat, sinó de desig mutu".

Maternitat i feminisme

Ser feminista i posar els fills al centre és clarament compatible, segons Delvaux. "Hem de continuar lluitant per la igualtat laboral. Clar que tenim dret a ser independents i a guanyar diners! Però també hem de defensar el valor que té cuidar els altres, crec que això ha d'estar a l'agenda política –detalla–. Quan dic que el món hauria de ser més humà, vull dir que la diversitat hauria d'estar representada de millor manera, que no pel fet de ser blanc i home s'hauria de ser jeràrquicament superior i que s'ha de donar més valor a l'ésser humà". És el mateix que defensa Alba Alfageme: "El feminisme busca una altra manera de funcionar molt més cooperativa, molt més col·lectiva".

Delvaux diu que és feminista i que lluitarà fins al final pels drets de les dones, perquè és la població amb més risc de ser pobra, de patir violència, de ser assassinada o violada. Tanmateix, des del seu punt de vista, no importa si ets home, dona o quina és la teva identitat, que pot fluctuar: "He educat la meva filla en el meu ideal de món en el qual la identitat no importa". És el que també defensa Yasmine Mohammed, que viu al Canadà, on va créixer en una família islàmica integrista que la va obligar a casar-se amb un alt membre d'Al-Qaida. Autora de La dona sense vel i fundadora de Free Hearts Free Minds, Mohammed va fer un salt al buit quan va néixer la seva filla i va fugir de la seva família. No va voler que la nena tingués uns records com els seus: "Que ella sigui lliure i se senti lliure, que no obeeixi sense pensar", desitja.